Continuem a Sardenya, amb la versió de crèdit mutu impulsada per l’empresa Sardex S.L. fundada en 2009 i que introduí a l’anterior peça. Hui revisarem elements del seu disseny que revelen la seua vocació de moneda complementària, preparant, així, la següent entrega, on espere discutir el significat d’aquesta complementarietat.
Com és usual en els sistemes de crèdit mutu, el sardex té una equivalència 1/1 amb la moneda de curs legal, l’euro, no permetent-se la convertibilitat. La paritat 1/1 serveix per a posar preus als productes i declarar la facturació en euros (sumant la feta en euros i en sardex) a efectes fiscals, en relació amb l’IVA. No s’apliquen interessos als saldos dels comptes en sardex, ni creditors ni debitors.
Els inicis foren dificultosos. Els fundadors hagueren de rebaixar els objectius inicials, circumscriure’s a una escala local, implicar-se en visites personals a les empreses i convocar reunions informatives. Arrencar era fonamental per a mostrar que el sistema podia funcionar. A poc a poc aconseguiren inscripcions: botigues, dentistes, mitjans de comunicació, comptables, restaurants, hotels… A la fi de 2010 tenien 237 membres.
Les Ecoxarxes valencianes estableixen (vegeu «Ecoxarxes») el límit de dèbit o crèdit dels comptes membres en 300 eco, amb 1 eco equivalent a 1 euro. Sardex estudia i acorda individualment els límits amb cada PYME membre en funció del seu tamany i historial de facturació. Com a orientació general, el límit de dèbit és l’1% (el de crèdit el 10%) del volum de negoci de la PYME.
En els primers anys, l’empresa Sardex usà diferents combinacions per a tarifar la seua feina. Com en el sistema WIR suís , començaren cobrant comissions per cada transacció, després reduïren les comissions i afegiren una quota mensual. Finalment, a mitjan 2012 decidiren eliminar les comissions i cobrar solament una quota anual depenent de la grandària de l’empresa i el volum de facturació. Una quantitat que podia oscil·lar entre els 200 i 3.000 euros(1). Sardex tarifa el seu servei en moneda-fiat (euro), igual que la banca WIR (franc suís). Les Ecoxarxes, però, apliquen en eco les taxes de transacció que ingressa el compte de l’òrgan d’administració. Sardex acabà 2012 amb 852 membres inscrits, 2.978 a la fi de 2015.
En el període 2013-2015 afegiren una altra característica del WIR: l’obertura de la xarxa Sardex als empleats d’empreses membres que accepten en sardex part del seu sou. Més endavant, ja havent mudat l’empresa a societat anònima amb el nom SardexPay, han obert la moneda sardex a qualsevol particular mitjançant el programa SardexPay cashback (reembossament). Llevat de les PYMES membres i els empleats que cobren en sardex, els clients han de comprar en euros els productes de les empreses de la xarxa. Les que s’acullen al programa fan, per cada venda, una recàrrega en sardex a l’APP que el client s’ha descarregat al seu mòbil. El mínim és el 2% dels euros gastats pel client. Un regal que surt del compte sardex de l’empresa i que el client es pot gastar en les empreses que s’hi apunten.
Respecte de les proporcions sardex/euros que les empreses membres han d’acceptar quan comercien entre si, les transaccions de menys de 1.000 euros són íntegrament en sardex, les de més de 1.000 euros poden ser en euros i sardex en proporcions acordades. Quant al programa SardexPay cashback, les empreses han d’acceptar almenys un 25% de la compra del client en sardex, si aquest té suficient saldo en la seua APP. En cas de no arribar-hi, el client pot utilitzar tota la quantitat disponible(2).
Com ja apuntí en «El crèdit mutu», el funcionament òptim del sistema requereix que els saldos positius i negatius retornen a zero de tant en tant, més bé prompte que tard. SardexPay ho fomenta i aconsegueix que la velocitat de circulació dels sardex siga significativament superior a la dels euros. El fet que els saldos positius no reten interessos anima a gastar-se’ls. Respecte dels saldos negatius, SardexPay esperona els titulars a cancel·lar-los (venent els seus productes). Qui roman 12 mesos seguits com a debitor ha de retornar, en euros, el saldo negatiu que li quede. Aquest retorn solament li representa una pèrdua de liquiditat en euros. Liquiditat que havia guanyat pel fet d’haver pagat en sardex (sense tocar cap euro) productes o serveis d’altres membres de la xarxa. Els clients del programa SardexPay cashback es gasten els seus saldos abans de fi d’any perquè caduquen el 31/12.
SardexPay ha introduït un nou producte anomenat Efficio+ amb el qual tracta de donar solució a les necessitats de finançament extra de les empreses membres per escometre una inversió que excedeix els seus límits de dèbit. Una nau de nova construcció, una reforma important d’instal·lacions o equipament, una despesa notable en promoció i màrqueting, per exemple. El funcionament estàndard del crèdit mutu, descrit al paràgraf anterior, és incompatible amb aquest tipus de necessitats.
La solució és incrementar el límit de dèbit de l’empresa que entra en el pla Efficio+, cosa que SardexPay fa sota el seu risc i comptant que coneix bé l’empresa demandant i la seua solvència. Es tracta d’un préstec sense interessos similars als que concedeix la banca WIR suïssa. Crèdits sardex creats per SardexPay que l’empresa receptora pot retornar en càrrecs mensuals de fins a 36 mesos, tot estant lliure de quotes els 6 primers. Si tot funciona bé, l’empresa retornarà el préstec aconseguint sardex mitjançant la venda dels seus productes al si de la xarxa. Tot queda dintre de la xarxa Sardex com una operació de crèdit mutu derivada a futur mitjançant la intermediació de SardexPay, que pot oferir aquest servei sense tindre llicència bancària.
Travessant la mar Tirrena, SardexPay s’ha expandit des de Sardenya a 12 regions més de la Itàlia peninsular. Actualment, compta amb una xarxa de 10.000 empreses inscrites, classificades en més de 20 categories d’activitat.
(1) Dades en aquest article de Financial Times (2015).
(2) Per exemple, el Restaurant La Torre de l’Alguer recarrega l’APP SardexPay cashback de client amb el 5% i accepta pagaments en sardex del 100%.
