A Carlos Mazón li ha eixit una bona competidora en el seu partit, la seua companya en l’executiva nacional Noelia Núñez, encara que a hores d’ara no tinc gens clar que aquest siga el seu nom vertader, ja que la defensora de la libertad por encima de todo, com diria la popular Marujita Díaz, miente más que parpadea. Tots coneixem la polèmica: la jove de 33 anys i amb cara angelical com de no haver trencat mai cap plat, diputada de l’Assemblea de Madrid entre 2021 i 2023 i fins a la setmana passada del Congrés dels Diputats, va mentir en el seu currículum perquè n’oferia tres versions diferents i, segons el web que consultares, era egressada en Dret, en Ciències Jurídiques de l’Administració Pública o en Estudis Anglesos quan, realment, no ha acabat cap de les tres carreres. Diria jo que més aïna és lisensiada en Ciència-Ficció, experta en boles i astronauta en les seues estones lliures. O mocatriz, com la cançó d’Ojete Calor. I no és doctora honoris causa perquè no vol, si no… Em sembla fortíssim que s’atribuïsca no un ni dos, sinó tres graus universitaris que no ha finalitzat. Ja ho diu la dita en aquests casos: qui molt abraça poc estreny.
Com és sabut, la de Fuenlabrada ha dimitit, segons ella tot és fruit d’una equivocació y nunca he tenido intención de engañar a nadie. Així, sense acalorar-se ni despentinar-se. Almenys ara sí que podrà dir que ha acabat alguna carrera en sa vida, la política, ben meteòrica, tot siga dit. Sort que el seu objectiu no era falsejar la realitat, perquè la veig capaç de plantar cara al sol de migdia.En cap moment reconeix que ha mentit ni demana disculpes, ella considera aquest embroll un simple descuit per haver presentat una informació incorrecta. Crec que s’ha de tindre una barra com el formigó armat per a qualificar els fets així, a banda que ha continuat alimentant la bèstia una vegada descobert el pastís, perquè en una entrevista en un mitjà de comunicació va assegurar que en un d’eixos estudis li faltava només el Treball de Fi de Grau per a acabar-lo quan és altra faula, li resten 85 crèdits encara. Per això deia abans que menteix més que alena i alena més que un porc. Mira de què es vanta i sabràs què li falta. Allò que m’estranya és que sent una setciències en dret i en ciències jurídiques no sàpia que falsificar documents públics oficials està tipificat, segons l’article 392 del Codi Penal, com un delicte de falsedat documental castigat amb penes de presó de sis mesos a tres anys i multa de sis a dotze mesos.
És una llàstima que el món de la política perda una excel·lent jurista, una magnífica politòloga, una brillant lingüista i no sé quantes coses més. Si s’ajunta una vesprada amb Frank de la Jungla a Bangkok, de segur que li convaliden la quedada amb el youtuber pels graus en Biologia i en Veterinària, un 2×1. Almenys, ara que ha abandonat l’atrafegada vida política, tindrà molt de temps i cap excusa per a dedicar-se a allò que més li agrada: aprendre. Al setembre, la tornada al col·le, i si no s’hi aplica, al racó de pensar. I si necessita una feina per a costejar-se els estudis, com que li agrada la fruita, pot enviar el CV a les fruiteries de Fuenlabrada, que de segur que hi necessiten personal. Li vindrà de perles l’última pujada del salari mínim interprofessional a què el seu partit es va oposar. No, si al final acabarà donant-li les gràcies a Pedro Sánchez, ja voreu.
Són moltes les reflexions que em venen al cap arran d’aquesta enxampada in fraganti. D’una banda, ella que és tan patriota, retornarà els diners públics que ha estat cobrant tots aquests anys de tots els españoles y mucho españoles? D’altra banda, hi ha el tema de la proliferació de les universitats privades, ja que sembla que impartia classes en la Universitat Francisco Marroquín de Guatemala amb seu a Madrid simplement amb el batxillerat. Ai mare, quan el jutge Peinado se n’assabente… La multiplicació d’universitats privades per tot el territori nacional en els últims anys és un escàndol majúscul, fins al punt que la quantitat d’aquest tipus de campus iguala ja pràcticament el nombre de públics. Cal un control exhaustiu a l’hora d’autoritzar la creació de nous centres d’estudis superiors privats perquè no es convertisquen en tómboles on la gent amb recursos econòmics que poden pagar les elevades matrícules obtinga els anhelats diplomes sense la formació adequada. O dit sense pèls en la llengua, en empreses expenedores de títols com si foren xurros.
