Assistim de nou a una picabaralla entre el PSOE i el PP absolutament destructiva, aquesta vegada per la tutela, l’atenció i el trasllat dels menors no acompanyats que han entrat a Ceuta.
És destructiva per als qui pateixen les conseqüències de la baralla: els menors immigrants no acompanyats; però també destructiva, i molt, per al conjunt de l’esquerra, que veu com el discurs ètic que ha defensat al llarg de decennis s’esmicola per les clavegueres de la política espanyola.
En aquesta ocasió, sembla que els nens i nenes immigrants malviuen als carrers de Ceuta, o que ho fan perquè el govern ceutí no permet que els menors isquen de la ciutat i, a sobre, no els allotja, segons el PSOE. El president Vivas, del PP, el que diu és que, mentre no siguen identificats i lliurats a les autoritats autonòmiques, no hi poden fer res.
Partim de l’afirmació del conseller de Presidència de Ceuta, Alberto Gaitán, que diu, i cite textualment: «Hasta que la Policía Nacional no los identifique y los reseñe, no pasarán a estar bajo la tutela legal de los servicios sociales de Ceuta.»
Explorem les bases legals d’aquesta afirmació. La norma especialment rellevant actualment és el Reial decret 1155/2024, que estableix dues situacions diferents:
- Si la minoria d’edat és indubtable (per documentació o per aparença física), quan les Forces i Cossos de Seguretat localitzen el menor estranger no acompanyat, l’han de posar a disposició dels serveis de protecció de menors competents i comunicar-ho al Ministeri Fiscal. A més, les dades d’identificació s’inscriuen en el Registre de Menors Estrangers No Acompanyats.
- Si està indocumentat i no es pot determinar amb seguretat que és menor, les Forces i Cossos de Seguretat han d’informar els serveis autonòmics de protecció de menors perquè, si escau, li presten l’atenció immediata que necessite.
I, a més, hi ha el Reial decret 30/1999, que va traspassar a Ceuta funcions i serveis en matèria d’assistència social i inclou expressament la protecció i tutela de menors. I especifica que la ciutat té l’obligació de prestar atenció immediata i acollida als menors estrangers no acompanyats que es troben al seu territori, estiguen o no sota la tutela de la Ciutat.
Aleshores, sembla clar que Ceuta ha de donar atenció i acollida als menors no acompanyats. Cosa que no està fent, o no està fent tan eficaçment com deuria, probablement perquè no té prou capacitat per donar suport als vora 2.000 nens i nenes que pul·lulen per la ciutat, quan té assignada la tutela de 29 menors en el repartiment que es fa d’aquestes persones entre les comunitats autònomes.
Hi ha, així, dos elements diferents: d’una banda, la identificació i posada a disposició dels serveis de protecció dels menors, que efectivament correspon a les forces que depenen del Govern central, és a dir, del PSOE; i, de l’altra, donar l’atenció deguda als menors, que s’ha de fer amb independència del seu estat d’identificació i registre.
En resum, la tutela i l’atenció són dos fets diferents, no supeditats l’un a l’altre, i aquest escenari ens obri una altra qüestió: ¿es pot traslladar un menor tot i que la tutela no siga efectiva?
Si Ceuta encara no ha formalitzat la tutela, qui pot ordenar el trasllat? Segons el Reial decret 658/2025, la resolució de trasllat no està condicionada al fet que Ceuta haja dictat prèviament un acte formal de tutela. I estableix que la mateixa resolució d’ubicació i trasllat implica l’assumpció de la tutela i custòdia per part dels serveis de protecció de la comunitat autònoma de destinació. A més, diu que la comunitat autònoma o ciutat d’origen és la responsable material d’executar el trasllat. I això seria un procediment extraordinari, com el que es viu a Ceuta, si més no.
Després d’aquest repàs, que no pretén ser exhaustiu, però ens serveix per situar-nos, ja podem fer-nos una idea més clara de per on va el debat i de les posicions dels actors, sempre posant al centre l’atenció al menor, que és el deure ètic que tenim.
La primera responsabilitat, que és atendre les necessitats del menor, és del govern ceutí, o siga, del PP. Però el trasllat a la península pot fer-lo l’Estat independentment de l’estatus de tutela del menor, i això és responsabilitat del Govern central, més encara en una situació extraordinària com aquesta. Tot i això, es requereix l’acceptació per part de la comunitat autònoma de destinació, i això depèn de l’actitud dels governs del PP, absolutament mediatitzada per Vox, que, generant i engrandint el conflicte migratori, apuntala el seu discurs i erosiona tant el PP com el PSOE, tal com mostren els recents estudis demoscòpics, inclòs el CIS.
Després de tot plegat, Sánchez no té raó quan, de forma absolutament despectiva, a la pregunta de què fer amb els menuts a Ceuta, respon: «eso a Vivas», una resposta que és un insult a totes les persones que volem una solució ètica. Però molt menys tenen raó les dretes extremes del PP-Vox, que maniobren per no complir amb el seu deure d’atenció ni d’acolliment dels menors, en cas que finalment el Govern central es decidisca a traslladar els menors a la península, com seria desitjable des d’un punt de vista humanitari.
I en aquesta picabaralla, que naix de les interpretacions interessades d’uns i altres, qui perd? I qui guanya? Perd l’esquerra, absolutament. De fet, tots els partits d’esquerres implicats en la governabilitat han denunciat, amb més o menys entusiasme, l’actuació del Govern central. I guanya Vox, evidentment, i per golejada. A partir d’ací, convide cadascú a fer les seues lectures.
