L’estiu és temps de platja, gelats i, per descomptat, lectures d’evasió. Aquelles novel·les que agafem sense grans expectatives, només per desconnectar una estona, escapar dels entrebancs diaris i, per què no, per gaudir d’una mica de drama i amors complicats. La “Trilogia d’Albons” de l’autora catalana Ester Invernon ens ofereix just això: una història familiar plena de secrets, amor i perdó, que no promet canviar la nostra vida, però sí compartir-la amb bona companyia. La trilogia arrenca amb Un estiu per estimar, on Marina, després de la mort del marit, es trasllada a Albons, a l’Empordà, on haurà de fer-se càrrec de sa mare, Carme, amb qui, fins ara, mantenia una relació distant. La convivència entre mare i filla esdevé un camí d’acceptació i perdó, salpebrat amb la presència de la petita Paula. Segueix I la vida va d’això, on un secret ben guardat sacseja la família i obliga a tothom a enfrontar-se a fantasmes del passat. Finalment, Dins del teu record tanca la saga amb la història d’amor oculta de Carme i l’adequat comiat de qui ens ha acompanyat durant la trilogia.
Però, ves per on, tot aquest argument tan potent —almenys en paper— em va transportar irremeiablement a les velles novel·les amb fotos en blanc i negre que llegia de petit mentre esperava a la perruqueria amb la meua mare. Aquelles històries senzilles, carregades de sentimentalismes i dilemes d’amor, amb un cert aire de serial dramàtic de butxaca. Sense pretensions d’alta literatura i amb la senzillesa pròpia d’aquelles lectures, només una trama que t’enganxa el temps que triga el tall de cabell. I ací és on apareix inevitablement la comparació de la “Trilogia d’Albons” amb les novel·les de Corín Tellado. Aquella icona de la novel·la rosa, tan popular en el seu temps, que omplia prestatgeries i hores d’espera amb històries plenes de tòpics, amors impossibles i girs dramàtics. Però mentre la Tellado projectava una mirada pròpia del seu temps, plena de moralitats rígides i models d’amor que ara ens semblen tòpics i encarcarats— la “Trilogia d’Albons” s’atreveix a ser una revisió moderna: la mirada sobre l’amor és més oberta, més complexa, amb protagonistes que lluiten contra la monotonia, els secrets i la desil·lusió sense caure en el melodrama més barat. Hi ha llibres que no demanen res més que ser llegits amb plaer, sense exigències ni prejudicis. Aquesta trilogia pertany a eixe món d’històries que es deixen llegir amb facilitat i que, tot i la senzillesa, remouen temes universals: la família, els secrets, el perdó i l’amor i el sexe en les seues múltiples formes.
I, de fet, potser això és el que més em va agradar: que, sense pretendre revolucionar cap gènere, Ester Invernon ha sabut donar un toc actual a la novel·la rosa d’abans, per a un públic que no busca profunditats però tampoc un simple full de revista d’aquells que es lligen d’una tirada i es llancen. En un món on l’actualitat sovint és massa dura, i la cultura una cosa que molts només consumeixen per xarxes socials, uns bons llibres d’evasió, honestos i ben escrits, són un petit tresor per a l’estiu. Així que, si voleu llegir una història d’amor i secrets, sense fer-vos trampa al solitari, aquesta trilogia d’Ester Invernon pot ser una bona aposta per a les hores de descans. Amb algun toc de drama i, sobretot, amb la promesa d’una lectura lleugera i sincera.
