Carlos Mazón es doblega davant Vox i assumeix els arguments de la ultradreta per traure endavant els pressupostos del 2025 i apuntalar-se en el càrrec malgrat la seua nefasta i qüestionadíssima gestió de la DANA. La seua debilitat política com a conseqüència de la inacció en el pitjor moment de la nostra història recent ha fet que la formació verda haja venut cars els seus deu vots tan necessaris per a l’aritmètica parlamentària des que el PP governa en minoria. En la roda de premsa posterior a la signatura d’aquest projecte de llei, qui va estar desaparegut totes les Falles i quan va reaparéixer la nit de la cremada ho va fer amagat darrere les falleres va dir: Celebro que, pese a las diferencias ideológicas, hemos encontrado con Vox puntos de entendimiento que ponen a los valencianos primero para presentar estos presupuestos. Molt lluny queden ara les seues paraules de fa tres anys sobre la necessitat d’un acord en la Diputació d’Alacant amb els mateixos que ara lloa: Yo, la Dipu la veo muy sencilla. En el peor de los casos tendríamos que chupársela a uno de Vox que vienen aquí a tocar los cojones, pero no veo nada más. Amb el preacord ja signat (no m’estranyaria gens que en El Ventorro, on l’excantant és comensal vip) i aquest precedent de mamar cabota, podem imaginar com l’ha tret endavant. Però, les fel·lacions entre homes no eren pecat mortal per a aquests senyors? Xe, amunt la follamistat!
Fa escassament cinc mesos, la formació d’extrema dreta equiparava Mazón amb el personatge bíblic de Satan, el maligne, el príncep dels dimonis. Després del gran desastre, afegia els adjectius inútil i incapaç a la pragmàtica i inacabable valoració d’aquest ominós subjecte. El passat 17 de març el va fitxar amb la condició que aquest titella abandonat pels seus assumira les típiques i tòpiques exigències de l’ideari ultra, entre les quals hi ha la participació directa de Vox en el repartiment dels fons per a la reconstrucció (preocupant-se pels valencians, deien, quan van ser els únics que van votar en contra del paquet d’ajudes als afectats; poderoso caballero es don Dinero, que escriuria Quevedo), retallar el pressupost de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua un 23,5%, el de l’IVAM un 18%, el de l’Institut Valencià de Cultura un 11% i el del Consorci de Museus un 2,48%, reduir les subvencions a sindicats i a chiringuitos ideológicos y de igualdad i, una de les més polèmiques, que la Generalitat no admeta ni un sol menor estranger no acompanyat a casa nostra, com també la supressió de qualsevol ajuda a les ONG que atenen els immigrants. Mentre esperem que es concreten totes aquestes negociacions, Mazón es va mostrar molt còmode i pròxim als postulats de Vox en matèria immigratòria i va penjar el cartell de complet: la Comunidad Valenciana ha rebosado el límite de su capacidad y no admitirá más repartos de la inmigración ilegal que promociona el Gobierno de Pedro Sánchez. Convé aclarir-li que és el president Fernando Clavijo, que governa en coalició amb el PP, qui demana l’ajuda desesperadament des de fa mesos atés l’amuntegament de xavals en els centres d’internament canaris.
Em crida molt l’atenció la facilitat amb què Mazón ha assumit les tesis xenòfobes del partit d’Abascal quant a l’admissió d’immigrants quan aquesta va ser l’excusa que el partit radical va posar al juliol del 2024 per a trencar els governs autonòmics. Però no solament això, és sorprenent que ara el miserable rialler llance un missatge en què relaciona la immigració amb la inseguretat i la delinqüència en els moments més crítics de la DANA: No podemos permitir que haya personas que lo han perdido todo a causa de la riada y que, encima, vean cómo salen impunes los autores de los saqueos y los actos de pillaje en sus propias casas y negocios durante los días posteriores al 29 de octubre, amb una insinuació clara que aquests eren facinerosos foranis il·legals. Unes paraules que semblen més pròpies de Trump, Le Pen, Meloni, Orban o el nostre Rodrigo Díaz de Vivar que de l’amoral d’Alacant. Però dic jo una cosa, per a traure fang i netejar carrers ningú va demanar els papers a tots els voluntaris subsaharians i hispanoamericans que es van arromangar i van fer un colp de mà. Ara, amb tot ja net, els exigeixen el permís de residència i la nacionalitat. Quins governants més indecents!
