Mai hauria pensat que un verb amb un ús tan poc freqüent com ventar donaria per a un article en aquesta secció. He de dir que la idea no és meua, sinó que me l’ha suggerit una amiga i companya de Gorga (el Comtat), mordaç i enginyosa com ella sola, que ha vist un paral·lelisme curiós entre diferents aspectes d’aquesta categoria lèxica i l’actualitat política valenciana. Quant a l’etimologia, és un derivat de vent, i en la nostra varietat dialectal existeix també la forma aventar.
Si fem una ullada al significat del verb en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la primera accepció és «fer artificialment vent que actue sobre algú o alguna cosa», és a dir, quan el foc s’ha apagat un poc i cal avivar-lo, amb una manxa pot ser ventat i revifat. Un exemple que apareix en aquesta primera definició és Ventar les mosques amb un drap perquè fugen. No tenia un drap, però el vídeo de Carlos Mazón amb l’alcalde Barcala al costat fa uns anys en un acte en la Diputació d’Alacant intentant aüixar un borinot (ja sabem que a aquests insectes grans els agrada molt revolar en la merda) s’ha fet viral i ja forma part de la caterva d’estupideses mazòniques, que en comptes de deixar la mosca tranquil·la fins que se n’anara, intentava llevar-se-la del damunt sense èxit enmig d’una roda de premsa mentre feia un espantós ridícul.
Mazón, a més a més, té la seua clec que el venta allà per on va. Podríem encabir aquest ús del verb en l’accepció huitena, «moure repetidament d’un costat a l’altre», perquè venten les mans com a bons palmeros que són i es desplacen d’un lloc a un altre a la velocitat de la llum. En efecte, la cadena de televisió laSexta ha pogut comprovar com un grup de persones aplaudeix, defén, segueix i lloa el president allà per on va. La setmana passada Mazón va tindre un acte a les 10 h a Alacant, la seua ciutat natal, i després, a les 11.30 h, estava en altra localitat i les imatges mostren exactament les mateixes persones ovacionant-lo al crit de ¡Presidente, presidente! De veritat, tot allò que té a vore amb aquest home és cada dia més esperpèntic i grotesc.
I ara, el moll de l’os. De ventar, El Ventorro, el famós restaurant on l’imprudent va dinar el fatídic dia de la catàstrofe. Imagine que si l’almuerzo de trabajo amb la periodista va ser allí és perquè és un bon lloc, un establiment d’upa, i no crec que el menú del dia coste 12 euros. Però potser no ho va ser en el passat, perquè, segons la definició del portal de consultes lingüístiques Optimot de la Generalitat de Catalunya, un ventorro és un «hostalot, hostal de mala mort, fonda de sisos», o siga que, tal volta, originàriament, fou una venta on, a banda de donar allotjament, s’hi servia també menjar. Ves a saber!
Per cert, els propietaris de l’establiment que fa xamfrà en l’encreuament del carrer de Bonaire amb el de Tertúlia al barri antic de València han decidit llevar els dos cartells rojos de la porta farts dels curiosos i de la publicitat no desitjada que el cap del Consell els ha fet durant aquests últims cinc mesos. I és que el local continua molt present en l’agenda política i mediàtica a causa de les nombroses incògnites que envolten la inacció del president aquell migdia i tota la vesprada del 29 d’octubre del 2024. Està clar que El Ventorro té més vergonya que Mazón, que els ha fet una propaganda ben negativa. Jo, si fora ells, li demanaria danys i perjudicis.
Les relacions no acaben ací. Altre dels significats és «fer fugir (a algú), expulsar-lo». Això és el que el poble valencià desitja des de fa més de cent cinquanta dies, i com que en aquest cas l’accepció no inclou cap exemple, jo proposaria a la Comissió de Lexicografia i Gramàtica de l’AVL que la il·lustrara, ara que el Govern valencià els reduirà el pressupost un 23,5% (tot i que s’espera que la retallada siga major amb les esmenes que proposarà Vox), amb una frase del tipus Ventem Mazón del Palau de la Generalitat Valenciana per inepte, per mentider i per abandonar el seu lloc de treball el dia més tràgic i funest dels últims temps i no assumir les seues responsabilitats com a màxima autoritat del territori. En qualsevol empresa, açò seria motiu suficient d’acomiadament laboral. En comptes d’estar en el Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana dirigint i prenent decisions, se’n va anar a dinar amb l’amiga per tal d’oferir-li la direcció de la radiotelevisió pública valenciana, càrrec que no va acceptar. Normal.
En castellà, el Diccionario de la lengua española de la Real Academia de la Lengua defineix ventar com «soplar el viento». Remet, això sí, a la forma general ventear, amb múltiples accepcions. La huitena i última fa referència a un ús pronominal del verb amb el següent significat: «expeler los gases intestinales». Ecco qua. Cada vegada que veig el senyor Mazón per televisió m’entren unes flatulències impressionants i em tire uns pets ensordidors, i ara entenc per què alguns li han canviat el cognom per Carlos Mojón. Tot té una explicació. Aquest meninfot provoca ventositats, un sentit de ventar que també recullen altres obres lexicogràfiques valencianes.
Finalment, acabaré amb un apunt fraseològic. Segons el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover-Moll, quan les persones desvalgudes són víctimes de tothom, quan el màxim responsable de la pitjor tragèdia viscuda a casa nostra no fa altra cosa que enfangar i embrutar la memòria dels morts, hi ha una dita en valencià que és Al gos ronyós, tots l’aventen. Això és exactament el que aquest titella faller i foguerer, que s’ha socarrat ell solet amb tanta falsedat, està fent des del minut u amb l’insult, el menyspreu i el maltractament als familiars d’aquesta terrible desgràcia. Però ventar també és «sotmetre a l’acció del vent», o siga que ha arribat el moment de ventar les cendres d’aquest ninot, mai de la vida indultat, i escampar-les a una gran distància del Palau de la Generalitat, de les Corts i, si és possible, del País Valencià. Com diuen a Vinaròs, quan fa aire és quan s’aventa. A vore si tenim sort i una bona ràfega se l’emporta ben lluny i així deixa de criminalitzar el malestar popular al carrer que és conseqüència, ni més ni menys, de la seua més absoluta inoperància. Tot i que un oxímoron, seria un petit miracle. Això, bon vent i barca nova.
