De Puigdemont i l’operació Volosy i del pas d’Aragonés a la clandestinitat

*Tota la informació emprada en aquest article està rigorosament basada en documents secrets i entrevistes amb els protagonistes. 

La cosa, si fa no fa, va anar així. La mateixa vesprada del 6 de setembre del 2017 acabada d’aprovar en el Parlament la Llei del Referèndum, dos membres del cercle polític de màxima confiança de Puigdemont i el mateix president van rebre en la Generalitat a un empresari rus enviat per Putin de nom A. Smirnov dedicat a l’elaboració de llonganissa kravoskaya i altres embotits.

Segons Smirnov, els serveis secrets russos tenien motius per a pensar que sota del castell de Lloberola, a la Segarra, hi ha una gran bossa de petroli i de gas que podria situar Catalunya al capdavant de les potències econòmiques mundials. El totpoderós líder rus va oferir a Puigdemont els recursos necessaris per a explotar-los una vegada aconseguida la independència. 

A canvi, Catalunya cediria a Rússia una part dels beneficis de Lloberola, transformaria el cos dels Mossos en un exèrcit preparat per a ser llançat sobre Kíiv i deixaria que les tropes russes desembarcaren a Barcelona per a establir-se permanentment amb l’objectiu de protegir els catalans i evitar una intervenció europea a favor d’Espanya. A més, la Generalitat establiria com a festiu el dia de Nadal ortodox que cau en 7 de gener, introduiria el rus com a assignatura optativa en el sistema educatiu i es comprometria a passar per TV3 en versió original la sèrie Filfak.

El serveis secrets russos van batejar aquesta operació amb el nom de Volosy. Una operació que tindria una segona fase valenciana que encara no s’ha pogut esbrinar. 

Com ja és sabut, tot se’n va anar a la merda l’1 d’octubre del 2017 quan la policia espanyola va atonyinar els votants catalans alhora que la maquinària judicial espanyola se va posar en marxa per a tancar a la presó tant si vols com si no els líders independentistes.

Amb tot, des de l’exili, Puigdemont va facilitar a Putin una valuosíssima informació sobre la xarxa d’espies del món establerts a Barcelona amb què aquest va aconseguir evitar un colp d’estat i iniciar amb tranquil·litat la invasió d’Ucraïna. El nou tsar hauria pagat per aquesta revelació una importantíssima suma de diners amb què l’independentisme té pensat algun dia fabricar una modesta bombeta atòmica, només per fer poreta, per si tornen a anar mal dades.

En paral·lel a tot aquest envitricollat procés Pere Aragonés va acceptar assumir des de la clandestinitat la direcció dels CDR, un autèntic exèrcit ocult format, entre d’altres, per membres de colles de diables -experts en la fabricació d’explosius-, d’esplais, casals escolta, colles castelleres i d’altres entitats del perillós teixit associatiu de Catalunya. Quin patir el pobre Aragonés. De matí carregant amb tots els maldecaps del país: la sequera, els recursos sanitaris, la carestia de la vida. A la nit, dirigint l’exèrcit de les ombres, des de no saben ben bé quina base secreta.

La situació va ser de tan gran perill per a Espanya i el món que els serveis secrets espanyols no en van tenir cap altra que espiar els telèfons mòbils de tot quisqui amb un sofisticadíssim sistema israelià alhora que el jutge Manuel García Castellón investigava les possibles implicacions terroristes de Puigdemont, Marta Rovira i altres deu persones que haurien dirigit a l’ombra el Tsunami democràtic. Des de Fuman-xú el món no havia estat amenaçat per un perill tan terrible. 

Gràcies, però, a la imaginativa investigació de forces de seguretat i de jutges no hi ha res a témer. Una vegada més el règim resta sa i estalvi de les temptacions democràtiques, de les amenaces comunistoides, del separatisme. 

Coda

Lawfare.- Ús de procediments legals per a immobilitzar políticament o destituir els qui ocupen càrrecs polítics en un país. El lawfare és habitual en Amèrica llatina o en la Rússia de Putin. En Espanya gairebé et poden posar entre reixes si afirmes que existeix.