Tots tenim algun amic, conegut o saludat, del PP. El meu va, aquests dies, com cagalló per séquia. No para de dir que Carlos Mazón, malgrat la seua fugida endavant, està acabat políticament. Ja ho va dir Alberto Núñez Feijóo: «Està noquejat!» «Molt noquejat», continua afirmant el meu conegut de dretes. «No para de dir estupideses. Ara, Mazón diu que el famós dinar d’El Ventorro el va pagar el PP, el partit. Caram! Quina cara més dura! Jo, que soc regidor i no cobre un duro de l’Ajuntament, em pague els meus dinars. Fins i tot, els que són de faena. I aquest paio, que té un bon sou com a president, el partit li ha de pagar els dinars? Si és veritat, per a mi és molt més greu. Jo no estic en el PP per aprofitar-me. Estic per convicció». Com que jo no volia furgar més en la ferida, em vaig quedar callat escoltant el meu conegut. Encara, benevolent, li vaig dir que Mazón ho tenia malament. Al PP no es fiaven de Vox i, si dimitira Mazón, el PP quedava en mans d’Abascal, perquè, com tots els partits de l’Estat, els de Vox d’ací manen menys que les beates, o els beats, en una missa.
«No és això, Voro. No volia dir-te el que més em crema, perquè no t’ho creuràs. Però t’ho diré. El que més em fot de tot és que ja tenim prou enemics i ara ve el conseller José Antonio Rovira i fa una creuada, o una guerra santa, dis-ho com vulgues, contra tots nosaltres. Contra el valencianoparlants que ens estimem la nostra llengua. Quina necessitat té el partit, el Govern, de crear-se, ara, més enemics? No era molt més fàcil deixar les línies en valencià? Això sí que era llibertat, cadascú triava la llengua d’aprenentatge que volia i, au! I tu ja saps que cada any hi havia més línies. Jo he estudiat a l’institut de Sueca i tot en valencià. I què? Sé perfectament el castellà i el valencià. La revista del PP al meu poble la fem tota en valencià i no passa res. I això de l’anglès com a llengua vehicular és una bestiesa pedagògica. Tu, que has sigut professor, ho saps. És imprescindible ensenyar l’anglès, per descomptat. Com més llengües sabem millor. Però ensenyar filosofia o història en anglès? No l’entendran millor en valencià? I les eixides professionals dels xicons? Saps que tinc una filla i un nebot que són professors a Catalunya gràcies a la línia d’ensenyament en valencià? El meu nebot era castellanoparlant, però amb la línia… Ara té faena allà, que ací no en té. Estic molt cremat, Voro. Ací els pega per eliminar professors. Rovira diu que en sobren, que en els instituts no saben què fer amb tant de professors».
Vaig estar a punt de dir-li que s’havia enganyat de partit, com pense. Que Joan Fuster va dir que el País Valencià serà d’esquerres o no serà, no perquè ell fora d’esquerres, sinó perquè havia perdut l’esperança en la dreta. A ell li hauria agradat tindre una dreta moderna que creguera i s’estimara el nostre país. Una dreta com Déu mana, normal. Si el meu conegut del PP haguera tingut sentit de l’humor, li hauria pogut dir que, tranquil·lament, es podia apuntar al PSOE o a Compromís, que ara tots som de dretes. Des que ningú vol assaltar el Palau d’Hivern, ara preferim tocar la flauta, tots som de dretes. Però l’home no estava per a jocs i vaig preferir empatitzar un poc i li vaig dir: «Home! Tots diuen que teniu gent que s’estima la llengua. Fins i tot, algun alcalde acull la Trobada d’escoles en valencià en el seu poble i als escriptors que dieu que són “catalanistes”». Però, escèptic, em diu: «Alguna cosa fan en el seu poble, però no s’enfronten a la direcció del partit davant les atrocitats del conseller Rovira. El que ha fet Rovira amb la llei que anomena de “llibertat”, fins i tot, els sembla malament a una associació d’inspectors. I això que els inspectors són la guàrdia civil del sistema educatiu. Els que tu dius que fan alguna cosa pel valencià, com ara, el president de la Diputació callen i atorguen. I això que l’atac contra el valencià és molt fort. No sé si arriba a genocidi lingüístic. Si no ho és, li falta poc».
Sí que està enfadat el meu conegut del PP. Crec que vaig a passar-lo a la categoria d’amic o, com a mínim, de saludat. I segueix. «Eixos que diuen que estimen el valencià que tenen càrrecs en el PP, no faran res. Malgrat que estan molt calents amb el lobby de dreta extrema d’Alacant, que són els qui manen, ara, en el partit i que volen exterminar el valencià. No faran res, perquè el que veritablement els importa és el seu càrrec. Si estimaren el valencià, com tu dius, farien alguna cosa».
