Un dels mitjans de comunicació que primer ha fet el besamans al nou poder anunciava l’altre dia a bombo i plateret com seria la València de la nova alcaldessa María José Català. No en tenen ni idea. De fet, he tingut accés al pla secret de Català i puc assegurar que la idea és no fer res, limitar-se a tornar a ballar-la.
No té massa mèrit. De fet, sense haver tingut accés a un document tant exclusiu, tampoc no era tan difícil d’endevinar el que faran. Si un escolta les promeses electorals fetes en campanya i llig atentament l’article adés esmentat -o qualsevol altre- se seguida li veurà el llautó a la nova alcaldessa.
A veure, en primer lloc ha promès una rebaixa d’impostos que de fer-se efectiva la deixarà en 67 milions d’euros menys. Català no ha dit ni pruna de com pensa recuperar-los de no ser que tinga pensat tirar mà dels 80 milions que diu l’alcalde Joan Ribó que ha estalviat.
Els impostos que vol baixar són els de l’IBI en un 20% -i per què no en un 30 o en un 70%?-, el de l’IAE, especialment, a les grans empreses que pensen establir-se a la ciutat. Vol baixar també els impostos de vehicles de tracció mecànica -no ha dit res dels de tracció animal- i, també, el del clavegueram.
Anem a pams, però. Per a baixar l’impost de l’IBI el Gobierno hauria de fer un seguit de reformes legals que permeteren als ajuntaments fer algunes excepcions que per al cas Català vol aplicar al col·lectiu de persones amb discapacitats i a l’habitatge dels joves. Entre que es fa la reforma i no es fa -i cas que el seu partit guanyés les legislatives- les cabres poden criar pèl.
Tampoc vol limitar l’activitat dels pisos turístics -que tremolen, doncs, els joves i els més vulnerables que hauran d’anar-se’n a viure a Conca- ni introduir la taxa turística. Els valencians hauran de pagar de les seues butxaques uns serveis que gaudiran de franc visitants d’arreu del món.
D’altra banda, cal tenir en compte que amb aquests diners a què Català renunciarà, València, ha pogut millorar el seu servei de neteja, els seus parcs i la seguretat. Dit això, sense pasta com pensa Català contractar l’exèrcit d’Immaculats que ha de lliurar València de les suposades hordes del Rei de la Nit, de lladregots i assassins que tothora l’assetgen des de que Rita Barberà va deixar la vara?
Una altra de les promeses és l’ampliació del port. Cas que aconseguís aquest objectiu superant tots els requisits mediambientals, ja es poden preparen els habitants dels pobles de l’Àrea Metropolitana per a viure entre merda i si de cas que Català comence a pensar en quins estudis de cinema o taller faller li fabricaran uns decorats per a simular el poc que queda de l’Albufera condemnada a ser deglutida pel ciment, pel creixement descontrolat.
Promet també fins a 8000 places d’aparcaments dissuasius -el PP mai no els va voler mai- i, alhora, proclama el figa a l’aire per al trànsit rodat en Ciutat Vella. Els aparcaments no es faran mai però els cotxes possiblement si tornaran al centre i ho faran compartint els carrils bici perquè Català no en tocarà ni un o molt pocs. Els grans embussos estan garantits i la pol·lució.
Com deia el pla secret és, en realitat, no fer res com ja va idear la seua mestra, Rita Barberà. Fet i fet, es va limitar a acabar els projectes de Ricard Pérez Casado al mateix temps que practicava un anticatalanisme de baixa, moderada intensitat per no despertar els espectres de Lizondo i un antisocialisme folklòric amb el punt de mira posat en el Gobierno de Zapatero i en Stalin.
Tot va anar bé fins que la ciutadania, angoixada per la crisi, va ser conscient per primera vegada de la muntanya de merda que sobrevolava la gavina del PP. Només aleshores, l’esquerra va descobrir que Barberà -òbviament- ni tenia carisma ni era imbatible i que la ciutat podia ser alguna cosa més que l’estampa turística esgrogueïda d’una paella sota un emparrat de gesmilers.
Així les coses, i amb Vox alenant al bescoll de Català, ni obres, ni baixades d’impostos, ni més policies -però potser si més repressors-, ni més de res… Veurem, això segur, tornar a entrar als constructors a la Casa Gran, tindrem la Geperudeta, Barberà i els perversos catalans pertot arreu, molta traca i de forment ni un gra.
València tornarà al cau provincià i ensopit de sempre, governada per una colla de polítics mediocres aüixats per la seua pròpia extrema dreta, la pitjor d’Europa.
I mentrestant la premsa amiga i l’enemiga, continuaran regalant fuets i rosaris a peces els diumenges i fent creure al personal que els burros volen. Valencians, que heu votat per «el cambio» a gaudir-lo!.
