Per a la campanya llogàrem un local xicotet que era al costat d’un bar. Hi havia moltes hores al dia que es bevia i es feia més festa a la nostra seu que al bar.
El dia que vingué Agustí Cerdà i més dirigents de València em pegaren un toc d’atenció:
-Està bé que feu festa, però tanta?! Recorda’ls que es tracta d’una campanya electoral, no de Carnestoltes o de Falles.
Siga com siga, la campanya va coincidir amb les Festes Majors i el que vaig presenciar a la vacada no comptava veure-ho mai a Cullera: desenes i desenes de capells d’Esquerra i quinze o vint petites estelades corrien davant el bou. Encara ara em sembla que va ser un somni. Tan real com va ser.
El figura i jo esmorzàvem cada dia en un bar diferent. Ell tenia amistats en tots, i amb tothom parlàvem i intentàvem vendre-li el producte. Ens va dir tanta gent que ens votaria que en moments d’eufòria vaig arribar a creure que en trauríem dos.
Contràriament antics votants meus em paraven pel carrer i em deien que no ens votarien. Una cosa era que anara jo el primer, una altra que fora el figura. M’imagine que a ell li dirien el mateix, però al revés, que no li votarien per culpa del número dos.
Els partits rivals van fer córrer la brama que el figura era un titella meu, cosa que era falsa.
Quan no era amb mi, matava el temps en la porta d’un bar xarrant i xarrupant. Si veia que s’acostava una militant d’Esquerra molt severa, se n’entrava corrent cap a dins perquè no el veiera. Però ella sempre el veia i de seguida m’ho deia perquè el reptara. Senyor, com ens hem de veure!
A mitjan vesprada ens reuníem a la seu i tot seguit eixíem a fer campanya pels diferents barris del poble. Alguns dies fèiem caravana de cotxes. El figura i jo teníem Mercedes i alguns assessors ens van dir que això ens llevaria vots. (Amb més de vint llibres publicats no tenia dret a tenir un cotxe bo, jo?)
Com quatre anys en arrere, vam fer un sopar míting. Va ser al Javimar i l’assistència va ser molt menor que no la primera vegada. Estigué amenitzat per Toni de l’Hostal, superb. En aquell sopar justament li vaig presentar la meua amiga cullerota Anna i la coneixença va ser l’inici d’una bella amistat, amb família nombrosa inclosa.
Si el 2007 els nostres regals estel·lars van ser els rellotges i els bolígrafs, el 2011 vam apostar pels encenedors i ho petàrem.
El malaguanyat Bolinxes, cullerà universal i gran amic meu, entrava a la seu electoral n’agafava una caixa de 20, eixia al carrer i de seguida els tenia repartits. Als tres minuts entrava a per una altra caixa i una altra i una altra…
-Bolinxes, para ja! –se’m va ocórrer dir-li un dia i allí s’acabava el món.
El més bonic que volia fer era matar-me. Els tres amics del meu fill que eren a la candidatura competien en arts marcials, però no eren capaços d’aturar-lo. Tot i que pesava menys de 40 quilos, Bolinxes era una força de la natura desbocada.
Finalment el figura va fer valdre la seua autoritat moral de cap de llista i va aconseguir calmar-lo.
Cinc minuts més tard el meu assassí frustrat i jo tornàvem a estimar-nos com a germans.
Era mitja vesprada del dia de les votades. El figura i jo érem al nostre col·legi electoral. Se’ns va acostar el número cinc del PP i encaixàrem de mans.
-Fem un pacte –ens va proposar-. Si el vostre vot és decisori, ens el doneu a nosaltres i entreu en l’equip de govern. Amb les delegacions que demaneu.
El figura i jo ens vam quedar parats per la sorpresa. Llavors el peper ens va xocar la mà a la força i, abans d’anar-se’n, digué:
-El pacte ja està fet! Ara el pacte ja està fet, no us en podeu tirar arrere!
Uns anys més tard un militant destacat del PP em va revelar que ells ja havien comprat el meu cap de llista. Recontracapicollonslladre!
Els resultats van ser: PP: 5589 vots – 11 regidors; PSOE: 4861 vots – 9 regidors; APC-Bloc: 719 vots – 1 regidor; Esquerra Republicana del País Valencià: 431 vots – RIP.
Els nostres vots no influïren en el resultat. Encara que hagueren anat a parar al PSOE o a APC, el nombre de regidors hauria sigut el mateix.
El figura, quan arribaren a la seu els periodistes i les càmeres de Tele Cullera i li demanaren la valoració dels resultats electorals, tingué la lucidesa i la dignitat d’enviar-los a tonyar.