Altra consideració són les portes giratòries. Perquè, és clar, a aquesta xica no li ha donat ni temps d’anar a l’oficina de l’atur a sol·licitar la prestació corresponent, ja que l’endemà una coneguda cadena televisiva ja l’havia contractada de tertuliana en un programa (no m’estranyaria que ara diga que també va cursar Periodisme) i molt tem que farà la tournée de plató en plató fent-se la víctima i atacant l’actual govern comunista bolivarià. Així és com en aquest país es premia la mentida i la mediocritat, amb amiguisme i una paradetaen la qual de segur que guanyarà encara més pasta que en la política mentre es digna a acabar els tres graus començats i mai conclosos. Made in Spain. L’any que ve ho tindrà tot aprovat, ja voreu, perquè la nena és molt llesta. Això sempre que no se’n vaja una temporada a un reality-show del tipus Supervivientes o La isla de las tentaciones a relaxar-se de l’estrés mediàtic d’aquests últims dies. En tot cas, crec que seria millor que la fitxara Risto Mejide en Todo es mentira, n’és una experta.
Però tornem a la susdita, la provocadora que va acudir a un acte amb una samarreta en què es podia llegir Me gusta la fruta i que en diferents entrevistes deia que li encantava estudiar i que s’ha sacrificat como tantos y tantos jóvenes de este país. Altra presa del pèl a la ciutadania, especialment a eixa jovenalla que sí que té carreres i màsters, que treballa en un supermercat o en la barra d’un bar i que no guanya un salari digne, i que quan sap que aquesta farsant s’embutxacava 84.799,12 € cada any, es distancia i amb raó dels representants públics. L’hemeroteca també ens recorda que la pequeña Nicolasa sostenia que, per a dedicar-se a la política, cal honestedat i humilitat, i també tindre una miqueta de formació jurídica. Com en els graus, ella no té cap de les tres coses, sobretot vergonya per a ocupar un alt càrrec en les esferes de Gènova 13, enorgullir-se d’allò de què manca sent conscient que ha falsejat el currículum i exigir decència i modèstia. Per això, la seua és una mentida, a banda de despiadada, vanitosa. I per eixe to obscé, altiu i jactanciós que ella mateix ha utilitzat en repetides ocasions, jo m’alegre que tot se li haja girat en contra com un bumerang. Per cert, l’anglés el parlarà com Abascal el francés? Oh my God!
El cas de Noelia Núñez no és el primer ni serà l’últim de polítics amb CV inflat. En les files populars, recordem la controvèrsia fa uns anys amb el màster de l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes, aprovat amb ni tan sols anar a fer els exàmens i amb el consegüent falsejament d’actes amb signatures no reals. Sí, sí, la de A los que queréis que me vaya, no me voy, me quedo, me voy a quedar. A final de l’any 2023, Isabel Díaz Ayuso va blindar l’accés al seu currículum acadèmic en la Universitat Complutense de Madrid, on un any abans havia sigut nomenada alumna il·lustre no se sap ben bé sota quins criteris. L’Institut Sèneca de Madrid, centre internacional de postgrau, desmenteix ara que la gestora de comunitats del gos d’Esperanza Aguirre hi fera un màster, es tractava en realitat d’un curs. Pablo Casado només va cursar quatre de les vint-i-dos matèries del seu màster, encara que no recordava si havia anat a classe i si havia fet els exàmens. La jutgessa va concloure que li l’havien regalat com a prebenda. Miguel Tellado, Beatriz Fanjul, Manuel Domínguez, president dels populars canaris… La llista és llarga. Després diuen que són els més preparats.
