El dia dels resultats de la consulta sobre la llengua vehicular al País Valencià, un amic em va escriure un WhatsApp del qual compartisc plenament el contingut: «Mai no li podrem agrair prou a José Antonio Rovira el regal que ens ha fet». Va ser un dia de victòria que tots celebràrem a través de les xarxes: «És la primera vegada que em sent davant d’una gran victòria», deia un senyor ja major. També em vaig alegrar de les declaracions del president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que, amb bon criteri, es declarà a favor del valencià, tant abans com després de la consulta, encara que amb alguns matisos. Aquests matisos inclouen afirmacions com que “aproximen el valencià al poble”. Sembla que el seu amic Paco Tortosa, que entén del tema, perquè és un home pròxim a la cultura, no li ha explicat que existeixen diferents registres per a les diverses funcions comunicatives. Només ha de buscar al Google, on pot trobar, per exemple, al Diccionari normatiu que el registre és: «Varietat funcional d’una llengua definida d’acord amb els factors de la situació comunicativa, com el grau de formalitat o el tema del qual es parla. Registre col·loquial. Registre estàndard…» Evidentment, també ho pot trobar en diccionaris d’altres idiomes. Voler que escriptors, científics i familiars utilitzen el mateix registre en totes les situacions comunicatives suposaria començar a prohibir paraules, cosa que ja hem vist massa vegades en aquest país. Estic segur que al senyor Mompó no li agradaria que, com ara, l’Educació Física es reduïra a la gimnàstica, perquè l’Educació Física és molt més. De fet, reduir les varietat formals de la llengua a l’ús col·loquial, “aproximant-les al poble”, seria una limitació similar. El valencià formal utilitzat a les escoles ha estat un èxit, com han demostrat els resultats de la consulta. Moltes de les mares que han votat són les primeres que van rebre l’ensenyament en valencià i no han vist cap problema en el model formal de la llengua que han estudiat. Tot el contrari: volen que els seus fills el continuen estudiant. No vull pensar que les declaracions del senyor Mompó siguen les d’una persona ignorant o les d’algú que vol posar entrebancs a la llengua. Ho podria reduir molt fàcilment: si estimara realment el valencià, s’haguera oposat a la llei de l’Honorable José Antonio. Tots sabem que va convocar la consulta amb la intenció d’arraconar el valencià, però li va eixir el tret per la culata. Es va disparar ell mateix al peu.
Cal reconèixer, però, que el president Mompó va tindre la deferència de demanar que es votara el valencià, perquè deia una gran veritat: que el valencià garanteix l’ensenyament de les dues llengües. D’altra banda, podem pensar que les seues declaracions són tàctiques, dins del món en què viu políticament amb gent com l’Honorable José Antonio. Que el seu valencianisme és sincer. Si és així, benvingut siga. Seria molt positiu que, per una vegada, algú de la dreta d’aquest país defensara la seua llengua. Li suggerisc una tasca molt fàcil: ajudar a fer complir la llei del senyor Rovira en les comarques de la província de València on regna. Que promoga l’ensenyament de la llengua vehicular segons els resultats de la votació. Que garantisca que els apliquen. Totes les escoles que han votat pel valencià han de tindre’l com a llengua vehicular. Un exemple que cal tindre en compte: a molts pobles de la Ribera, el valencià ha guanyat en tots els centres públics i concertats. Cal que apliquen els resultats. Crec —i això és una opinió que m’ha donat l’experiència— que la inspecció educativa no farà bé la seua tasca en aquests casos. Sí que farà que s’apliquen els resultats on ha guanyat el castellà. Però, qui garantirà que es complisca la voluntat de les famílies a les zones on ha triomfat el valencià? Aplicaran els resultats a la Serrania? Ja tenim faena! Necessitem una alternativa a la inspecció per controlar l’aplicació dels resultats de la consulta. Si no estem alerta, ens intentaran torejar, d’això en saben. Senyor Mompó, aquesta és la tasca d’ara. M’agradaria que les seues declaracions foren sinceres. I si ho són de veritat, compte amb la meua col·laboració per aconseguir que el valencià estiga cada dia més viu.
Diari La Veu del País Valencià està editat 100% en valencià i en clau valenciana. Treballem per articular el corredor mediàtic català-valencià-balear. Necessitem el vostre suport econòmic: dona i agermana’t a través d’aquest enllaç. És bonificable.
