Encara que soc de llegir en paper i amb el llapis en la mà i m’agradava el clec-clec de les tecles de la màquina d’escriure i el catacric-catacrac quan arrossegava el seu carro, no he tingut més remei que adaptar-me als progressos de la tecnologia. Quan vingueren els ordinadors, recorde la discussió que vaig tindre amb un amic que deia que ell sempre escriuria amb la vella Olivetti, perquè la seua escriptura s’havia adaptat a aquell ritme i no podia prescindir del soroll de les tecles i del carro. Segur que ja s’ha comprat un preciós portàtil per construir la seua bella prosa. I és que la revolució digital ha transformat la nostra manera d’escriure, de llegir i de comunicar-nos. Jo ja no m’alce de la cadira per consultar el diccionari Alcover-Moll que va ser la primera obra que em vaig comprar de molt jove i que em costà un ull de la cara, tenint en compte la meua esquifida economia d’aleshores. Ara, entre en el diccionari a través del Google i òbric la finestreta per consultar qualsevol paraula. És evident que tenim una altra manera de relacionar-nos amb els textos. Els lectors, els consumidors de lletra «impresa», anem, a poc a poc, incorporant-nos al món de les xarxes socials i experimentem, volent o sense voler, un nou canvi qualitatiu en la relació amb el que llegim. La revolució de la impremta multiplicà el nombre de lectors que, a més, arribaren directament a les paraules dels autors sense la intermediació de cap rapsoda que li les interpretara. Els lectors començaren a gaudir d’una relació directa amb els textos escrits. Una relació de tu a tu amb l’escriptor, amb l’emissor, fora Déu (en el cas de la Bíblia, segons diuen, encara, alguns. O del dimoni disfressat de qualsevol persona normal), un filòsof, un dramaturg qualsevol o… Avui, les xarxes socials, en permetre que tothom puga expressar-se, han ampliat encara més aquesta democratització, i faciliten la comunicació immediata i la difusió d’informació a una escala sense precedents. Ara, el lector també pot dir la seua, fins i tot, sense identificar-se.
Tanmateix, aquesta llibertat d’expressió no ha vingut sense els seus perills. La proliferació de veus a les xarxes socials ha generat un ambient en què la informació es difon ràpidament, però no sempre de forma acurada. Un dels principals reptes és la manca de control sobre qui emet aquesta informació. A diferència dels mitjans tradicionals, que se sap qui són, de què van, qui està darrere… i, que, si volen, tenen processos de verificació i responsabilitat, les xarxes socials sovint es converteixen en plataformes inundades de rumors, desinformació i propaganda. La capacitat de compartir informació en temps real, si bé és un avantatge, també facilita la difusió de notícies falses que poden enganyar i manipular l’opinió pública. Recentment, veiem com mitjans de comunicació, institucions i organismes han decidit abandonar plataformes com X (abans Twitter), al·legant la seua conversió en un caldo de cultiu per a la desinformació. La proliferació de veus que propaguen idees contràries als drets humans, la misogínia i el racisme s’ha convertit en una preocupant norma a les xarxes socials. S’ha demostrat que aquestes idees són alimentades per algoritmes que prioritzen el contingut que genera interacció, independentment del seu contingut. L’historiador Yuval Noah Harari, autor de Sapiens i Nexus, ha advertit sobre com aquests algoritmes modelen no només la política, sinó també la cultura i la societat, i decideixen quines veus mereixen ser escoltades i quines són silenciades. La presència d’aquestes pràctiques és molt lamentable. L’exemple de com s’han comportat alguns, ara, en la tragèdia de la gota freda al País Valencià, és bastant il·lustratiu del que estem dient. Amb l’arribada d’Elon Musk a la direcció d’X, molts han notat un increment del contingut tòxic i desorientador a la plataforma. Les decisions de mitjans respectats com The Guardian, National Public Radio (NPR), la Vanguardia… de deixar d’utilitzar X reflecteixen una preocupació major per la integritat de la informació i la seua influència sobre els processos democràtics.
Sí, hem de pensar que les xarxes socials han revolucionat la manera com ens comuniquem i accedim a la informació i que aquesta revolució comporta tant avantatges com perills. La democratització de la veu és un triomf, però la disseminació de la desinformació és un repte que no podem ignorar. Per poder navegar amb èxit en aquest nou entorn és fonamental que ens procurem una bona brúixola i que desenvolupem un sentit crític per discernir entre el gra i la palla, entre el que és fiable i el que no. Això, sobretot, s’ha de transmetre a les noves generacions, que cal formar-les en la competència informativa que esdevé essencial per garantir que les veus que realment necessiten escoltar no es perden en el soroll de la desinformació. Així, si volem que aprofiten bé els avantatges que ofereixen les xarxes socials, hauran de ser proactius i conscients dels seus riscos, apostant per una comunicació responsable i crítica.
