El 2015 el PSOE va traure 10 regidors i Compromís 3. Li vaig aconsellar al número 1 que exigira, per fer pacte i entrar al govern, que els regidors no cobraren un sou desmesurat i que es limitaren al màxim els càrrecs de confiança. (Per entendre’ns, el futur alcalde era mestre. La meua proposta era que cobrara el mateix que de mestre. Un poc menys de 2.000 euros al mes. I no els 4.000 que pretenia cobrar.)
En el ple el número 1 va fer la proposta que jo li havia dit. En el ple següent Compromís ja era a l’equip de govern i ningú no recordava les exigències de reducció de sou i la limitació de càrrecs de confiança.
Despatx, aire condicionat, pagueta… Allò era el millor del món. Més que més quan en el teu ofici no t’anaven gens bé les coses. El primer que protestara era home mort.
Diners, influències, desprendre el doble del que tens assignat… Al número 2 els galls li ponien.
El tercer en discòrdia, catalanista, independentista, chavista, castrista, maoista, estalinista, tenia la dreta agrària de Cullera enamorada. No sabien què fer-se amb ell. A fe que no havien tingut mai cap regidor d’Agricultura tan enrotllat i competent, que els cuidara tant.
-Fas tu més feina que els nou regidors meus junts –li va dir l’alcalde en una ocasió.
El número 1 i el número 2 de Compromís defensaven la construcció del Manhattan amb els mateixos arguments que l’alcalde anterior, del PP.
El PSOE necessitava una majoria molt ampla per urbanitzar tot el que falta de la falda de la muntanya. El número 1 i el número 2 de Compromís eren disposats a donar-li el vot, però el número 3 ho comunicà a València i es pogué aturar la malifeta.
El número 1 i el número 2 no exercien de regidors de Compromís, sinó del PSOE i feien mans i mànigues per aprovar tots els plans urbanístics que els presentava aquest partit. Estava clar que el número 3 molestava, sobrava, calia eliminar-lo.
Era una nit de dissabte. La matinada ja. Un cotxe entrà a Cullera i als pocs metres va ser interceptat per una unitat mòbil de la guàrdia civil. Feren bufar al conductor i donà positiu en alcohol. Va ser notícia destacada en el Levante. El periodista que la redactà podria dedicar-se a escriure novel·la negra.
El conductor atrapat conduint sota els efectes de l’alcohol era Marc, el meu fill, el número 3 de Compromís.
En el ple següent deixà les competències d’Agricultura i es quedà fora del govern.
En aquella corporació hi havia com a mínim dos regidors que havien sigut interceptats conduint borratxos i no dimitiren ni res.
Un d’ells, a més de bufat, atropellà una dona en un pas de vianants i li va causar ferides greus.
L’altre era encara en l’oposició. El policia local que l’aturà estava enemistat amb l’alcalde i no el va denunciar.
Acabats de complir els vuit mesos de retirada del carnet, el meu fill demanà a l’alcalde que li retornara les competències, però aquest s’hi negà.
El número 1 i el número 2 de Compromís no feren costat al número 3. Ells vivien en la glòria.
Els llauradors i tots els sindicats agraris iniciaren una campanya perquè li retornaren a Marc les competències d’Agricultura, però l’alcalde es mostrà inflexible.
Una altra nit de dissabte, el meu fill va ser acusat de cremar una bandera espanyola. Ell va mantenir sempre que era innocent, però no pogué suportar la pressió i presentà la dimissió de regidor.
Uns mesos més tard el jutjaren i el van absoldre.
Pel que fa al control d’alcoholèmia en què es va veure involucrat, més del 90% dels cullerencs creu que va ser un complot, que el van seguir tota la nit i que avisaren la guàrdia civil perquè el detinguera.
Jo opine que conduir gat és una de les pitjors coses que pots fer a la vida. Però això no influeix per ser regidor de l’equip de govern. O és que els altres eren angelets?
