A mitjan juliol, un amic em va fer arribar una informació sobre una mena de convivència organitzada a Gilet (el Camp de Morvedre) l’últim cap de setmana d’agost. El títol era Biovacances Homes Tantra. Vaig entrar en la pàgina web que assenyalava la foto, vaig telefonar a l’organitzador perquè m’explicara un poc en què consistia i, en penjar, vaig fer-ne la reserva. No havia planificat cap cosa per a eixos quatre dies finals i així podia posar la cirereta a les vacances d’estiu. A més a més, era una manera d’eixir de la meua zona de confort, eixe terme que s’ha posat tan de moda últimament i que em sembla tan buit de significat. Vaig pensar que no tenia res a perdre i, en tot cas, molt a guanyar. El compromís era, simplement, passar quatre dies amb uns desconeguts, un mini Gran hermano iogui i espiritual.
I no em vaig equivocar. Ha sigut una de les experiències més autèntiques de ma vida, i n’explicaré les raons. Ens vam reunir setze homes, majoritàriament del País Valencià, però també de Barcelona, Múrcia, Màlaga, França i Mèxic, en un entorn privilegiat, el centre Calima de ioga i art amb exposicions temporals que dirigeix l’entusiasta artista francesa Deva Sand. Les instal·lacions són impressionants, i l’acollida tan humana que ens va fer aquesta dona admirable a sa casa va ser increïble. Ens ha cuidat i ens ha mimat moltíssim, i ens ha alimentat durant els quatre dies, juntament amb el cuiner Jesús, amb una dieta vegana saborosa, rica, exquisida i d’una qualitat excel·lent a l’altura dels millors restaurants veggies de la zona.
La programació durant aquestes jornades ha sigut molt completa. Des dels estiraments suaus de ioga matiners abans del desdejuni, passant per dinàmiques de moviment i consciència corporal, estones de temps lliure a la piscina d’aigua salada i fresca o a la platja naturista de la Malvarosa-Corint, la pujada al mirador del Garbí (596 m) amb unes vistes sensacionals els dies clars d’alguns llocs estratègics del nostre territori com ara Estivella, el Desert de les Palmes, Sagunt, el port de València, el cap de Sant Antoni, l’Albufera, el Montgó, el Montcabrer o la serra de Mariola, entre d’altres, fins als dos tallers de sexualitat activa-tantra d’allò més interessants per a un llec com jo en la matèria, sensuals que no sexuals, la divertidíssima Calimafest de dissabte a la nit, la meditació activa de l’últim dia o la dinàmica final d’avaluació personal des dels sentiments i el ritual celebratiu amb eixa cançó màgica Gracias a la vida de Perla Batalla a tota virolla. En definitiva, un fum d’activitats, totes molt enriquidores, que han fet que els quatre dies hagen passat volant.
Aquesta experiència als peus de la serra Calderona, allunyats del soroll mundà, plantejada perquè els participants, que no ens coneixíem, ho poguérem fer almenys un poc alhora que compartíem temps, gustos, inquietuds, aficions i vivències m’ha semblat la millor manera d’estar connectats a la vida perquè ens fa, com repetíem en un dels mantres, més forts, més capaços i més lliures i, per consegüent, menys manipulables. La política, les grans empreses, les esferes de poder, el porno, les xarxes socials, etc., tot està plantejat per a la desunió. Estem immersos en una voràgine accelerada i espantosa que ens fa creure que no vivim, i quan parem un moment, quan assistim a un retir com aquest, és quan realment copsem que estem vius i descobrim que estem units a la vida. Un aspecte clau de l’atenció plena consisteix a redescobrir i enfortir la connexió amb nosaltres mateixos i, per tant, amb els altres també. De vegades hem d’aturar-nos i observar-nos, som espills per a la resta, i això fa que concebem l’existència també com un sosteniment els uns dels altres. Per això, una abraçada sentida, una mirada tendra o una carícia afectuosa adquireixen tant significat en aquestes trobades.
Sentiments, sensacions, estima, suport, dedicació, interés, simpatia, amor, reflexions íntimes, plorar de felicitat i d’alegria, obrir-se a la resta del grup són coses que no omplin, malauradament, el nostre dia a dia i que, tanmateix, formen part del nostre creixement personal. Adonar-se d’aquest enriquiment i poder expressar lliurement als altres allò tan personal que es troba profundament dins de nosaltres és molt gratificant. Hi insistisc: el soroll de fons de la quotidianitat ens distrau dels nostres pilars fonamentals i, sovint, fa trontollar les nostres vides. El silenci, en canvi, ens fa prendre consciència i ens situa en el camí idoni i adequat. Sé que és difícil canviar el món i la humanitat, una societat, per cert, que al meu parer agonitza, però aquestes reunions provoquen petits canvis individuals, i aquesta és la millor recompensa que en podem tindre. Ara cal fer la digestió, a poc a poc, de tot allò que hem viscut en aquests intensos dies i analitzar-ne el pòsit que ha deixat aquesta muntanya russa d’emocions ben fortes.
No podem deixar de conrear la llavor que hem plantat en aquesta cohabitació mitjançant la psicologia, el ioga, les meditacions, el reiki, les constel·lacions familiars i la resta d’eines que tinguem al nostre abast. Això sí, hem de contribuir, des de l’harmonia, a crear els nostres espais personals, eixes estonetes nostres. Ja ho va dir algun savi: la vida és allò que passa mentre nosaltres ens lamentem pel passat, anhelem el futur o, simplement, ens preocupem per idioteses presents. Disfrutem l’ací i l’ara, principi bàsic del mindfulness i clau cabdal per a la nostra salut física i mental.
I aquelles persones inicialment desconegudes del primer dia ja no ho són en absolut. Ara, de fet, no és que siguen coneguts, sinó que sé que molts, de segur, seran amics. I un dels millors regals de la vida són les amistats forjades i els llaços d’unió amb els éssers humans, una cosa magnífica que en aquest cas ha sigut fruit, sens dubte, del treball incessant del responsable d’aquestes biovacances tan espectaculars, Ramón Aymerich, un mestre sense igual, un gran professional. Gràcies, vila-realenc, per la teua humilitat, la teua passió i el teu entusiasme, però, sobretot, per ser en tot moment un més del grup i per haver-nos regalat el teu temps, la teua generositat i la teua saviesa a canvi de tan poc. Ens has ensenyat que hem de viure des de la nostra essència, i això és molt reconfortant i necessari, tot un aprenentatge vital. Per tot això, agraïsc a la vida, als astres i al cosmos haver pogut compartir aquestes setanta-dues hores amb uns homes tan meravellosos, autèntics i genuïns. Nàmaste!
