I si comptem el temps que fa que respirem per setmanes en comptes de per anys? De dissabte a divendres. Aquest divendres passat jo he fet 2.936,89 setmanes. No està pas malament. Hauria d’estar molt content. El cementeri va ple de tipus com jo que no han passat d’ací, que mai més podran prendre el sol, beure’s un bon xampany, estimar sense restriccions.
De comptar així, cada divendres a la nit després de l’obligada celebració ritual, caldria fer un recompte solemne, gairebé testamentari com si anàrem a morir a la matinada següent. Vull dir un recompte exhaustiu de les coses que ens han envoltat i que hem vist sense voler; de les que ens han dit; d’aquelles que ens hauria agradat que ens digueren; de les que ens han ocultat caritativament per no ferir-nos; de totes les que pensem que mai no ens diran. Recompte dels temors, de les esperances, de les alegries puntuals i de les tristors ingovernables que ens deixen del tot derrotats. Dels somnis bells i dels malsons. De les il·lusions guanyades i, també, de les perdudes per haver sigut estúpidament maldestres, inconstants, ingenus, superbs, ridículament idiotes. Recompte dels viatges que voldrien fer i dels que sabem que mai no farem com ara a l’illa de Iriomote-jima, a la ciutat de Thorshavn o al llac sagrat de Tana. Recompte dels cafès que ens hem pres, de les copes de vi que hem gaudit, de les coses belles que ens han corprès ni que haja estat tan sols per uns segons. Recompte dels plaers. Recordeu que no hi ha plaer que siga vergonyant. La vida sense plaer només és la promesa dels cucs i de l’oblit.
Anotar, comptar… Heus ací un recompte no exhaustiu d’una meua primera hipotètica setmana: Dissabte bonic amb el fill a l’Alt Camp. Dia de llum. Nesprers, palmeres, roures, oliveres i vinyes, cabanes de pedra seca, muntanyes, monestirs… Jo voldria una casa ací. Menuda. Una casa amb un jardí i uns quants arbres, una figuera i una llimera. Dia amb el fill. El fill estimadíssim.
Diumenge. Poc que anotar. Al matí lectura. A la vesprada planxa i rentadores. Tancat a casa sent com a fora esclata el món en mil bocins. Sent a frec de pell la por al futur. M’entretinc amb la tele, bàsicament passant canals fins que em venç la son.
Dilluns. Vuit del matí. Parada de bus del 16 i del 14 enfront de la Ciutadella. Un Jesucrist de trenta i pocs, pèl-roig, ulls blavíssims, melena fins els muscles, atalaia l’horitzó. Va vestit com un turista. Camisa groga de lli descolorida i texans curts esgarrats. Calça sandàlies de la platja. En veure que no arriba el bus s’impulsa cap al cel i quan ha arribat al metre i mig dues àngels l’empomen i se l’enduen volant en direcció a Sitges. Matí de formació sobre la IA aplicada a la docència. És el malson que ens faltava. La recomanació és no espantar-se. Fer-li front. Resistir. Adaptar-se. No es contemplen més opcions. Al migdia, becaina al sofà i després lectura. Els llibres apilats a la tauleta del menjador aviat tocaran el sostre si no vaig al tall.
A la nit, en una terrassa, escolte que algú, condescent i fins i tot afectuós, li diu per telèfon a algú altre que ningú no sap que passarà en el futur. Trobe que és una manera com un altra de dir-li a algú bye bye, no t’ho agafes malament, ha estat molt bé, aquestes coses passen, ves a saber si ens tornarem a veure, no has de perdre l’esperança…
Dimarts. Café i esmorzar al Caracas abans de mamprendre la faena. En la taula d’enfront dues dones orientals de cinquanta i molt pocs, enraonen al voltant d’uns croissants i d’unes tasses de te amb un quasi septuagenari, calb, d’ulls clars i vivaços, bigoti chevron. Ell vesteix una hawaiana i bermudes color caqui. Elles, grossetes, van enfundades en uns vestits d’un sol cos estampats i amb molt d’escot. Pel que sembla són germanes. En un moment donat, la més gran, sembla que està arreglant el matrimoni de la menuda amb el vell. Potser ell és de Logronyo i elles de Los Àngeles, perruqueres en Koreatown. Potser a ell li va tocar la loteria fa poc, just acabat d’eixir de la presó. Potser s’han conegut fent el turista. Imagine la boda en la platja d’Anakao, Magadascar. Només assisteixen ells tres, un funcionari i un fotògraf que és amic del nuvi. Per la nit, potser, mentre ell dorm, la novençana i la cunyada li ho furten tot i desapareixen. Potser el maten… potser…
Dimecres. Matí en blanc. Al migdia, després de dinar anote en una llibreta de tapes dures una llista de paraules amb què algun dia escriure alguna cosa: decepció, desconcert, acceptació, ràbia, compassió… A mitja vesprada vaig amb V. al cinemes Texas. Veiem C’é ancora domani un conte sobre la llibertat dirigida per Paola Cortellesi que, a més, també fa de protagonista en la pel·lícula. Sopem magníficament en una de les hamburgueseries més bones de la ciutat. Per la nit mire fotos de Robert Doisneau i pense com m’hauria agradat viure el seu París a blanc i negre. Hi ha algú, per cert, que s’apunte a vindre a París?…
Dijous. El cos no done per més. Sobretot el cap. M’ha costat aixecar-me. Reunió a mig matí de faena. A migdia a casa m’assalten totes les incerteses del món. La meua terapeuta sempre em diu que el meu problema és el diàleg acarnissat que mantinc amb mi mateix sobre les incerteses. Li done la raó. Recorde que ja fa molts dies que vaig comprar per Internet la biografia de Philip Roth i que encara no m’ha arribat. A la nit sent els veïns de dalt fer l’amor abrivadament, com si s’acabés el món però recorde que tenen més de vuitanta anys i que no és possible… bé, o sí.
Divendres. Al matí gimnàs. Reunió. Redacció d’articles. Pense que se n’haurà fet de la veïna francesa de la finca d’enfront que pren el sol a la terrassa en calces i amb una copa de vi blanc. Sempre saluda amb un bon jour explosiu, un punt fingit. Al costat s’han instal·lat una parella de joves que practiquen surf i fan meditació. Potser s’ha espantat i ha tornat a la douce France. Llista de deures: Trucar sense falta a N. per veure com està. Trucar també a J. per saber si li han dit res els metges. Mirar al davant abans que el temps s’acabe. La resta del dia de celebració.
Si comptàvem la vida per setmanes del ben segur que ens rendiria més. Avui dilluns recomence el recompte.
