Cada dia que passa el torero conseller en el càrrec, la cultura del país, el país mateix, es degrada una miqueta més. Amb un PP de company de viatge rabiosament castellà, àgraf i més interessat pels negocis que per la lletra, Barrera, té mànega ampla per donar solta a les seues dèries i imbecil·litats. Fet i fotut, des de voler fer una solta de bous simulada per a xiquets en el centre de València, a la seua croada personal contra el «pancatalanisme», totes les seues accions traspuen un fanatisme esborronador.
Ens el podríem agafar a xunga com si fos un bomber torero més de la gran xarlotada reaccionària que vol fer-nos retrocedir socialment als anys quaranta però no és cas d’agafar-nos-ho de broma.
Fa uns dies el conseller va presentar en València el seu full de ruta política arrupit per l’estrafolària colla de personatges de la fundació voxonita, Disenso. Les seues intervencions van passar mig desapercebudes en un país sense premsa, col·lectivament endormiscat. A part del ja conegut concepte de batalla cultural que planteja la formació d’Àbascal, (en realitat un refregit caspós del concepte cultural del franquisme), Barrera va deixar anar algunes perles que no es poden passar per alt.
D’entrada, el torero es va erigir en defensor dels valors de la cultura grecoromana i dels principis occidentals. Això mateix, sense els matisos adients, és el mateix que defensaven el feixisme i el nazisme enfront d’una suposada contaminació de la cultura semítica en aliança amb el marxisme. Perquè és clar, Barrera, posem per cas, no és que ara vulga recuperar l’aprenentatge del grec i del llatí a les escoles per elevar el nivell cultural paupèrrim de les generacions tiktokeres o les classes populars amb més dificultats d’accés a una educació. Tampoc és que vulga fer-se valedor, difusor dels valors occidentals dimanats de la Revolució Francesa. No, Barrera, el que vol és convertir en llei la diversió del poble amb animals com es feia en tota Europa al segle XIX abans que les classes dirigents popularitzaren els esports com a forma d’entreteniment. Barrera vol una societat sotmesa als valors religiosos més ortodoxos, sense matisos.
En definitiva, Barrera, vol salvar Espanya i Occident enfront de les «cultures estranyes». En la indefinició calculada de la seua proposta no cal dir que nia la serp, la mateixa que va enverinar el continent en el segle XX.
De totes les baboiades en va dir una de realment preocupant: «Ser d’esquerres es pot curar». En la quimera de Barrera ressona, sens dubte, els principis de la psiquiatria nazifeixista, la d’Antonio Vallejo-Nájera, per exemple, obsedit en trobar el gen roig que demostrava la naturalesa perversa de les persones d’esquerra, el seu caràcter degeneratiu tendent a l’alcoholisme, el llibertinatge i la promiscuïtat, a tenir una intel·ligència inferior.
Mentre aquest personatge i els seus van dinamitant la migrada estructura cultural del país alhora que enrareixen el clima social, el president Mazón i els seus aprofiten per a omplir el cabàs.
A aquestes altures resulta increïble pensar que els valencians són tan estúpids, tenen tant poca autoestima, com per a consentir, més enllà d’una tendència política, un desficaci polític com aquest al que cal sumar el llast d’un sucursalisme crònic.
A l’última, no és una qüestió de vots, o no només. Darrere d’aquesta indolència col·lectiva, d’aquesta classe dirigent, hi ha una societat amb unes deficiències de caràcter prepolític que no hem estat capaços de mitigar després d’anys de democràcia per més precària que siga.
Encara no hem vist tot i no em referisc tan sols a les maldats de què són capaços. Em referisc, també, a les possibilitats de regeneració que pot despertar una ofensiva en els termes que l’està plantejant aquest personal. La batalla només ha fet que començar.
