Haig de reconèixer que com a predictor polític soc un desastre. Fa una setmana hauria apostat que Pedro Sánchez deixaria estancada la qüestió de l’ampliació del Port de València a l’espera de veure quins eren els resultats dels plets judicials i de les darreres normatives europees en qüestió de trànsit marítim. De fet, en la histèrica campanya de pressió –que sovint ratllava el ridícul– no veia sinó la desesperació d’un lobby d’obra pública que veia com se’ls escapava un caramelet de 1.600 milions d’euros.
No li veia –i de fet encara no li veig- cap incentiu al PSOE de regalar-li aquesta victòria política a la coalició de PP i Vox que governen la Generalitat i l’Ajuntament. Potser es pensa que així deixaran d’anomenar-lo etarra i d’utilitzar el victimisme com a arma per desgastar els socialistes i enfortir-se en les institucions valencianes? Puc pensar moltes coses de Sánchez i el PSOE, però que són uns innocents no és una d’elles.
Al final, el PSOE tenia tantes ganes d’ampliar el port com el PP i Vox –això tampoc és cap secret- i ha aprofitat la debilitat dels seus aliats a l’esquerra per fer el pas tot i sabent que beneficia la dreta i l’extrema dreta. «No és res personal, només són negocis» deia Michael Corleone, i la frase seria perfectament aplicable al cas.
El problema és que són mals negocis. No per a MSC –a qui entre tots li pagarem una terminal nova i s’estalviarà molts diners de llogar els serveis de la competència- ni per a les empreses d’obra pública, autèntic motor, junt amb el turisme, de l’economia espanyola. Serà un mal negoci per a les arques públiques.
Perquè, per un moment oblidem-nos del medi ambient, de l’Albufera, del canvi climàtic, la contaminació i, fins i tot, oblidem-nos dels llocs de treball. Al cap i a la fi, als que prenen aquestes decisions, tot açò els la rebufa.
Parlem únicament de números
L’ampliació del Port és un negoci ruïnós. És una obra d’un cost incert i que, segons les estimacions més serioses, duplicarà àmpliament el pressupost previst. A més, és totalment inútil. La tendència internacional és de reducció –o com a mínim, no increment- del trànsit marítim, a la qual cal sumar les directives europees per expulsar de la UE el negoci del trànsit de contenidors, que actualment representa fins al 50% de la càrrega de treball a València. Les previsions que van fer la Cambra de Comerç de València i la CEV l’any 2020, per tal de justificar l’ampliació, asseguraven que al 2023 les seues instal·lacions menejarien 6,18 milions de contenidors. La realitat, negre sobre blanc, és que en acabar l’any en seran 4,7 milions. Pràcticament un 25% menys.
La inversió que suposa l’ampliació del port és totalment irrecuperable i suposarà un balafiament dels recursos públics sense cap justificació. De fet, les obres soles són viables amb finançament públic –o penseu que MSC ho voldria, si s’ho haguera de pagar? Cap comptable permetria que una empresa privada realitzara una inversió d’aquesta quantitat i amb aquests riscos.
I açò, senyors i senyores, ho sap tothom
Perquè totes aquestes dades no provenen de cap entitat veïnal ni cap grup ecologista. Totes aquestes dades provenen d’un demolidor informe preparat per la Terminal CSP Iberian Valencia del mateix port, però és molt similar a altres elaborats per empreses del sector, com la consultora de transport i logística ALG Global, gens sospitosa d’estar preocupada per l’Albufera, i va arribar a exactament les mateixes conclusions.
Aquests estudis, però, són sistemàticament ignorats pel gruix de la premsa valenciana. Els mateixos mitjans que destaquen en portada qualsevol previsió de l’Autoritat Portuària amb menys solidesa que un flam, silencien els arguments rigorosos que els espatllen el relat.
De fet, no cal anar gaire lluny. Ahir mateix, eufòrics titulars pràcticament idèntics asseguraven que amb l’ampliació «el port duplicarà el seu trànsit». Una mentida que ni l’APV s’atreveix a sostindre, ja que el que es duplicarà serà, en tot cas, la capacitat del port. Que després els molls estiguen buits o plens, és una altra cosa.
I aquesta autèntica omertà mediàtica, que impedeix el debat públic i la presa racional de decisions és, al remat, qui té segrestada la democràcia i el cas del port tan sols n’és un exemple més. Sense trencar amb l’oligopoli mediàtic, no hi ha País Valencià viable.
PD: I el tema del balafiament dels recursos públics –que té gràcia que provinga de governs «antiimpostos» i «antidespesa»- és un problema que ens afecta a tothom. Perquè tal com recordava la gent de Per l’Horta de la Safor en la concentració d’ahir, els diners són els que són, i cada euro destinat a ampliar el port és un euro menys dedicat a la transició ecològica, salut o sanitat.
