L’autonomia dels centres educatius, basada en la participació de tots els sectors que la integren (pares i mares, alumnat, personal no docent, administració local i professorat) és una de les fites de la democràcia i la qualitat educativa. Com diu Antúnez (1988), l’autonomia dels centres escolars és un factor de qualitat educativa i requisit per a la innovació.
Efectivament, tant la LOE (Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació) com les modificacions introduïdes per la LOMLOE (Llei Orgànica 3/2020), estableixen, tant a la declaració d’intencions del preàmbul com al seu articulat, particularment al Títol V de participació, autonomia i govern del centres, els següents preceptes:
- En l’exercici de la seua autonomia, els centres poden adoptar experimentacions, programes educatius, plans de treball, formes d’organització…
- Els poders públics prestaran atenció prioritària a… l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió… (Preàmbul)
- Els centres docents desenvoluparan i completaran, si s’escau, el currículum de les diferents etapes i cicle en ús de la seua autonomia… (cap. II, Títol V)
- Les administracions educatives afavoriran l’autonomia dels centres… per donar resposta als projectes educatius i propostes d’organització que elaboren… (art. 120-3).
- Els centres, en l’exercici de la seua autonomia, poden adoptar experimentacions, innovacions pedagògiques, programes educatius, plans de treball, formes d’organització… (art. 120-4).
- Es promouran accions destinades a fomentar la qualitat dels centres docents, mitjançant el reforçament de la seua autonomia i la potenciació de la funció directiva (art. 122 bis).
Queda, per tant, molt clara la voluntat del legislador que siguen els mateixos centres docents qui determinen els aspectes pedagògics i organitzatius per portar endavant el currículum.
Però, qui són o qui representa els centres docents que disposen d’eixa autonomia?
La mateixa LOE, modificada parcialment per la LOMLOE, estableix que són els consells escolars de centre els responsables d’aprovar i avaluar els projectes educatius, les normes d’organització, funcionament i la programació general anual. En concret, es diu (art. 127) que és el consell escolar del centre qui té la competència d’aprovar i avaluar els projectes i normes referits al capítol II del títol V, així com aprovar i avaluar, sense perjudici de les competències del claustre del professorat, en relació amb la planificació i organització docent.
Indica, igualment, que en l’exercici de l’autonomia pedagògica, correspon als òrgans de coordinació didàctica dels centres públics adoptar els llibres de text i altres materials que hagen d’emprar-se en el desenvolupament dels ensenyaments (disposició addicional quarta).
I, per si no n’és prou, el punt 2 de l’article 119 rebla: «La comunitat educativa participarà en el govern dels centres mitjançant el seu consell escolar. El professorat participarà també en la presa de decisions pedagògiques que corresponen al claustre, als òrgans de coordinació docent i als equips de professorat que imparteixen classe al mateix curs o cicle».
Tota aquesta normativa d’àmbit estatal queda arreplegada, també, i concretada al País Valencià als decrets del Consell que regulen l’organització dels centres públics que imparteixen ESO, batxillerat i FP (Decret 252/2019) i d’educació infantil i primària (Decret 253/2019), que no reproduïm per ser coincident amb les disposicions citades anteriorment.
Correspon, per tant, al centre docent, representat pel seu consell escolar, decidir les llengües vehiculars que s’hi faran servir per a impartir el currículum d’acord als mínims legals establerts i en cap cas a un sol dels sectors que el formen.
I és que, com indica Casanova (2021), per a implementar les respostes idònies en cada centre docent, es requereix d’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió en les institucions educatives, que han de disposar de la possibilitat de prendre decisions pròpies per adequar el sistema establert a les realitats contextuals i a la població que ha d’atendre. L’exercici d’una autonomia compromesa i responsable serà la base d’una qualitat educativa d’acord als requeriments actuals de la societat.
Així, deixar l’organització organitzativa i pedagògica fora de l’àmbit de decisió o participació del professorat lamina la formació i estabilitat de grups de treball afavoridores de dinàmiques didàctiques innovadores i descontextualitza el procés educatiu. Són els projectes educatius de cada centre els que determinaran en funció del context, de la diversitat, de les necessitats i dels objectius pedagògics, l’organització del currículum incloent-hi les llengües vehiculars i el tractament lingüístic que faran servir.
És per tot això que l’anunci fet pel conseller d’educació José Antonio Rovira que siga el vot exclusiu dels pares i mares qui decidisca per a un centre educatiu l’ús de les llengües vehiculars del currículum, a més d’usurpar funcions a altres sectors de la comunitat educativa, és il·legal, antidemocràtic i antipedagògic.
Julià Jiménez és activista de la Comissió de Drets d’Escola Valenciana
