Fa justament un any, a final d’agost del 2024, vaig participar en unes biovacances en un entorn privilegiat com és el centre Calima de ioga i art situat als peus de la serra Calderona a Gilet (el Camp de Morvedre). Allí una de les activitats que vam fer un matí va ser pujar al cim del Garbí des d’on hi ha unes vistes panoràmiques sensacionals de bona part del vast territori valencià. Enguany tornaré a formar part d’aquesta trobada d’homes que inclou tantra, estiraments suaus, meditació, massatge, biodansa i platja naturista, però no sé si podrem tornar a visitar el mirador com l’any passat perquè un empresari de la zona i regidor de Vox en l’Ajuntament d’Estivella s’ha fet amo i senyor de l’entorn, diu que és seu i li ha pegat per cobrar una entrada de 2 euros a qui vulga accedir-hi.
La polèmica és la següent. Les autoritats estivellenques van detectar el passat 19 de juliol que l’hostaler local José Ramón Mateu havia ocupat l’ermita de la Santa Creu, alçada l’any 1804 i ubicada al puntal del Garbí, i que la utilitzava com a magatzem. El senyor havia precintat una part de la muntanya amb la intenció de muntar un quiosquet i cobrar una entrada per a la visita de la zona. Ningú ha donat autorització per a semblant activitat, molt menys l’Ajuntament, que no en té la competència en tractar-se d’un parc natural i d’una zona protegida. Per aquest motiu, l’alcalde va informar el Seprona de la Guàrdia Civil, el Parc Natural de la Serra Calderona i la Conselleria de Medi Ambient. La versió de l’edil de Vox és que ell ha comprat la parcel·la 71B, que és pública, i aporta unes escriptures de 1948 que no tenen validesa legal, ja que en el Registre de la Propietat no hi ha constància d’aquesta suposada compravenda. El cas està ja en mans de la justícia.
A partir d’ací, l’allau de reflexions que em venen al cap són infinites, sobretot després de visionar l’entrevista que el programa Malas lenguas de TVE va fer-li a aquest personatge fa uns dies i que no té desperdici. Dura al voltant de deu minuts, però si algú té ganes de descollonir-se a cor què vols, paga la pena vore-la sencera. Per exemple, em feia molta gràcia com aquest senyor amb una pinta de cacic precisament dels anys de la documentació adduïda deia que «la Conselleria està equivocà en les proves». Jo no soc advocat ni sé qui té raó en aquest litigi, però si els terrenys en qüestió són de titularitat pública, em costa creure que puguen ser comprats per un particular. Ironies de la vida, ara els de Vox són els ocupes. Serà una sort si no munta uns pisos turístics allí dalt. I altra cosa que em crida molt l’atenció és que vol obrir un baret al costat de l’ermita per tal de donar a la gent una beguda primer va dir que gratis i després a canvi d’un suposat donatiu. Aquest octogenari està despert i és espavilat, perquè això de costejar amb una almoina el refresc que servirà un amic anacoreta no sabem si amb contracte laboral o no vol dir eludir la fiscalitat que té qualsevol autònom o establiment de restauració.
I ara ve la part més grotesca. Amb eixos diners que recaptarà té intenció de construir una creu de 40 m d’altura, il·luminada i amb ascensor, que puga ser visible des de qualsevol part del Mediterrani. Un nou Valle de los Caídos versió valenciana 2.0. Al·lucinant. Es veu que com que Cuelgamuros va de capa caiguda, a aquest nostàlgic d’uns temps passats de repressió i dictadura se li ha ocorregut aquesta brillant idea perquè la gent puga pujar dalt del tot i gaudir les vistes, que no crec que puguen millorar les que n’hi ha des del mirador del Garbí perquè són ja espectaculars. En un parc natural protegit, aquest destrellatat vol col·locar un crucifix enorme que es veja des de l’estratosfera. Clar que sí. Pels seus collons. Sincerament, pense que no està bé del cap, quines ganes que té de bregar quan hauria d’estar a sa casa descansant i deixant d’instal·lar símbols catòlics en terrenys públics d’un Estat aconfesional. Jesucrist ja va expulsar els mercaders del temple de Jerusalem, que eren els de Vox de l’època, ara que els actuals es duen tan bé amb la Conferència Episcopal.
Per cert, un de Vox parlant en valencià, no tardaran a fer-lo fora. Crec que és d’ultradreta accidentalment, perquè ha passat per més partits que Toni Cantó: va començar sent socialista, després va militar en el PP, a continuació se’n va anar a Unió Valenciana, també va estar en Ciutadans i ara ha acabat en la formació d’extrema dreta. De moment, sembla que es nega a desocupar l’ermita del Garbí i a lliurar les claus del cadenat que hi ha posat. Se m’ocorren dues maneres de solucionar aquest embroll de manera ràpida i eficaç. Una, desnonament amb dues furgones d’antidisturbis porra en mà. L’altra, contractant els serveis dels seus amics de Desokupa. En un tres i no res i per un mòdic preu el trauen d’allà. Que trie ell la que preferisca.
Al remat, aquest senyor amb el mateix bronzejat que Trump ens està donant dies de glòria i motius per a fer un fart de riure. Més que kafkià, l’assumpte és berlanguià, més casolà, proper i nostre. L’embolic té tots els ingredients per a una pel·lícula o un sainet, com vulgueu: un xiringuito, unes escriptures més falses que el curriculum vitae de Noelia Núñez, un senyor de 86 anys tronat que intenta omplir-se les butxaques apropiant-se de sòl públic, un ermità cambrer més trastocat que el seu amo, que ja és, una creu de 40 m d’altura amb llums i ascensor a l’estil de la de San Lorenzo de El Escorial… Si Berlanga o Bernat i Baldoví ressuscitaren, no els faltaria material per a una gran obra. Tot molt còmic, sí, però hi ha necessitat d’un espectacle tan ridícul i lamentable? Entre els currículums inflats, les vint-i-escaig faltes d’ortografia, gramaticals i lèxiques de l’alcaldessa en funcions de València i ara aquest vodevil protagonitzat per un llauro quasi nonagenari de Vox que es pensa que el món és seu i que intenta immortalitzar-se amb una estàtua, quin estiu més divertit que estem tenint, xe!
