Per a que els representants directes del Congrés i el Senat al CGPJ puguen complir la condició constitucional de ser elegits per 3/5 de les respectives cambres, sense donar lloc al filibusterisme parlamentari, la reforma del Títol II, Capítol I, Artícle 567 de la Llei Orgànica del Poder Judicial hauria d’establir les disposicions següents:
- Nombre de candidats. El màxim de candidats admesos és –com ja ha passat en els triats entre la judicatura– tres voltes els llocs a cobrir, es ha dir, dotze per al Congrés i altres dotze per al Senat.
- Excés de candidats. Si els candidats presentats són més dels establerts (12) es procedirà a una votació per la cambra corresponent. El vot de cada diputat/senador serà uninominal i seran electes els més votats. El vot uninominal n’assegura la proporcionalitat en els electes per a candidats.
- Mètode de vot. El vot consistirà en ordenar per preferència la llista de candidats, de manera que en la papereta de cada diputat/senador els més preferits ocuparan els primers llocs de la llista.
- Vots nuls. Totes aquelles paperetes que no continguen tots els candidats ben ordenats o presenten candidats repetits, altres noms o paraules, tatxes o dibuixos, seran considerades vots nuls.
- Procediment de recompte. Cada candidat dispondrà d’una quadrícula de dotze files i dos columnes. Conforme es vagen llegint les paperetes de vot, en la primera columna, s’apuntaran els vots que el candidat vaja obtenint en cada posició de preferència, acabat el recompte, en la segona columna s’anotarà l’acumulat de vots des de la primera fila. Es calcularà el 60% d’acceptació com el següent nombre sencer del que resulte de multiplicar el de vots vàlids emesos per 0,6. Els sis candidats que assolisquen eixe nombre de vots acumulats en les posicions més altes de preferència seran els elegits. El següents seran els suplents.
- Obligatorietat del vot. La llei establirà taxativament l’obligatorietat del vot de diputats i senadors, ja que l’elecció dels membres del CGPJ és una qüestió de capital importància per al bon funcionament de la democràcia i és una funció per a la qual han estat específicament electes els representants de les cambres. El boicot a aquesta elecció per inassistència voluntària, abstenció, vot en blanc o nul, es considerarà una falta punible i implicarà indubtablement la autoexclusió temporal per a aquest acte com a membre de la cambra i, per tant, del quòrum necessari per a l’elecció.
A més d’aconseguir el desbloqueig de l’elecció el mètode proposat té altres bondats. Com és natural, els representants de cada cambra aniran elegint en els primers llocs de preferència els candidats més afins ideològicament, però aqueixos vots no són suficients per a l’elecció, després es preferiran els menys partidaris de la ideologia contrària, es a dir, els més imparcials i equànimes – qualitats molt desitjables en l’àmbit judicial– que seran els que obtindran primer els vots necessaris i seran els finalment elegits. El sistema no elegix els candidats que tenen més acceptació sinó els que tenen menys refús.
Per altra part, el sistema no requerix cap negociació i, per tant, li treu poder a les cúpules dels partits i li’l dona als diputats i senadors que són les persones directament elegides pel poble per a representar-lo, avança en la línia de moderar la partitocràcia que patix el model polític actualment en vigor. A més a més, tots els partits participen igualment en l’elecció segons la proporció de representants que tinguen en cada cambra i els elegits no ho són per cap partit, sinó que hauran tingut vots de molts partits diferents, i no devent favors a cap d’ells podran ser molt més independents i equitatius.
Atés que la Comissió per a la Justícia de la Unió Europea ja ha advertit a l’Estat espanyol que és inadmissible que els membres del CGPJ no s’hagen renovat des de desembre de 2018 i que seria convenient que es solucionara el problema abans de l’1 de juliol d’enguany, data en la que començarà la presidència espanyola de la UE, la reforma de la LOPJ hauria de tramitar-se pel procediment d’urgència, si és que hi ha voluntat política per a reformar-la.
