Dels creadors del hábleme en cristiano amb què durant quaranta anys ens va martiritzar el carnisser de Ferrol, passant per l’espectacle esportiu dels 100 metres tanques de la fruitera de Madrid en eixir corrent de la cimera de presidents autonòmics tan bon punt va escoltar el lehendakari dir Egun on, arriba ara a la gran pantalla la representació màxima de l’extravagància i l’esperpent de la mà de l’alcalde d’Alacant i els seus socis de govern, que van aprovar el passat dijous una declaració institucional obscena, indecent, aberrant, demencial i vergonyosa per instar les Corts Valencianes a modificar la Llei d’ús i ensenyament del valencià i considerar la ciutat com a territori de predomini lingüístic castellanoparlant. Forasters vindran que de casa ens trauran.
De res van servir les nombroses peticions perquè la proposta no prosperara. Rosanna Martínez, d’Escola Valenciana, Verònica Cantó, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i Marinela Garcia, d’Acció Cultural es van adreçar directament a l’alcalde amb escrits plens d’arguments de pes que justificaven l’aberració i desmuntaven fil per randa aquest despropòsit. També un grup d’experts en multilingüisme i aprenentatge de llengües de la Universitat d’Alacant publicaren un article titulat “Som fills del poble…” en el periòdic Información, el mateix diari en què va aparéixer “Alicante, castellana por decreto”, de l’exprofessor jubilat de la UA José Ramón Martínez-Riera, dos textos que alertaven del perill de la iniciativa. L’associació El Tempir d’Elx va preparar un decàleg de raons en contra de la barbaritat plantejada, i un bon nombre de personalitats rellevants i destacades de la vida pública alacantina i valenciana signaren un manifest en contra d’aquesta cafrada. Tot va ser en va, van desatendre totes les cartes, articles, recomanacions i declaracions, el seu fanatisme lingüicida i el seu odi visceral cap al valencià els va impedir entendre que la diversitat lingüística és enriquidora. Els molesta tot allò que és diferent a ells, i per això el seu objectiu és liquidar la llengua històrica i familiar d’Alacant. Si el rei Jaume I alçara el cap, de segur que repetiria el crit «Vergonya, cavallers, vergonya!».
PP i Vox han perpetrat una agressió directa i frontal al valencià a la ciutat on vaig nàixer, un atemptat a la nostra cultura i a les nostres arrels més ancestrals. Aquests malvats obliden que Alacant ha sigut fins fa ben poc majoritàriament valencianoparlant. Volen anihilar expeditivament vora huit-cents anys d’història, ignorar-nos institucionalment, abandonar-nos culturalment i exterminar la llengua que ens ha caracteritzat com a poble. Els avance des de ja que no se’n sortiran mai de la vida per una raó molt senzilla: perquè els alacantins i les alacantines que parlem valencià, i aquells que l’estimen encara que no el parlen, continuarem existint i defensant, a capa i espasa, eixa valencianitat de la nostra terra que de manera vil dèsset inquisidors ignorants ens volen arrabassar. El valencià viu i sobreviu gràcies als seus parlants, i si més de tres segles de monarquia borbònica (quan el mal ve d’Almansa…), dues dictadures al llarg del segle XX (una, la franquista, de vora quaranta anys), diversos governs corruptes de dreta i un Estatut insuficient i limitat no han fet que deixem de parlar-lo, tampoc ara el nou intent del pèrfid Barcala i la seua rècua de taujans incultes ho aconseguirà.
