Un dels trets principals de la festa moderna, en un context marcat per la globalització, és la seua contribució a la reactivació de les identitats locals, fenomen que té lloc mitjançant l’articulació del conjunt d’actes rituals i el funcionament d’una complexa xarxa d’associacions festives. Estes es diferencien de la resta d’associacions voluntàries per la conjunció d’una sèrie de trets que els atorguen un caràcter particular: es tracta d’associacions populars i d’origen tradicional, que són a un temps llocs de distracció, gaudi i esbargiment, orientades cap a la celebració emotiva d’una festa, religiosa o civil. En elles s’arriba a una vivència intensa i sacralitzada de la identitat local, amb un acusat component de rememoració i reactualització simbòlica del passat local.
Les associacions festives, molt esteses i arrelades al País Valencià, estan marcades per un elevat grau de participació dels individus, que pertanyen als nivells socials més diversos. Es tracta d’entitats on predomina la integració interclassista dels afiliats i l’apel·lació a una causa comuna de caràcter identitari. Al seu si, els contactes són directes i recurrents, i la familiaritat i confiança sol presidir el tracte entre els socis. Es tracta d’associacions amb uns orígens tradicionals, perquè constituïxen fenòmens de relativa llarga duració, però en realitat són productes de la modernitat, atés que la seua formalització, institucionalització i expansió, tal com hui les coneixem, data d’un període que va des de finals del segle XIX al primer terç del segle XX. Posteriorment, en especial amb l’adveniment de la democràcia i l’Estat de les Autonomies, les associacions festives adquirixen tots els trets de les associacions modernes i com a tals funcionen, fins al punt de què les seues activitats les situen molt a prop de les característiques de l’associacionisme cultural en general i es connecten amb tot un moviment de reivindicació i revitalització de les identitats particulars.
Així, al llarg del segle XX, les antigues «associacions» valencianes de la societat preindustrial, com ara confraries, germandats, comissions, corporacions, clavaries, majordomies, grups cerimonials, penyes i gremis, tot i conservar els seus noms, van esdevenint associacions reglades i estables, amb local social permanent, socis censats, activitats programades anuals, estatuts oficials, exercicis econòmics comptables, reglamentació d’activitats, recerca d’espònsors comercials i reconeixement institucional en un registre regularitzat d’associacions orientat a l’atorgament de subvencions i el control de moviments. Es tracta d’un procés general que té lloc a tota Europa i en el conjunt de l’Estat, el que implica la plena introducció de la festa en la lògica de la racionalitat burocràtica, del turisme i del mercat capitalista.
La singularitat de les associacions festives, tan lligades a les transformacions del vell calendari cristià en un calendari secularitzat, les predisposa a convertir-se en instàncies que aglutinen els diversos nivells a través dels quals s’expressen els sentiments locals de pertinença. Això és possible en la mesura que constituïxen un privilegiat espai públic de relació social, basat en el contacte directe i en la comunicació social intensa, fet que també les convertix en un fenomen amb una important transcendència política i en un espai de potencial instrumentalització per part dels poders. El ben cert és que a través de les associacions festives, on el conflicte conviu amb la solidaritat, els individus poden viure d’una manera privilegiada i reflexiva la seua pròpia localitat i el patrimoni festiu que ajuden a preservar dinàmicament, obtenint a canvi un nivell més fort d’integració local i certa seguretat existencial en uns temps marcats per la incertesa i la volatilitat de les relacions socials.
En suma, la celebració de la festa en la majoria dels pobles i ciutats valencianes, en les que també participen les agrupacions musicals característiques de la terra (bandes de música, xarangues, colles de tabals i dolçaines), comporta una intensa presència i activitat d’associacions més o menys estables de sociabilitat específicament festiva, l’objectiu preferencial de les quals és participar en la festa mitjançant la pràctica lúdicoritual de la convivialitat, la comensalitat, la ritualitat amb significat, la vivència de la cultura festiva, la transformació d’esta en patrimoni cultural, les deambulacions simbòliques per l’espai públic i la donació altruista, entre altres pràctiques. Les associacions festives valencianes (comissions de falla i de fogueres, associacions vicentines, confraries de Setmana Santa, comparses de Moros i Cristians, penyes, colles de diables, muixerangues, grups cerimonials i associacions festeres en general) s’integren, igualment, en l’estructura urbana històrica de les seues respectives localitats, la dimensió patrimonial cultural de les quals acaba sent resignificada per mitjà de les celebracions rituals de la festa.
Més notícies
A qui beneficia l’incendi del Sidi Saler?
Segons Acció Ecologista – Agró la propietat l'està utilitzant per pressionar en favor de la reobertura i recorden que l'edifici està vigilat
Manifestació del 9 d’Octubre: un crit per la llengua i el territori
La Comissió 9 d'Octubre convoca la marxa unitària amb el lema «Som País, parlem valencià»
Cactus, a Mazón: «No useu la nostra música per a desprestigiar el valencià»
La banda demana al president de la Generalitat que elimine una cançó seua d'un vídeo promocional dels certificats de valencià
Escola Valenciana llança la campanya «Col·loquialitzar en valencià»
L’adreça a alumnes de secundària
