Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
Enllà pels anys de la transició a la democràcia, quan les Falles eren una festa totalment controlada per les estructures de poder franquistes, en una modesta comissió fallera anomenada Arrancapins, fundada en 1908, va succeir l’inesperat. Des de dins de la comissió es va iniciar una revolució que canviaria de dalt a baix el model d’una comissió fallera convencional, donant progressivament lloc a una falla alternativa que buscava retrobar i resignificar les falles primigènies des d’una òptica combativa, popular i progressista. A hores d’ara, Arrancapins seguix sent una excepció pel que fa a haver sigut capaç de reinventar-se, de manera integral i duradora, com falla transgressora i heterodoxa. Una falla que a hores d’ara és l’única a València que du 35 falles seguides construïdes per la mateixa comissió, una tret que precisament és un dels més destacats del seu perfil alternatiu.
Efectivament, en març de 2022 es comptabilitzen 35 falles des què, enllà per 1986, la comissió d’Arrancapins començara a elaborar íntegrament la seua falla. Fa ja d’això 37 anys, que en realitat es convertixen en 35, ja que no es va plantar falla com es havia fet habitualment ni en 2020 ni en 2021, per raons de la pandèmia del covid-19. Una activitat, condensada en 35 falles grans, que amb el temps ha esdevingut un dels signes de la identitat i personalitat diferenciada d’Arrancapins: la recuperació de les falles artesanals i veïnals, amb tota la seua càrrega satírica i d’expressió d’un col·lectiu què, aprofitant la possibilitat de dir el que vol durant quatre dies en un espai públic com és el carrer, expressa les seues inquietuds al marge de premis i classificacions oficials.
Així, durant tots estos anys a partir del mes de gener el casal d’Arrancapins es transforma en un improvisat taller faller. Prèviament, l’assemblea de la comissió va preparant, a través de diverses reunions, el tema de la falla amb les seues escenes, així com el projecte tècnic i l’esbós. Al començament d’any s’adquirixen els materials, es trauen les ferramentes i la gent es disposa a repartir-se la feina: uns s’encarreguen de l’enginyeria, els plànols, les mides, proporcions i equilibris, altres s’ocupen d’escatar, tallar, serrar i clavar, altres posen el toc artístic o de disseny creatiu i durant vora dos mesos el casal-taller es convertix en un centre on cada nit fallers, falleres i simpatitzants acudixen per treballar entre martellades i pinzellades.
A poc a poc les escenes van prenent cos, les planxes i els cabirons conformen estructures i sorgixen els primers ninots. Arriba el dia en què comencen les tasques definitives de pintura i presentació. Posteriorment s’enfila la recta final que porta a les vespres de la plantà. El col·lectiu faller, cansat ja però també molt il·lusionat, retoca els detalls i algunes peces comencen a eixir al carrer, ja que no caben al casal. És aleshores que la gent que passa pel carrer se n’adona que un altre any es produïx el miracle de la falla feta pels fallers i falleres. Poc de temps després el públic comprova que els cadafals d’Arrancapins tenen alguna cosa d’especial, i més que un segell necessàriament experimental o innovador en el fet estètic, destaca la singularitat que dóna la confecció artesana i quasi familiar d’un cadafal on les escenes apareixen marcades per una barreja de senzillesa estètica i intensitat satírica, molt semblant a les de les falles de l’antigor. La nit de la plantà esta singularitat resta definitivament subratllada pel fet que la falla es planta amb la modalitat tradicional coneguda com a tomb, que constituïx un xicotet espectacle per a la vista i tot un moment de nerviosisme entre els que formem la comissió.
El mateix procés de fer falla des de la comissió va començar, abans fins i tot que en les Fallas grans d’Arrancapins, en les seues falles infantils, concretament des de l’any 1981. De fet, ben bé es podria dir que l’experiència de fer la falla infantil va contribuir clarament a què el col·lectiu es plantejara abordar la construcció de les falles adultes. En el cas de les infantils la trajectòria ha sigut més intermitent, perquè en alguns anys han intervingut artistes professionals, però en general les falles han estat fetes per la comissió. En eixe sentit l’experiència ha estat una veritable escola per als més menuts, perquè estos interioritzaren com a normal el fet que els fallers i falleres es responsabilitzaren a si mateixos d’allò més important que pot oferir una falla, tant cap a dins com cap a fora: el seu cadafal satíric. I, de fet, les falles infantils d’Arrancapins han compartit amb les grans un tractament compromès de les temàtiques abordades, perquè també amb la candidesa, innocència i simplicitat de la mirada infantil es poden dir grans coses.
En realitat, tot este complex i dilatat procés que ha significat la posada en marxa del casal faller d’Arrancapins com a taller de construcció de falles, no es pot separar de l’anomenada «revolució permanent» de la comissió, que, com ja s’ha de dir, enllà a les darreries dels anys setanta va decidir fer un pas endavant i apostar per una concepció radicalment diferent del que havia de ser una falla, una aposta que gradualment va anar desenvolupant, per a beneplàcit d’uns, enuig d’altres i sorpresa per a tots. Amb el pas dels anys i, tot i les inevitables erosions que este produïx en la generació que va fer possible el canvi, s’ha de comprovar que la falla feta en el casal ha quedat com un dels singulars signes de distinció de la personalitat d’una falla que ha hagut de lluitar a contracorrent en els darrers quaranta anys. Hui en dia potser ja no resulta tan fàcil arrossegar a tot el col·lectiu en una activitat, la de fer falla, que és sacrificada, costosa i esforçada, però al remat tot el món a la comissió, se sent satisfet dels resultats. Especialment els nombrosos visitants que any rere any visiten la falla i animen al col·lectiu a seguir endavant amb una tasca que té més trets ja d’aventura romàntica que d’una altra cosa.
En els temps que corren les falles fetes per la comissió s’han convertit en un rar patrimoni cultural que potser caldria reconèixer protegir d’alguna manera. Arrancapins, a més, fa 35 anys que seguix fent falla. És com, si inserides enmig d’una massa de falles on predomina la repetició i la manca d’idees, apareguera una flor exòtica, que enfonsa les seues arrels en la cultura popular fallera tradicional, per a recordar a tothom el que foren i el que podrien ser les falles, una mostra consensuada i apassionada de la creació col·lectiva d’un grup humà que es definix precisament com a faller perquè posa per damunt de tot la falla, una falla feta entre tots i per a tots, de manera altruista, sense buscar més premi que la complicitat dels somriures al carrer amb fallers, veïns i visitants.
