Benvolgut consecher, primer que res dixem que li ascriga en valensià pur pa que mos entenguem millor i si on cas aixina i tot no m’anten com que tamé sé ascriure en espanyol ja li faré la tradusió i la li enviare on voste me diga.
Un señor molt resabut que vaig coneixer quan encara era yo un monyicot me va dir un dia que Aspaña era el país més democratic del mon perque nomes manaven burros. Lo que no m’havia dit es que tamé pogueren manar toreros com vosté que acaba de ser nomenat per Masón nà más i na menos que consecher de kultura.
Ma quedat molt sorpres, la veritat. D’haver vixcut lo Titi o Don Pio potcher no hauria tingut la sorteta que ha tingut pero be, a disfrutaro: el muerto al hoyo y el vivo al boyo que diuen els castellans. Aixina que sabent que no ñi ha més remei que que siga voste el de la Kultura i els festejos pos mos anguantarem i confiarem que dure lo que hacha de durar i que facha lo que hacha de fer.
Yo nomes volia recordarli sense cap mala intensio de res que aixo de la kultura no te res a vore en matar bous ni en celebrar la burrera. Voste ya vora que quan arribe a la Consecheria que no es com la plasa de bous de Valencia ñi tot de señors funcionaris que li diran que voste no es pot pasar pels collons ni les lleis ni fer del poc trellat la norma. Que Lina Morgan i suseanis esta rebe però que els valensians normals que paguen impostos se mereixen una atra cosa. L’avise tamé que voste no esta chens ben caigut allà on saben de lletra pel seu ofici i per les seues companyies. No crec que ni contant chistes d’Arevalo se puga guañar lo favor de la chent sabuda que, per cert, encara no s’han recuperat del sust i aixo que no saben que voste en sa vida -com Masón- no s’ha llechit ni un llibre en valensia -ni pur ni impur- i en castella a lo millor -o lo més segur- tampoc.
Volia tamé preguntarli que mos espera. Yo, mire, no soc molt llarc però vechent el paño me pense, me crec, i tot això no vol dir res, que voste no en te, i perdonem, ni puta idea i que esta pel chornal i per encegament i perque alguns mes carabasses encara lan posat ahi. Aixina que esperar no espere res, nomes que passe pronte voste, la quadrilla i els nanets bombers que li fan companyia. Perque com a valensia mes vergonya no en voldria pasar. Prou en vam pasar amb el murcià de Zaplana, el pinguino de Cuenca, el beato i tants i tants atres que mos han deixat nuets.
No so prenga malament. Asó de la democrasia es aixina. Voste guanya i el fan consecher i yo estic en tot el dret d’anviarlo a mamar.
Com diria un amic meu de Riola als madrileñs quan li palpaven la fruta dels caixons pa que deixaren de fer la mà: xa aixo ahi, ninot, ma ninot!
PD: Mira que és difícil escriure el valencià xim pam pum i olé de lo Gat Pelat, l’Haca i tutti quanti. Paciència i a gaudir del circ.