Aquesta declaració ataca la convivència, no busca garantir la pluralitat lingüística i imposa una visió única d’Alacant, monolingüe i en castellà. Desconeixen aquests senyors del PP, tan patriotes, tan moderats i tan liberals que diuen que són, que la llengua és un dels pilars de la transmissió generacional i, per tant, un llegat que cal preservar. Mentre que uns construïm, altres no solament destrueixen, sinó que menyspreen la nostra dignitat i creen un conflicte de convivència que abans no existia per raons purament ideològiques. És el servilisme immoral de la dreta, que és capaç de vendre l’ànima al diable per quatre vots a canvi d’un suposat acord per a dur a terme un pla economicofinancer i així poder mantindre’s en la poltrona, exactament igual com ha fet altre alacantí poc il·lustre afincat al Palau de la Generalitat de cuyo nombre no quiero acordarme. Ho diré clar i ras: uns polítics que no són capaços d’entendre tot allò que hi ha darrere de parlar una llengua i que busquen l’enfrontament amb la ciutadania no mereixen el respecte dels seus governats perquè, senzillament, no són de fiar.
Imagine que els regidors perversos i eixelebrats que han votat a favor d’aquesta canallada pensaran com la presidenta madrilenya, és a dir, que tenint l’espanyol com ella diu, per a què serveix parlar valencià. És la fal·làcia de la utilitat, ja que una llengua és útil en tant que existeix i anomena, i amb això n’hi ha prou. Aquesta hostilitat generalitzada cap a les llengües que no són el castellà només demostra el desconeixement d’uns borinots elevat a la categoria de pensament i la seua insensibilitat lingüística. És el feixisme en plena orgia de valencianofòbia. No oblidem que la dictadura franquista començà amb un ¡Muera la inteligencia!, però també que un valent Unamuno respongué amb el cèlebre venceréis, pero no convenceréis.L’espanyolisme del PP i Vox consisteix a negar la nostra identitat per a construir-se a si mateixos. La dreta i l’extrema dreta sempre han estat en contra del valencià, i per això, a tall d’exemple, les alcaldesses de Castelló i València castellanitzen els topònims o els últims pressupostos autonòmics retallen significativament l’assignació a l’AVL.
Ladran, Sancho, señal que cabalgamos, que li diu Alonso Quijano al seu escuder Sancho Panza en el Quixot. Podran aprovar totes les declaracions institucionals que vulguen en contra del valencià, però mai no ens llevaran la llibertat d’expressar-nos, ferms i orgullosos, en la que considerem que és la nostra llengua, que és també oficial. No demanarem permís per a usar el valencià i continuarem eixint al carrer en defensa dels nostres drets com a parlants. Alacant serà valenciana o no serà. Alacant no s’entén sense el valencià, que és patrimoni viu d’una ciutat on mai ha sigut un problema. Alacant és, en definitiva, ma casa, i ningú pot dir-me quina llengua hi he de fer servir ni fer-me fora de la meua llar. Supose que el pas següent de Barcala i companyia serà traduir l’himne de la ciutat i el de les Fogueres al castellà. Voldran que l’any que ve la belleza del fuego cride: señor pirotécnico, ¡puede empezar el petardazo! Són tan ridículs i tenen tan poc trellat… Però fa igual, encara que siguen curts d’enteniment i llecs en la matèria, tampoc no els demanem massa, simplement que passen de l’hostilitat al respecte cap a una llengua que parlen molts dels seus conciutadans, més dels que ells pensen i també dels que volen fer-nos creure.
Sí, Barcala botifler per partida doble. D’una banda, per ser partidari de la dinastia dels Borbó que va inaugurar, com a resultat de la Guerra de Successió, el pretendent Felip d’Anjou, net de Lluís XIV de França i primer de la nissaga sota el nom de Felip V, una estirp que durant més de tres segles ha fet tant de mal a la nostra llengua i a la nostra cultura. D’altra banda, per col·laborar amb els enemics de la seua terra i ser un traïdor, ell que és santjoaner i que ha sigut tan deslleial amb la ciutadania alacantina que parla la llengua pròpia des de temps immemorials. El 26 de juny del 2025 passarà als annals de la història com un dels més vergonyants i tristos de la ciutat, i per això Barcala serà recordat sempre com l’alcalde que va intentar aniquilar, oficialment, el valencià a Alacant, una infàmia que el perseguirà de per vida.
