En un món on les comparatives entre personatges històrics són cada vegada més freqüents, darrerament ha circulat per les xarxes socials una trepidant anàlisi que ha enfrontat Donald Trump i Adolf Hitler. L’enllaç d’aquesta comparació em va arribar en forma de missatge de WhatsApp. Com que no el trobava i tenia ganes de jugar, li vaig preguntar les similituds d’aquestes persones a la Intel·ligència Artificial. La resposta que vaig rebre de la maquineta, com si es tractara d’un eco de la història, destacava, en negreta, alguns elements clau: retòrica populista, nacionalisme, deslegitimació dels mitjans de comunicació, divisió social, ús de la violència i la intimidació… Si bé és cert que les similituds són inquietants, la maquineta no es va oblidar d’admetre les diferències crucials en els contextos històrics i socials d’ambdós personatges. No és el mateix l’Alemanya dels anys trenta, sacsejada per les conseqüències d’una guerra mundial i una crisi econòmica devastadora, que els Estats Units contemporanis, amb els seus propis desafiaments. 

Em vaig oblidar d’aquesta història fins que em vaig topar amb un article del professor Joan Romero en el diari Levante-EMV. En aquest text, Romero ens alertava sobre les analogies amb els anys vint del segle passat, moments de turbulències que van precedir una de les pitjors èpoques de la història. «Hi ha moltes referències al món d’ahir i poques seguretats en el món de demà», afirmava. Mentre llegia les seues paraules, no podia evitar sentir una inquietud creixent. «Retornen la nostàlgia imperial i l’imperi de la nostàlgia». Són els valors de la Il·lustració els que estan en perill. Estem immersos en un context d’incertesa i desordre globals, governats per magnats i oligarques que semblen més interessats en el benefici que en el bé comú. Romero, amb una prosa clara i contundent, continuava desgranant les misèries del món modern: l’ofensiva autoritària que amenaça les democràcies liberals, la mutació del capitalisme cap a formes més opressives, i l’ascens de governs autocràtics i teocràtics, en un món cada vegada més desconnectat i fragmentat. La seua crida a l’atenció sobre els perills de la intel·ligència artificial sense regulació tocava les fibres de la por que sentim davant d’innovacions que semblen superar la nostra capacitat de control.

Malgrat la ferma diagnosi dels problemes que ens enfrontem, Romero finalitzava el seu article amb un missatge d’optimisme que no aconseguia entendre. Parlava d’un «hivern geopolític» al nostre voltant, que amenaçava el present i el futur, però alhora proclamava que «vindran temps millors», en què els antics valors de la Il·lustració recuperaran la seua vigència. «Es recuperarà la Raó, amb majúscula», afirmava. Mentre llegia aquestes línies, la discrepància entre el pes de les seues paraules i la meua pròpia visió del món em feia dubtar. Li diria un «Amen» de tot cor, però em pregunte, d’on trau aquesta fe en la humanitat? No pretenc perdre l’esperança ni tancar-me en la desesperança, però assistisc al dia a dia amb una sensació de desencantament. Veig el futur com una porta oberta a la incertesa i a la desconfiança. No tinc cap nostàlgia del temps passat, perquè, malgrat moltes derrotes, està clar que hem progressat. Envege la confiança que té l’amic Joan Romero en la humanitat. Encara que a mi me’n queda, de confiança, me’n queda ben poca.

Més notícies
Notícia: El TSJ dona la raó al Servei de Llengües de la UA, que no va rebre subvenció el 2022 als exàmens de valencià
Comparteix
La Direcció General de Política Lingüística, dirigida en aquell moment per Rubén Trenzano, va actuar de manera improcedent segons la justícia
Notícia: Un regidor de Seguretat utilitza la policia local contra l’oposició
Comparteix
Antonio Ortolá, regidor per Vox a Castelló de la Plana ha encarregat als policies sota el seu comandament un informe un informe per fonamentar una querella contra l'oposició
Notícia: La cuina, «eix antropològic de la cultura»
Comparteix
Vicent Marqués publica el volum seté de la magna obra «Història de la cuina catalana i occitana», amb 242 entrades: 125 de guisats i 117 d'ous i truites
Notícia: Escola Valenciana exigeix la retirada de la consulta de la llengua base
Comparteix
L’entitat mostrat indignació davant la situació d’incertesa i denuncia la falta de transparència

Comparteix

Icona de pantalla completa