Diari La Veu del País Valencià
Compromís, Más País i «l’esquerra» del règim del 78: amics o enemics?
Francisco Ordiñana
03/02/2023 05:00

Com ja sabreu, Ione Belarra va denunciar els escandalosos beneficis econòmics d’empresaris com Juan Roig, apujant indiscriminadament els preus; i va dir que era un capitalista despietat, per la qual cosa va defendre la necessitat de posar preus màxims i crear una cistella de béns bàsics per a tota la població. Un discurs que va rebre el suport del vicepresident 2n de la Generalitat, Héctor Illueca (entre molts altres), el qual a més va afirmar que són els treballadors els que creen riquesa i que es pot imaginar un país sense empresaris però no sense treballadors. Podem analitzar qualsevol règim polític que hi ha hagut al llarg de la història i podrem veure que si no hi ha una gran massa obrera que treballe, no pot haver-hi nació, ni Estat ni imperi de cap classe.

En eixe moment, PSOE, Compromís i Más País van desautoritzar Ione Belarra i Héctor Illueca, i van dir que no s’havia d’insultar a ningú, al mateix temps que Compromís i Más País demanen mesures més contundents per a garantir el benestar de la gent. Més mesures, però sense assenyalar a qui s’està folrant a la nostra costa, no?

I més curiós resulta encara que siga Joan Baldoví qui demane que no s’insulte els empresaris quan ell mateix va dir que Sànchez Galan, president d’Iberdrola, era terrorífic pels grans beneficis econòmics que havia acumulat apujant el preu de la llum i sense pagar els impostos que hauria de pagar. És a dir, que Baldoví pot insultar sense problemes, però no poden fer-ho Ione Belarra i Hèctor Illueca. Una miqueta hipòcrita, no vos pareix? I si voleu saber qui és Juan Roig realment, ací teniu aquest article tan clarivident de Pablo Iglesias.

No sorprèn que la dreta, el PSOE i la progressia mediàtica isquen en defensa de Juan Roig. Però Compromís i Más País, que es presenten com una esquerra alternativa al PSOE? Que vaja amb compte Alberto Rodríguez amb aquesta gent perquè no són molt de fiar. No oblidem que Más País està dirigit per Íñigo Errejón, que va eixir de Podemos per la porta de darrere, en mig de la campanya electoral a l’alcaldia de Madrid, i va dividir el vot d’esquerres; i Compromís va preferir anar amb Errejón a les generals, ja que no volia una coalició amb un partit «madridista» com UP (ara resulta que Más País és de Santander, no?).

En canvi, sabeu qui ha eixit en defensa de Belarra i ha denunciat aquesta punyalada per l’esquena de Compromís i Más País? Esquerra Republicana del País Valencià. Més concretament, Maria Pèrez Company, que va publicar un tweet amb una resposta magistral.

I després va respondre a un senyor amb un altre tuit també magistral.

Josep Barberà també va defendre a Ione Belarra en aquest magnífic article, així com Oskar Matute, d’EH Bildu, amb aquest tuit breu però contundent.

Per cert: El programa de La Base sobre Juan Roig va ser censurat parcialment a YouTube a exigència d’Atresmedia i van pujar el programa a iVoox i Spotify, on està complet. Ací podeu veure les parts censurades. El següent és que a partir d’ara hàgem de referir-nos a Juan Roig i a tots els grans empresaris capitalistes com «Aquel que no debe ser nombrado» i «Ese señor del que usted me habla».

Així, partits independentistes com ERPV i EH Bildu han demostrat més personalitat i esperit d’esquerres que el PSOE, Compromís, Más País i companyia. Açò reafirma la idea que per a l’esquerra espanyola contrària al règim del 78 representada per Unides Podem principalment, els seus socis preferents han de ser els partits independentistes, sobretot els d’esquerres (ERPV, ERC, MÉS, la CUP, EH Bildu, BNG, etc.), i no el PSOE; i ara està clar que tampoc partits regionalistes com Compromís i Más País. Això no vol dir que no hi haja gent bona i decent en eixos partits. Però desgraciadament les seues cúpules no són de fiar.

A més, ERPV ha sigut qui ha portat al Senat espanyol (a través d’ERC) qüestions relacionades amb el País Valencià, com l’eliminació dels nou jutjats de violència de gènere o l’estat de la xarxa d’abastiment de l’aigua a Xàtiva. Açò demostra la seua preocupació pel nostre territori, fins i tot sense tindre representació a les Corts ni a municipis com Xàtiva. Per tant, en la meua opinió i com a xativí, mereixen tot el respecte i tot el reconeixement per la tasca que fan.

Què vull dir amb tot això? Que són gent que compleixen la seua paraula. Així, en la taula de negociació entre ERPV, Podem i EUPV, és menester que arriben a un acord. Si Podem i EUPV ho rebutgen amb l’excusa «de què diran» perquè els altres són independentistes, no només seria l’acte més absurd i estúpid possible, sinó que demostraria que la gent d’aquest país té un vertader problema. Si et fa més por un independentista que un corrupte del PP i un feixista de Vox, necessites reflexionar urgentment. ERPV no té por en ajuntar-se amb gent que no és independentista. Per què hem de tindre’l nosaltres? És gent vàlida? Tenim més coses en comú que diferències? Doncs ja està.

I si ERPV es presenta pel seu compte i aconsegueix representació, per a UP ha de ser condició sine qua non que ERPV, i per tant Maria Pérez, estiguen al Consell perquè són els únics dels quals ens podem fiar realment, ja que, recuperant la pregunta del títol, Compromís i Más País no són amics perquè han demostrat no ser de confiança, però tampoc poden ser els nostres enemics perquè ens necessitem a l’hora de governar i frenar la dreta i extrema dreta espanyoles.

A més, vos imagineu a Rosa Pèrez Garijo, Hèctor Illueca i Maria Pèrez treballant junts al govern valencià? Al PSOE (que hauria de tragar) i a la dreta els sentaria com una autèntica patada a l’estómac. Un bon motiu per a fer-ho realitat.

Personalment, pense que Maria seria una gran consellera d’Educació. Qui millor que una mestra d’esquerres, treballadora, amb personalitat, valencianista de veritat i que vol potenciar la integració amb els nostres territoris germans, Catalunya i les Illes Balears? I no és adulació, és ser realista. Llegiu la seua biografia, compareu-la amb un del PSOE i després em digueu qui és més vàlid.

Soc conscient que aquest camí no és gens fàcil i que hi ha molta gent que es refugiarà en el «vot útil» del PSOE, però cal fer tot el possible per a tindre una candidatura realment d’esquerres al govern.

Comparteix

Icona de pantalla completa