Li ha eixit un dur competidor a El Mundo Today, va ser la primera cosa que vaig pensar quan vaig saber que Mazón havia posat el crit al cel perquè el ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació està treballant des de fa dos anys per aconseguir l’oficialitat del català a Europa i, a parer seu, no la del valencià. Com que no pot ser ni real ni veritat, hi ha la possibilitat que el vídeo siga una creació de la intel·ligència artificial i no ens n’hàgem adonat. Aquest borinot no ha defensat en sa vida el valencià i ara, davant les càmeres de la televisió pública valenciana, es dona colps al pit perquè Albares haja dit que català, èuscar i gallec han de ser oficials a Europa. Català, valencià i balear són el mateix, de la mateixa manera que ho són també el castellà i l’espanyol. Per què no demana la legalitat a Brussel·les de l’andalús, del murcià i del castellanomanxec? O és que per a l’alacantí una persona de Màlaga, una de Cartagena i una de Conca parlen tres idiomes diferents? S’ha de ser molt curt i patètic per a no voler acceptar que català i valencià són el mateix idioma. No convencerà mai cap lingüista del món amb trellat del contrari, així que seria millor que deixara de donar-nos lliçons filològiques i que deixe d’utilitzar la llengua com a arma llancívola, que és a allò a què es dedica el Partit Popular quan vol emmerdar el panorama polític i sempre recorre a la mateixa cortina de fum.
Imagine que el lector estarà d’acord amb mi que la Reial Acadèmia Espanyola no és sospitosa de ser pancatalanista, veritat? Doncs si Mazón fa una ullada al seu diccionari normatiu, la sisena accepció de l’entrada valenciano diu: «variedad del catalán que se habla en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia». Si no li convenç aquesta definició, té més a mà el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en què la segona accepció de valencià és «llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català». També pot consultar les universitats amb estudis de Filologia Catalana i vorà que absolutament totes sense cap excepció tenen clar que tant és tallar com desfer, versió nostrada de la castellana tanto monta cortar como desatar utilitzada en l’escut del rei Ferran II d’Aragó. Si no en té prou, que recorde que el seu pare espiritual, l’Aznarísimo, parlava català en la intimitat, que Esteban González Pons defensava la unitat de la llengua en TV3 a l’octubre del 2012 i que ell mateix, al març de l’any passat, en una reunió amb empresaris catalans, per tal de fer-los la pilota, va llegir el text, oh sorpresa, en la llengua de Vicent Andrés Estellés i de Miquel Martí i Pol. És a dir, només parla valencià amb els catalans, però a casa seua no ho fa ni per equivocació. Per tant, lliçons de res per part d’aquest monolingüe profund que no fa altra cosa que amollar bajanades sense embuts.
Per a més inri, tota la seua enervació arran el posicionament del Govern espanyol en aquest assumpte l’expressa en buen castejano,ja que és incapaç de fer-ho en valencià. Quina credibilitat té que un president de la Generalitat reivindique a ultrança el valencià si no és capaç de dir dos paraules seguides en la llengua autòctona? S’ha d’estar molt tocat de l’ala per a queixar-se d’un tema lingüístic que no es creu ni ell mateix, però ja se sap que quan un perd la vergonya s’atreveix a qualsevol cosa. Pensa algun dia ensenyar-se a parlar la llengua pròpia del territori que governa? Que primer l’aprenga i que després parle. Tindria sentit defensar el castellà a Espanya en anglés? Bé, Ayuso se’n va a Londres i parla madrileny perquè no té ni idea de la llengua de Shakespeare. L’excantant pot demanar-li a la seua companya que li deixe una orellera coclear d’eixes que fa servir ella perquè algú des de palau li dicte en l’idioma de Joan Fuster les coses i no quede com el llanut ignorant que és.
Parlant de la presidenta madrilenya, òbric un parèntesi. Durant la redacció d’aquest article he tingut coneixement del següent fet, que d’alguna manera també està relacionat amb l’ús de les llengües. Resulta que el traductor de Google li va jugar una mala passada a la fruitera de Chamberí en el missatge de condol que va enviar al poble portugués per la tragèdia del funicular de la Glòria de Lisboa en què van morir setze persones i una vintena van resultar ferides. La frase Mucho ánimo para este país hermano es va transformar en Muitas felicidades a este país irmão, un desig més adequat per a un aniversari que per a un accident mortal. Tres reflexions molt ràpides. Primera, té més pinta d’haver escrit el tuit la seua mà dreta, Miguel Ángel Rodríguez, amb dos gintònics i sense revisar-lo que no la xiqueta mimada del PP a qui tant agrada la fruita i que defén la convivència lingüística en les reunions amb el lehendakari i el Molt Honorable president català. Segona, i ara seriosament, la líder s’estima el portugués però odia les llengües oficials del seu país. I tercera, ficades de pota com aquesta són una prova més que la intel·ligència artificial i les màquines mai podran substituir del tot la faena que fem els traductors humans.
