Més per obligació que per voluntat, m’he anat modernitzant a poc a poc. Ja sabeu que, per caminar, m’agrada utilitzar una aplicació del mòbil per escoltar novel·les. N’he escoltat moltes, i de tota mena, des de clàssics fins a les darreres novetats en la nostra llengua. Jo soc dels que prefereixen el llibre en paper i el llapis per subratllar les coses que m’agraden i vull guardar, però, quan camine, no puc llegir i em conforme a escoltar. Escolte llibres perquè m’he cansat de les tertúlies de la ràdio on sempre ixen els mateixos sabuts que saben de tot. Darrerament, però, he entrat en el món dels pòdcasts. Primer, perquè em van fer gravar-ne un amb el meu amic Francesc Vera sobre una ruta literària que hem fet de l’Albufera. Francesc aporta les seues magnífiques fotografies i jo el text. També un altre amic, Víctor Labrado, em demanà que l’acompanye a gravar-ne un sobre La Veu dels Llibres.
Una vegada dins d’aquest món, em pose a escarbar i a Spotify trobe uns pòdcasts dels qual havia sentit parlar molt, però que encara no m’havia parat a escoltar-los. Es tracta del Beatles Naked Pòdcast, que es fa des del meu poble, Fortaleny. Des que vaig sentir el primer episodi, el pilot, m’ha enganxat. Com que faig caminades llargues, n’escolte un íntegre pràcticament cada dia. El programa el condueixen Pau Bou i Borja Granell, que formen una bona parella que mantenen un diàleg amè en un programa que, encara que té seccions fixes, és molt variat i, sobretot, molt eclèctic, com fem les coses ací a la Ribera. El primer que fem, sempre, és veure les regles que té cada cosa per saltar-nos-les. M’encanta la secció de la deconstrucció, en què Borja, com a gran músic que és, ens analitza tots els secrets que té la cançó dels Beatles que toca deconstruir cada dia. En cada programa, hi ha una sorpresa, perquè sempre troben un motiu per connectar el tema dels Beatles amb altres temes i personatges convidats molt interessants. Com ara, he sentit en algun programa la veu original i potent de l’amic Miquel Gil, i en un altre la de Vicent Torrent cantant El tio Canya, acompanyat al piano per Borja. En el programa Revolution, Roser Baldoví ens parla dels apassionats i revolucionaris anys seixanta del segle passat. A God, Ateisme i el capellà de Fàtima, mossèn Alejandro ens ho contesta tot: sobre la Bíblia, sobre Jesús, sobre el matrimoni homosexual…, tot el que li pregunten els conductors del programa. A Twist And Shout, amb Núria Baldoví, s’analitza el fenomen fan. És una cosa de xiquets adolescents fora de si? Com ha estat el fenomen fan al llarg de la història? I molts programés més amb altres històries que val la pena que escolteu.
Sí que voldria, però, contar-vos un poc el començament del programa que he sentit avui, perquè us feu una idea: sona la melodia del programa i, tot seguit, una cançó molt bonica amb veu de dona que diu: «Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m’estan mirant. Quants cops hem hagut de callar. He estat un temps sense pensar. Somriures que no tornaran. He estat un temps sense plorar. No estàs sol, no tingues por. Ja no embrutarà ningú el teu cos». A continuació, les veus dels conductors del programa i els personatges convidats: «Salutacions, amigues i amics. Benvingudes al Beatles Naked Pòdcast. Sóc Núria Cadenes». «I jo, Guillem Agulló». «I jo soc Pau».«”I jo soc Borja». I, immediatament, un dels dos conductors explica la història de la mort de la mare de Lennon. Més o menys així: «El 15 de juliol de 1958, Julia s’acomiada d’un jove i intenta creuar una avinguda per agafar el bus per tornar a casa. Tenia quaranta-quatre anys. En aquell moment, un cotxe a tota velocitat, conduït per un policia sense carnet, fora de servei i borratxo, l’atropella i la mata. La policia sempre va amagar l’estat del seu agent, que va continuar exercint. Julia era la mare del nostre heroi John Lenon. La mort de sa mare l’acompanyà durant la resta de la seua vida…» Ja tenen connectat de manera molt clara i eficient el tema dels Beatles i Guillem Agulló. I, després de la narració de la mort de Julia, parlen amb Guillem Agulló —pare— que diu alguna cosa així com el temps alleuja el dolor, però dura tota la vida. La vida és per a sempre el món i Guillem… Sentiu el programa que, evidentment, es diu Julia i l’assassinat de Guillem Agulló.
