Us vaig explicar que, per no emborratxar-me de tanta erudició, llig, a glopets petits, el Diari 1965-1977 (Alfons el Magnànim), de Josep Iborra. De tant en tant, i sense cap criteri, prenc alguna nota que considere interessant per una raó o altra o, simplement, per contar-vos-la i comentar-la. Hi ha una entrada, del 23 de setembre de 1970, que anote en el meu quadern sota el títol de Burrera. I prenc apunts perquè Iborra ens retrata un Joan Fuster que reconec de seguida. Es tracta d’una descripció de com es comportava Fuster en les tertúlies. En aquest cas, la tertúlia de València en què Josep Iborra participava. Fuster, moltes vegades, davant d’un tema, que no li interessava massa deia «deixem-ho córrer» o «és igual» o deia qualsevol altra expressió indiferent o burlesca. Altres vegades, però, deixava la seua desgana i envestia com un bou. «Abandona la postura relaxada, redreça el cos, crida, tira sapos per la boca. Com anit en parlar de la taronja —“burrera, pura burrera dels tarongers!”, fent-los així en gran part responsables de la crisi que pateixen. Es planta com un pollastre, d’una manera divertida…».
Primer que res, l’entrada fa preguntar-me, que, si en els setanta del segle passat hi havia crisi de la taronja al nostra país, què n’hi ha ara? En aquells anys, jo anava algun cap de setmana a collir taronja i el meu record és que guanyàvem diners. No com ara que no guanyen ni per a menjar-se les ungles. En aquell temps, amb la meitat del que cobrava per un parell de dies passava la resta de la setmana a València en el meu pis d’estudiant. L’altra consideració, i molt més interessant, és la que planteja Josep Iborra en la seua nota: «Jo pensava que, normalment, en les discussions o reflexions sobre temes econòmics, polítics, etc., es tracta d’explicar les coses en termes ideològics, però no es té en compte aquest factor tan simple com la “burrera” de la gent. Ens hem acostumat a interpretar-ho tot en termes d’ideologia, sense esbrinar residus estranys a l’explicació ideològica, com ara la “burrera”. I crec que no és una invocació desdenyable. Té el seu pes i, crec, decisiu. El senyor Marx ens ho ha fet oblidar, sembla.» M’encanta el retrat exacte que fa Iborra d’un parell de moments d’un Fuster actiu i, sobretot, la reflexió sobre la «burrera» que em sembla molt transcendent. De la mateixa manera que Fuster afirmava que la renda sexual per capita hauria de ser una dada important, a tindre en compte, el grau de «burrera» del personal deu ser fonamental a l’hora d’explicar-nos molts esdeveniments. Com ara, ens podem preguntar com influeix el grau de «burrera» dels polítics i dels que voten, o no voten, en els resultats de les eleccions. Segur que és fonamental per al resultat. Encara recorde Fuster cridant-nos: «Burros! No alceu un gat per la cua!». I, sobretot: «No sabeu sumar». L’acusació que no sabíem sumar era un clàssic. Ho repetia insistentment. I no es cansava. I, crec, que encara no ens hi hem ensenyat, o sí?