Tornem al tema central que ens ocupa. Mazón va de salvador, d’abanderat del valencià quan l’idioma està vivint amb el PP i Vox la major persecució i el major extermini en democràcia. És acollonant. Si tant ama la llengua, que parle amb el seu amiguet Barcala i li pregunte per què ha aprovat una moció que pretén declarar la ciutat, històricament valencianoparlant, com de predomini lingüístic castellanoparlant com si fora Toledo, Granada o Saragossa. O siga, aquest trompellot vol demanar l’oficialitat del valencià en la Unió Europea separada del català al mateix temps que només vol que s’utilitze el castellà al País Valencià i consent eliminar la llengua històrica d’Alacant, la seua ciutat natal. Una de dos: oligofrènia de manicomi de guàrdia o cervell girat. Mazón i Rovira convoquen una consulta trampa perquè les famílies voten i trien idioma, però com que no els apanya el resultat que va eixir, ara redueixen aules i grups per tal d’arraconar la nostra llengua a les escoles. En què quedem, valencià sí o no? Ací l’únic que menysprea la llengua és el Govern valencià, que ha retallat el pressupost de l’AVL escandalosament per exigència dels seus socis de l’extrema dreta. Ells són, definitivament, els pitjors enemics del valencià.
Em crida molt l’atenció el cinisme d’aquest ninot que demana la dimissió d’Albares per dir una cosa que tothom, excepte la dreta cavernícola, comparteix mentre que ell, més de deu mesos després, no sabem encara ni què feia en El Ventorro (per cert, si tan encaparrat està per la llengua, supose que s’haurà preocupat d’exigir que la carta estiga també en valencià, no?) ni a quina hora va eixir-ne després de les recents revelacions de la periodista amb qui va dinar-hi mentre els valencians i les valencianes s’ofegaven. Està per a exigir, sí. Mazón demanant dimissions, l’acudit es conta sol. Que el màxim responsable polític de la mort de 228 persones s’atrevisca a reclamar la renúncia d’un altre és, almenys, còmic i hilarant. Per què no dimiteix ell? El poble valencià li ho ha demanat massivament. Evidentment, a una persona que no li importa la vida dels seus paisans, per descomptat que li interessa encara menys els seus drets lingüístics o la seua identitat cultural.
En definitiva, com diria ell, és un fet fàctic que català i valencià són la mateixa llengua, tothom sap això excepte aquest hipòcrita, per a qui el valencià no és català i la Terra és plana. És incoherència i negació del sentit comú. Contradir una evidència així només respon a motius ideològics, i a tindre ganes d’embolicar la troca. No cal ser Einstein per a saber que de Salses a Guardamar la llengua pròpia és la mateixa, independentment del nom que reba a cada zona. Mazón no la defensa, sinó que la utilitza per a fer política bruta. Li importa un rave el valencià, tan sols segueix l’argumentari del seu partit d’atacar Catalunya. Feijóo va dir fa poc que començarien ja la campanya electoral, i es nota que l’han ben encetada. També ho ha fet Francisco Camps, que vol tornar a ser president i per això l’únic tuit en valencià que ha escrit en el que va d’any ha sigut per a demanar la dimissió del ministre Albares i recordar-nos que «l’idioma valencià és l’oficial a la Comunitat Valenciana, com ho és el castellà», amb aquesta cueta final no siga que l’acusen de catalanista malèvol. L’idioma de la seua terra serà oficial a Europa si el PP deixa d’emprenyar d’una vegada i de donar suport al lingüicidi pèrfid que anhela. Que a aquestes altures el figa molla d’Alacant, torna-li la trompa al xic, encara insistisca en el separatisme lingüístic d’una llengua que ell no usa mai, que abomina i que amaga és una presa de pèl no solament a tots els valencians i valencianes, sinó als deu milions de persones que la parlen. Un insult a la intel·ligència humana i una manera de fer, per enèsima vegada, el més absolut ridícul. Populisme i extravagància a doll, dues característiques de la rància, casposa i blavera dreta valenciana que ens desgoverna i que per res del món ens mereixem.
