El tema ja fa anys que dura i no s’acabarà mai, em fa l’efecte. Aquests dies ha ressorgit a casa nostra a propòsit de l’edició d’unes rondalles d’Enric Valor que han sofert uns lleus retocs per fer-les més políticament correctes. No m’afegiré a la polèmica, però sí que llegiré amb molt d’interès les raons dels defensors i dels detractors dels canvis. Jo parlaré d’un altre cas, que m’afecta de ple perquè el llibre és meu i la decisió d’assuavir-lo ha estat meua també. Em referisc a Han donat solta als assassins. Quan l’editorial 3i4 me’l va publicar l’any 1985 va fer servir com a reclam publicitari la frase «El llibre més pervers i mala bèstia de la història de la literatura catalana». El volum comprenia set o vuit relats i una novel·la que compartien protagonistes. I sí, el llibre era criminal, surrealista i salvatge a manta. També humorístic. Durant aquests anys he reescrit el text moltes vegades. Fa uns mesos, com que m’agradaria reeditar-lo el 2025, en què s’acompliran 40 anys de la seua aparició, li vaig fer les últimes revisions. I va sorgir el problema.
Per exigències del guió, el protagonista deixa embarassada una xiqueta de 4 anys, ai dolor! En un altre capítol el mateix protagonista, mestre d’escola, prenya dotze alumnes de 13-14 anys. Pervertit! I encara embarassa una altra adolescent, Lolita, de 12 primaveres en flor. Amb aquesta l’obliguen a casar-se.
Així es va publicar el llibre el 1985 i no s’acabà el món. En l’obra –una obra d’art i de ficció pura i dura, no ho obliden- no es fa en cap moment apologia de la pederàstia. La història és destrellatada de principi a fi. Poètica, alhora. I ara permeteu-me una digressió: en tots els judicis que s’han fet a pederastes violadors els últims 40 anys no n’hi ha hagut cap d’aquests que haja al·legat que s’havia tornat boig i abusananos de resultes d’haver llegit un llibre d’Arinyó.
Aquest autor, servidor de vostès, amb l’edat s’ha fet un poc figaflor i, sense que ningú no l’haja forçat, ha censurat aquests tres passatges perquè els temps han canviat –a millor. Ho he comentat amb amics i tots, i totes, m’han dit que actualment són impublicables, i tant. Però que no em subjuguen més, perquè quan revisaré les novel·les policíaques que he escrit no pense perdonar-li la vida ni els sofriments a cap de les víctimes que he tingut el goig de matar.
Els tres episodis «incorrectes» han quedat més o menys així: la xiqueta de 4 anys ara en té 5 i va nàixer el 29 de febrer, per tant… El protagonista ja no és mestre d’escola, sinó professor de ballet. D’aquesta manera obvie l’edat de les alumnes prenyades. La Lolita del meu llibre no dic que té 12 anys, simplement que és de la mateixa edat que l’heroïna de la famosa novel·la de Nabókov. Per cert, què passarà amb la celebèrrima Lolita? Serà cremada en la foguera? A pesar d’aquestes tres correccions, que em dolen en l’ànima però que assumisc abnegadament, confie que Han donat solta als assassins continue sent el llibre més pervers i mala bèstia de la història de la literatura catalana.