Una vegada destapat que aquesta xiqueta de casa bona realment havia estudiat en la Universitat de Contucky, sembla que hi ha bastants errors en l’historial dels mèrits acadèmics d’altres polítics, i exagerar-los sembla que és una cosa que agrada tant a la dreta com a l’esquerra. Si continuem amb els membres del PP, el cas més clamorós és el de Juan Manuel Moreno Bonilla, que l’any 2000 indicava que era llicenciat en ADE amb un màster en l’EADE de Màlaga; quatre anys després assenyalava que només tenia estudis en ADE; el 2008 va dir que, per honestedat, havia eliminat del currículum els estudis però hi va deixar el màster i, finalment, l’any 2011 tenia dues llicenciatures i un màster distints per altres centres també diferents. I en una trobada amb xiquets en un col·legi de Jaén, va reconéixer que havia començat Magisteri i que havia fet quatre anys de Psicologia. Ojú, quin portent, el president de la Junta d’Andalusia.
Quant als socialistes, la delegada del Govern al País Valencià, Pilar Bernabé, manifesta que és llicenciada en Filologia Anglesa però no està clar si ha acabat o no la carrera. I Patxi López, quan va ser elegit president del Congrés l’any 2016, va afegir una línia en la seua biografia com a diputat que feia entendre que havia estudiat Enginyeria Industrial, una llicenciatura que sembla que tampoc ha conclòs. Personalment, tot aquest enrenou no és una qüestió de titulacions acabades o no, sinó de transparència i honestedat, i té fàcil solució: presentar els papers públicament, com faig jo més avall. Perquè qui res no tem, res amaga, vull dir, qui té titulacions oficials, en té, i qui no, no en té. I en un curriculum vitae s’anoten quan estan finalitzades. Per tant, aquell o aquella que diga que té un títol i no és veritat, se n’ha d’anar a sa casa com ha fet Noelia Núñez per dues raons. Primera, per respecte a totes les persones que, amb suor i esforç, ens ha costat tant d’aconseguir. Segona, perquè qui està al capdavant de la res publica i menteix en el seu CV, no és una persona creïble i està enganyant la ciutadania per a la qual se suposa que treballa.
Al meu parer, no tindre un títol universitari no t’inhabilita per a ser polític, però mentir sí. Noelia Núñez ens ha engalipat descaradament sobre la seua formació acadèmica, l’han descoberta i ha hagut d’entregar l’acta de diputada, i ara el PP presumeix d’ella, diu que és un exemple i ens la ven com una màrtir que simbolitza dignitat i honorabilitat. Ai, si Berlanga alçara el cap… Que m’expliquen, per tant, com qualifiquen aleshores tots els anys que aquesta cayetana ha estat enganyant-nos. Nou mesos du fent-ho Carlos Mazón, des del minut u de produir-se la DANA, i per consegüent també hauria de deixar el càrrec, independentment que el seu títol d’advocat estiga registrat o no, cosa que és secundària en aquest cas. El nostre nauseabund cap del Consell conviu amb la immoralitat i la mentida, perquè mentre que la gent moria ofegada, ell estava de sobretaula en un restaurant, il·localitzable, i no sabem encara què va fer aquella tràgica vesprada. Ell és l’exemple paradigmàtic d’allò que no hauria de fer un bon governant.
Comptat i debatut, als polítics cal exigir-los, més que títols, exemplaritat, honestedat i honradesa. Això no va de colors blau o roig, sinó de sentit comú. El primer ministre suec entre 2014 i 2021, actual president del Partit Socialista Europeu, Kjell Stefan Löfven, treballà com a soldador abans que fora elegit secretari general del Sindicat de Treballadors Metal·lúrgics del seu país l’any 2006. Un pergamí penjat en una paret no fa que un siga millor gestor, però fanfarronejar de titulitis, mentir en la formació i no dir la veritat sí que el converteix en pitjor servidor públic. El problema no és tindre o no una titulació universitària, sinó enganyar, i en això, l’aprenent d’Ayuso, s’ha preparat molt bé i té la màxima nota: summa cum laude. Tota una eminència.
