La coneguda com Llei Rovira és un autèntic cagalló des del punt de vista legal. Una llei que busca legitimar l’arraconament del valencià en el sistema educatiu públic i alhora atiar el conflicte lingüístic saltant-se fins a 28 lleis de rang superior. Això és, 8 articles constitucionals, 16 articles de la llei educativa estatal, 1 de l’Estatut i 3 reials decrets.
El Tribunal Constitucional ja va admetre a tràmit fa uns mesos un recurs contra aquesta bogeria, però la maquinària de la Conselleria ha continuat endavant amb els punys tancats i les dents serrades.
La presentació de Rovira -i de Mazón– d’aquest referèndum lingüicida s’ha fet exclusivament en castellà i a l’anticatalana, és a dir, insultant les facultats de filologia de les universitats valencianes pocs dies després que el del Ventorro haja exigit a la segons ell “autodenominada Biblioteca Nacional de Catalunya”, el Llibre dels Repartiments d’Oriola.
Ja ens ho sabem de memòria. El PP valencià -cada dia més i més castellà- sempre que s’ha vist en dificultats polítiques serioses, normalment a causa de la seua corrupció, ha fet servir l’anticatalanisme.
Ho porten fent des dels temps del president Josep Lluís Albinyana. En aquella època els populars comptaven amb el salvatgisme de les bases que nodrien Unió Valenciana i amb l’ajut inestimable de l’aparell de propaganda de Las Provincias. Uns apallissaven manifestants, cremaven llibres o posaven bombes. Els altres agafaven la pancarta de les manifestacions i n’obtenien els suculents rèdits electorals.
Avui els del PP tenen al costat els hooligans de l’espanyolisme de Vox i tot una plèiade de diaris digitals merdosets a més dels de tota la vida que, ara mateix, ja no alcen un gat de la cua. Compten també, però, amb la complicitat d’una societat profundament castellanitzada, políticament quasi tan indiferent com la que va propiciar el desgavell del blaverisme, amb amples sectors ostatges de la desinformació.
Ja sabem qui guanyarà en termes generals aquestes votacions de la «libertad educativa» si de cas s’arriben a fer. I també sabem que si el resultat els és desfavorable en un qualsevol centre escolar de Polinyà del Xúquer o de Bocairent, trobaran la manera o bé d’impugnar-lo o bé de deixar-lo sense efecte. Són del tot incapaços de reparar els centres afectats per la DANA i havien de garantir l’ensenyament en valencià en un suposat institut del Baix Segura? Va! A aquestes altures del ball ningú no hauria d’anar amb el lliri a la mà.
L’objectiu de tot plegat és aniquilar el valencià de la vida pública, certament. Però també és aixecar una colossal cortina de fum per a tapar les vergonyes de la DANA, la responsabilitat en la catàstrofe d’un Mazón mentider i inútil l’única funció del qual és, a hores d’ara, garantir la contractació de les «empreses amigues» cridades a participar en la «gran reconstrucció». Per això, i només per això, el manté Feijóo. I encara, cada vegada és més evident que l’episodi d’El Ventorro només és un de tants d’una pel·lícula de gàngsters. La gran reconstrucció va començar molt abans que arribara la DANA: grans promeses de reconstrucció de la sanitat pública fetes per accionistes de la sanitat privada; desmantellament de l’oficina antifrau, etc., etc., etc.
El millor de tot és que Mazón, un culé de pedra picada, per no ser no és ni anticatalanista. La disfressa del Palleter és una altra de les moltes que aquest individu sol posar-se cada dia quan ix de casa. Mazón supera amb escreix les habilitats de Mortadel·lo agent de la TIA, però també les de Cantinflas i les del capità Schettino del Costa Concordia. Ha d’arribar el dia que li passarà com a aquells agents infiltrats que s’han oblidat del seu nom de veritat, de qui són realment.
Ara mateix, no sabem quant duraran en el poder. Només sabem del cert que el mal que faran serà irreparable.
