M’hauré llegit /fullejat 8 llibres sobre la ultradreta. Excepte un que explicita formes de desarmar els missatges dels fatxes, del qual vaig parlar en aquest article, la resta de textos són explicacions de com s’han desenvolupat les extremes dretes en les últimes dècades, fent una anàlisi historiogràfica detallada i rigorosa.
Llegir aquests textos, professionalment, no m’ha aportat idees de com frenar-les.
És l’enèsima evidència de la tendència de les esquerres de fer molta anàlisi i poca praxi constructiva.
Jo ja fa temps vaig escriure un article sobre el tema. Antoni Gutierrez-Rubí, expert consultor polític, en l’article Contra el exceso de diagnóstico: ¡Acción! afirma, també, que tenim un risc greu: el de la paràlisi per sobrediagnòstic.
Hi ha molts llibres que parlen de com la democràcia es degrada o com la deterioren. Me’ls he fullejat o llegit les ressenyes i torne a observar el mateix fenomen: molta anàlisi i poques pautes pràctiques de com reforçar-la.
Per descomptat que no tinc cap vareta màgica. Això només existeix en la ficció.
Ara bé, com parle en el meu llibre Deixar de ser el germà xicotet de la política, som experts a detectar com el capitalisme ens ven la moto, que dirien Chomsky i Ramonet. En canvi, posem poca atenció de com vendre la bicicleta, com a metàfora de polítiques de redistribució i verdes. O per dir-ho metafòricament: cal deixar de ser espectadors del possible naufragi i aprendre d’una vegada mecànica per reparar el vaixell i salpar de nou.
Per això cal disposar de noves ferramentes i aprendre a utilitzar-les. Les que ens ha portat fins ací, no són suficients.
I SÍ, hi ha mètodes pràctics per explorar com reforçar la democràcia, fer front a les dretes, enfortir l’estat del benestar i cuidar el planeta on vivim.
Curiosament, poca gent que està en política d’esquerres i verdes es dedica a estudiar-les i sobretot a practicar-les. Existeixen maneres i funcionen.
Reiteraré l’exemple de Zohran Mamdani, alcalde de Nova York, que ho il·lustra bé. Declarant-se socialista genuí, en la ciutat per antonomàsia del capitalisme, ha estat capaç de mobilitzar 100.000 voluntaris i ha connectat amb una majoria social parlant un llenguatge senzill: “Congelar els lloguers”, com ja ha fet. No ha rebaixat les seues idees; les ha fetes accessibles gràcies a desenvolupar capacitats de comunicació i lideratge.
Estic treballant amb un regidor i li vaig preguntar per què m’havia contractat. Em va dir que ell abans era entrenador de futbol i entenia molt bé la funció de l’entrenador. Els jugadors sovint no saben trobar els seus punts cecs, no saben com identificar els aspectes febles que han de treballar per millorar o no saben com activar els seus ànims. I a més es va fer conscient que calia una estratègia a mitjà/llarg termini per a tot l’equip, amb passos concrets diaris, amb motivació contínua per fer front a les adversitats, com lesions o fracassos. Després, va fitxar psicòlegs esportius per ajudar els jugadors a trencar barreres mentals, millorar la connexió entre els jugadors del grup i treure el màxim profit dels seus talents.
En el camp de joc de la política, els trofeus no se’ls endú qui millor explica el partit, sinó els jugadors que entrenen amb tenacitat i trellat per a guanyar partits. I lligues!!!
Carles Porcel és capacitador de polítics i activistes.
