El software Bitcoin és de codi lliure i els experts informàtics se’l poden descarregar i modificar pels seus propòsits. El projecte Ğ1 (la juna), diner-coproduït en forma de Dividend Universal (DU) (vegeu «Tirar pel dret»), usa la tecnologia Bitcoin, la cadena de blocs. La de Ğ1 es diu Duniter (monitor de DU). La cadena de blocs és el llibre de comptabilitat i registre de la moneda controlat i actualitzat de forma descentralitzada; cada bloc seria una pàgina. Tots els participants en la moneda estan interconnectats en xarxa. Dintre d’ella, aquells qui volen es descarreguen una còpia de la cadena i participen en el manteniment i actualització. Són la subxarxa de nodes.
Els ordinadors-node van recollint, verificant i registrant la informació dels esdeveniments que ocorren en la moneda, i que conformaran el següent bloc. El contingut del bloc és resumit en forma d’un codi criptogràfic que tanca la pàgina i representa un segellat de temps que assegura la inalterabilitat de la informació acumulada. L’encadenat de pàgines es construeix perquè el codi criptogràfic que tanca un bloc és l’element que obre el següent. Així doncs, els blocs van escrivint-se i encadenant-se (forjant-se) a intervals de temps, cada 10 minuts en Bitcoin i cada 5 minuts en Ğ1 (ambdós de mitjana).
El segell de temps (el codi criptogràfic) introdueix ordre i control, no solament en el manteniment descentralitzat del llibre, també en la programació temporal d’importants automatismes. Per exemple, cada 4 anys Bitcoin redueix a la meitat la quantitat de moneda que un node pot obtindre en un acte de minat; i així succeirà fins al màxim de 21 milions de bitcoins en circulació. Els miners obtenen menys bitcoins, esperant, però, que augmenten la seua cotització, en ser la producció més escassa. En el cas de la Ğ1, cada dia, el bloc al voltant de les 13:00 registra la creació d’1 DU per cada membre (un concepte que aclarirem després), que en aquest moment són 10,78 Ğ1.
Ep!, un moment: he dit que tots els computadors-node preparen el següent bloc, però el resultat del control descentralitzat ha de ser una sola versió del llibre. És a dir, solament un dels nodes forjarà el següent bloc i compartirà la versió actualitzada de la cadena amb la resta de nodes. Aleshores tots es posaran a treballar en el següent bloc. Com arriba un node a ser l’elegit per a forjar un bloc?
Bitcoin ho fa establint una competició individual per trobar el codi criptogràfic citat a dalt (li diuen prova de treball). Es tracta d’un trencaclosques la dificultat del qual és regulada automàticament per tal de mantenir l’objectiu de temps mitjà. En Bitcoin, la creació de nova moneda (li diuen minat) és el premi (actualment 6,25 bitcoin) pel node guanyador, que, addicionalment, rep les comissions de totes les transaccions contingudes en el bloc forjat.
Des que es posà en marxa Bitcoin, el consum energètic de la seua mineria s’ha incrementat enormement. Si la xarxa Bitcoin fos un Estat, ocuparia el lloc 27 en consum d’energia elèctrica –entre Malàisia (26) i Ucraïna (28)– i proporcionaria quasi el 50% de la consumida pel Regne Unit. Per què? Pel disseny de Bitcoin en relació amb el manteniment de l’objectiu de temps en una mitjana de 10 minuts per bloc. El trencaclosques criptogràfic sols pot ser resolt provant i provant combinacions; l’afany per guanyar i obtindre el premi es tradueix en el muntatge d’equips computacionals miners més i més potents que farien disminuir eixe temps protocol·lari si Bitcoin no reaccionés automàticament complicant el trencaclosques criptogràfic. Entrant en bucle, els miners augmenten el poder computacional construint granges de computació gegantines i, paral·lelament, el consum d’energia, etc.
En el moment que escric, Bitcoin té 17.581 nodes estimant-se en algunes desenes de milions els moneders que contenen bitcoins. Al mateix temps, la Ğ1 té 109 nodes i 37.355 moneders entre membres i no-membres, que poden representar unes 15.000 persones. Com ara veurem, la diferència entre els esperits competitiu o cooperatiu d’aquests projectes es trasllueix en el disseny de creació de moneda.
En la Ğ1 existeix el concepte de membre, inexistent en Bitcoin. En el moment que escric hi ha 8566 membres que formen una xarxa de confiança basada en el fet que els nous són coneguts personalment, i certificats, per membres ja existents. Tots els membres creen moneda, tant si participen en la subxarxa de nodes forjadors de blocs, com si no ho fan, però sols els membres poden ser nodes. Els membres-node presten un servei mantenint el llibre de registre i comptabilitat, però no tenen cap privilegi en la creació de moneda; tampoc reben comissions per transacció, inexistents en la Ğ1.
La cadena de blocs Ğ1 també usa la prova de treball. Garantir la unicitat del llibre de comptabilitat requereix que sols un node guanye la competició, forge un nou bloc i compartisca l’actualització amb els altres nodes. Tanmateix, la demanda de poder computacional és mínim (no major al d’un ordinador personal estàndard), ja que la dificultat del trencaclosques criptogràfic que forja la cadena és sempre baixa. A més, el protocol establert afavoreix la rotació de nodes. La carrera per incrementar el poder computacional és estèril en la Ğ1.
La rotació de nodes es canalitza personalitzant la dificultat mitjançant dos mecanismes. (a) El hàndicap equipara el poder computacional dels diferents nodes prescrivint un desavantatge als que en un cert temps han forjat més blocs que la mitjana. (b) L’exclusió imposa un increment descomunal de la dificultat a qui acaba de forjar un bloc, que, de fet, l’aparta de les pròximes validacions; després se li retorna la dificultat al valor baix normal, per incloure’l de nou.
Ja he dit que, a diferència dels miners-Bitcoin, els membres-node Ğ1 no creen moneda per a ells. Tanmateix, fan una feina important remunerada a través d’un fons(1) que recull donacions voluntàries. Cada 500 blocs, el fons remunera a tots els que han forjat un bloc, a raó de 0,20 Ğ1 per cada bloc inscrit. A intervals d’1,73 dies de mitjana el fons reparteix, hui en dia, 100 Ğ1 entre al voltant d’uns 30 membres-node.
(1) Un moneder anomenat REMUNITER (monitor de remuneracions).
![Notícia: Agermana’t a Diari La Veu: tria la destinació de part dels teus impostos [Vídeo]](https://www.diarilaveu.cat/app/themes/munduscms-news/dist/images/sites/27/icon-article.svg){kind=icon}