Altra de les demandes que Vox ha posat a Mazón per tal de pactar els comptes passa per acabar amb qualsevol política mediambiental, més concretament eliminar totes les partides destinades a l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible i, fins i tot, suprimir totes les taxes que deriven del Pacte Verd Europeu. No podemos olvidar que hay políticas que se han desarrollado en la Comunitat Valenciana tomando como excusa el Pacto Verde de Europa que son perjudiciales para nosotros. El dogmatismo climático y la rigidez normativa no pueden ser un freno a una construcción que necesitamos acelerar, infraestructuras hídricas para evitar inundaciones […] Somos muchos los que habíamos advertido de que las políticas sectarias de la izquierda traerían consecuencias para la protección de las personas. Ara resultarà que la culpa de la mort de les 227 persones és de l’esquerra i del seu dogmatisme climàtic i no que l’alerta, que era responsabilitat del Govern valencià com ha assenyalat la jutgessa de Catarroja, arribara a la gent quan ja estava morta. ¿Dónde vas? Manzanas traigo. Per què no va declarar la situació d’emergència catastròfica autonòmica? El seu no és un delicte de negligència criminal? Caldrà recordar-li també al nostre negacionista climàtic que les seues paraules es contradiuen radicalment amb les que el seu partit va subscriure a Brussel·les quan va votar a favor del Pacte Verd que ara, en aquesta nova manera de reblar el clau, ell critica tant. Tampoc els presidents d’Andalusia i Galícia coincideixen amb el pagafantas alacantí en aquesta matèria. Sembla que allò que el PP defén el mateix en totes les autonomies ha passat a millor vida.
Òbviament, des de Vox van fer palmes quan escoltaren les declaracions de l’abominable. Abascal va aplaudir la declaració institucional del president i, en la xarxa social X del seu amic Elon Musk, va escriure: Esa es la dirección correcta: enfrentarse sin complejos al Pacto Verde y a las políticas que favorecen la inmigración ilegal. Gràcies al partit d’ultradreta i a la baixada de pantalons d’aquest insensat que ha venut l’ànima al diable, els valencians continuarem sent governats ja no solament per un incompetent mentider, sinó també per un terraplanista del canvi climàtic i un racista empedreït. Més preocupant encara és que la direcció nacional del PP haja vist amb bons ulls la polèmica aliança, que justifica per la necessitat de donar estabilitat econòmica de cara a la reconstrucció i que, segons el portaveu Borja Sémper, esto es algo que se hace sin renunciar a ninguno de los principios que ha defendido el Partido Popular históricamente, una frase que em recorda la mítica de Groucho Marx Estos son mis principios; si no le gustan, tengo otros. Tal qual.
Diuen les males llengües que, després de les eleccions generals del 23 de juliol del 2023, Feijóo va assegurar que les havia perdut per culpa del País Valencià, o millor dit, per l’acord exprés que el seu vassall havia subscrit amb els ultradretans de Vox. Diuen també que la història es repeteix, i si el gallec no va arribar a ser president a causa de les imposicions ultres abraçades per Mazón, cal pensar que el d’Ourense no xafarà la Moncloa el 2027 per la jugada que li ha tornat a fer ara de nou el seu súbdit, que s’aferra al càrrec, rubrica un manual d’instruccions jacobí i posa en perill una coalició de dretes a escala nacional. Repetició d’un error? Desafiament? Potser, però la realitat és que Vox governa, de facto, al nostre territori, i Mazón, amb l’únic objectiu de mantindre’s en la poltrona com a aforat, afona el seu cap Alberto. Atenció perquè aquest salvavides els pot passar factura als dos partits que mantenen des de fa temps una relació d’amor-odi: al de Gènova 13 per agenollar-se davant unes exigències kafkianes antidemocràtiques difícilment assumibles després de la desgràcia viscuda, i als extremistes per donar suport a un president tan i tan impopular que du cinc mesos maltractant les víctimes i que és l’exemple de la infàmia política per molts motius, l’últim per dir que no s’havia reunit encara amb els familiars perquè no tenia els seus números de telèfon. Per l’amor de Déu!
Sempre havia pensat que l’ocell del logotip dels populars era un simple palmípede quan en realitat és un xatrac comú o gavina d’albufera (Sterna hirundo), una au marina de costums gregaris, com els seus afiliats. De la mateixa manera, el color que representa el partit és un blau celest, vibrant, lluminós, una coloració que se suposa que transmet confiança, estabilitat, frescor i modernitat però que, en aquest cas, no té res a vore amb la realitat. Ara, amb aquest nou pacte de la vergonya PP-Vox de tot per la pasta i de no voler deixar canya dreta veig que el to característic dels neoliberals ha deixat de tindre eixa gamma blava intensa corporativa per a convertir-se en un blau verdós. Qüestió de tonalitats.
