Nosaltres, els sotasignats, som un grup de persones afiliades a Més-Compromís, compromeses amb el País Valencià i amb els valors del valencianisme polític que representa el nostre partit. Recollim l’esperit de moltes companyes i companys i manifestem la nostra preocupació, en general, per les decisions que en els últims temps s’han pres, tant en Més com en Compromís i per la situació política i orgànica a què ens han dut. I, en particular, atesa la seua urgència, per la posició de Compromís davant les pròximes Eleccions Europees, i també per les seues possibles conseqüències més enllà de la fita electoral.
Ens trobem a 72 dies del dia de les eleccions, les quals es convocaran el pròxim 17 d’abril i se celebren el 9 de juny. Prèviament, el 7 de maig, serà l’últim dia per a presentar les candidatures espanyoles al Parlament Europeu. Això ja està ací i, a hores d’ara, la militància de Més desconeixem com concorrerà la coalició Compromís a les mateixes. Tampoc hem pogut triar quins seran els nostres candidats i candidates perquè, ni tan sols, s’ha encetat el procés de primàries, que continua ajornat sine die. Per què no s’han fet les primàries? Fa 5 anys, a estes altures Jordi Sebastià ja estava fent entrevistes com a candidat de Compromís.
Esta dinàmica de paràlisi, preocupant per si mateixa, encara adquireix major rellevància perquè les eleccions europees van ser el principal argument esgrimit per la direcció de Més per a endarrerir la celebració del Congrés Nacional fins a l’octubre de 2024. D’esta manera, vora un any i mig després de les eleccions valencianes i municipals, continuarà pendent el balanç sobre estes i l’autocrítica que pertoque fer. Tot i que la secretària general entrant, en estiu de 2023 va assegurar en una entrevista que el Congrés se celebraria en la primavera de 2024, a molt tardar. Fins i tot, en el Consell Nacional es va arribar a qualificar de «suïcida» una proposta perquè la celebració tinguera lloc abans de l’estiu del 2024. Malauradament, els fets han acabat per demostrar que era perfectament plausible dur a terme el Congrés, tan necessari després del canvi de paradigma polític provocat per la pèrdua de suport electoral, del govern de la Generalitat Valenciana i d’altres governs municipals en les eleccions del 28M del 2023, i de la posterior renúncia de l’anterior secretària general.
La qüestió de com es presenta Compromís a les Eleccions Europees preocupa molt a bona part de la militància, i també dels nostres simpatitzants i votants. Mal senyal si no fora així. No debades, a principis de febrer d’enguany, més del 10% de la militància va signar un manifest demanant una consulta a tota la militància amb la intenció que esta expressara les seues preferències sobre les possibles coalicions i les candidatures, amb la finalitat perquè estes foren coherents amb els nostres valors polítics, com són el valencianisme, el progressisme, l’esquerra transformadora, l’ecologisme o el feminisme; i també útils per enfortir el nostre projecte polític. Més enllà de formalismes, esta sol·licitud, que respon a una inquietud democràtica, no s’ha gestionat políticament. I temps n’hi ha hagut més que suficient. Mentrestant, Iniciativa del Poble Valencià, altre partit de la coalició, sí que ha consultat les seues bases.
Com sempre, es pot anar guanyant temps a través de declaracions públiques amb una ambigüitat calculada, però els fets acaben per col·locar les coses al seu lloc. Pareix prou evident que, des d’un principi, la direcció no ha contemplat cap altra alternativa que la d’anar integrats en una candidatura amb SUMAR. De fet, no consta que s’haja treballat en cap altre sentit, a excepció d’una tímida ronda de contactes amb altres partits que la secretària general va dur a terme fa setmanes a Madrid amb dirigents dels partits de l’anterior coalició europea de les eleccions del 2019: «Compromís per Europa». Esta iniciativa va estar bé, però va quedar com un fet aïllat que no va tindre cap continuïtat ni formava part d’una estratègia sistemàtica i coherent per posar-nos en valor. Al remat, una mena de farol que no es va creure ningú.
Ara, ens trobem en una tensa espera per a vore el que ens ofereix SUMAR, que ja ha anat filtrant a la premsa els noms i els partits amb què compta per als primers llocs de la candidatura, sense comptar amb nosaltres, a pesar del suport que se li ha vingut prestant. I sense massa alternatives més perquè no s’ha treballat en cap altre sentit. Esta roïna estratègia, si es pot parlar d’estratègia, ha deixat Compromís als peus dels cavalls (de SUMAR), tot just en una posició de feblesa negociadora més que evident. A través d’alguns mitjans de comunicació s’ha especulat que s’ofereix a Compromís el 5é lloc, el qual no es considera d’eixida, a priori.
Esta proposició, en cas de ser així, seria difícilment acceptable per una formació com la nostra amb una sòlida implantació al País Valencià a través de col·lectius locals i notable presència institucional. Al remat, SUMAR encara està constituint-se com a partit de l’esquerra espanyola, i no ha aconseguit representació en les últimes eleccions al parlament gallec, a la terra de la seua líder Yolanda Díaz. Tot això sense entrar en el nul resultat per als interessos valencians de la coalició amb SUMAR en l’àmbit de l’Estat, fins ara. Més, hereu del BLOC i de la UPV, té una història de lluita i d’activisme polític, Compromís ha sigut i és l’esquerra transformadora al País Valencià, hem cogovernat la Generalitat Valenciana al llarg de les últimes dos legislatures, comptem amb un grup parlamentari de 15 diputades i diputats, presència institucional a les diputacions provincials, governem ajuntaments des d’alcaldies i comptem amb centenars de regidores i regidors.
Esta situació es dona en un escenari polític complex i en moment crucial per al futur de Més i de Compromís. Per això és important recordar qui som, què ens uneix i què hem aconseguit nosaltres a soles, amb tot en contra. Venim de molt lluny, compartim una història col·lectiva d’acció política per les persones del nostre País i encara tenim molt de camí al davant. Tenim arrels fondes i una força gens menyspreable. Confiem en nosaltres mateixos.
Des de la reflexió i la serenor, i amb una mirada constructiva, venim a dir que és temps d’obrir espais per al diàleg, on totes les veus siguen escoltades i es tinguen en compte en la presa de decisions. La renovació i adaptació són clau per a fer front als desafiaments presents i futurs, mantenint sempre la nostra identitat i els nostres principis intactes.
Seguim avant amb esperança i determinació. Els moments difícils són oportunitats per a demostrar la nostra força i resiliència com a partit i com a moviment polític. Junts, amb esforç i perseverança, podem superar els obstacles i continuar construint el futur que volem perquè el País Valencià avance.
David González, Rafa Climent, Cristina Alemany, Tamara Martínez, Josep Vicent Garcia, Rosana Seguí, Ramon Leyda i Jacinta Rubio.
