Feia quatre mesos, exactament des del 18 d’octubre de l’any passat, que no dedicava unes línies a la chulapa madrilenya per antonomàsia. Durant aquest temps, imagine que s’ha estat prenent la medicació i per això ni ha desvariat massa ni m’ha fet treballar més del compte. Ara, pel surrealisme de les seues últimes paraules, em fa l’efecte que ha deixat el tractament i ja tornen de nou els símptomes, una verborrea excessiva sense solta ni volta. Isabel Natividad Díaz Ayuso ha anunciat que concedirà la medalla internacional de la Comunitat de Madrid als Estats Units d’Amèrica por ser el principal faro del mundo libre. Us assegure que si em punxen, no em trauen sang. L’any passat li la va donar a Milei, sí, el despentinat que acaba de restablir de nou l’esclavitud a l’Argentina. Enguany, a Trump. L’any que ve supose que, per eliminació, li l’atorgarà a Putin o a Netanyahu (si no els proposa com a candidats al premi Nobel de la Pau), a Hitler o Franco a títol pòstum o al seu nóvio per ser un ciudadano particular ejemplar. Aquesta dona, de veritat, és única. Ma mare diria: de donde no hay, no se puede sacar.
Celebramos con júbilo cada paso que Estados Unidos da adelante en su defensa de la Hispanidad, porque es defender la verdad de la historia y un futuro lleno de oportunidades. I aprofitant el 250é aniversari de la seua independència, paraula que jo pensava que estava prohibida per a IDA, també va anunciar que els EUA serà el país invitat en la Hispanitat del 2026, que imagine que voldrà dir la Festa Nacional del 12 d’octubre. Hi convida un país comandat per un senyor que només accedir a la presidència va eliminar la versió en castellà de la pàgina web de la Casa Blanca. Sap la fruitera que allí, pel seu accent, ella seria detinguda? Qui va crear una Oficina de l’Espanyol per a protegir-lo dona un guardó a un país que persegueix els qui el parlen. Per què no envia Toni Cantó als EUA a defensar el castellà? Aquesta és la incoherència de la guru del PP nacional, que reivindica la hispanitat en un món en què qui talla el bacallà no vol els hispans. El nuevo orden mundial necesita nuestra forma de ser, va afegir. La de Chamberí parlant de l’ordre mundial al costat de Trump, l’acudit es conta sol. No em negareu que pareix tot una broma, però de mal gust, per descomptat.
Evidentment, Ayuso fa bandera de la hispanitat perquè és el tipus d’immigració que a ella li agrada, la que vol per a Madrid, la que parla espanyol. Però, en canvi, per al ros que diu que els molins de vent són molt sorollosos i maten milers de pardals, these people are animals, serious criminals, murderers, garbage in our country, i per això ha deportat 675.000 hispans en un any i n’ha detingut 400.000, malgrat que sobre el 86% dels arrestats no hi ha cap càrrec i menys del 2% ha comés delictes greus. ¿Quina defensa de la hispanitat fa una nació governada per un boig en què la policia paramilitar està assassinant, a boca de canó, persones innocents que es manifesten en contra de les actuacions il·legals del Servei d’Immigració i Control de Duanes, més conegut per l’acrònim en anglés ICE?
La presidenta, en els seus viatges per Sud-amèrica, acostuma a fotografiar-se amb els més vulnerables, els menors. Quilòmetres amunt, a Nord-amèrica, 3.800 xiquets han sigut detinguts en un any, 1.100 nens estan en centres d’internament, hi ha bebés en les presons i més de 600 menors d’edat estan sols en albergs federals. ¿Quina insígnia mereix un país on s’arresten il·legalment les persones hispanes pel seu color de pell, les deporten i arremeten contra aquells que parlen el seu idioma? L’any passat, per la diada patriòtica, Ayuso va convidar Gloria Estefan, que va protagonitzar un gran concert gratuït a la plaça de Colom de Madrid. La cantant cubana parlava clar i ras de la por que tenen els hispans al país de l’oncle Sam, on mensualment són detinguts 6.000 migrants. Aquesta és la realitat actual de la comunitat llatinoamerica als Estats Units de la medalla, però a Ayuso li té igual, perquè a pesar de los gobiernos, la vida sigue.
De vegades em pregunte si aquesta dona veu la televisió o llig els periòdics, perquè no sé ben bé a quin món viu. Potser les seues declaracions són conseqüència d’un enfit de fruita, qui ho sap. Si algun dia ella és la presidenta de tots els espanyols, no tinc cap dubte que ens vendrà als ianquis. Parla dels Estats Units com a país aliat, i és clar, caldria recordar-li que Trump considera Espanya, amb menyspreu, una nació profitosa que hauria d’eixir de l’OTAN. L’odi obert i embravit del trumpisme no solament afecta els forans, sinó qualsevol persona que no siga o pense com ell. Per exemple, l’Administració nord-americana acaba de retirar la bandera LGTBIQA+ del monument nacional de Stonewall al barri novaiorqués del Greenwich Village, que fou bressol dels drets del col·lectiu gai. Primer ataquen les dissidències, però no s’aturaran fins que ens xafen el cap a tots. I, tristament, aquest és l’espill d’abús i desraó en el qual es miren la dreta i l’extrema dreta del nostre país.
La libertad y la vida son los dos bienes más preciados que tiene el hombre. Apostar per la llibertat i la vida xoca de front amb els 7.291 ancians que va deixar morir en les residències madrilenyes durant la pandèmia de COVID. Que se’n vaja a la Cañada Real i explique als veïns del barri què és això de la llibertat i la vida. O està cega i sorda, o ho sap i li fa igual, però parlar d’humanitat quan l’ICE està detenint xiquets de cinc anys, segrestant els seus pares i mares i destrossant famílies que no s’atreveixen a eixir de casa per a comprar, anar al metge o portar els fills al col·legi és un autèntic deliri. Per cert, encara no hem escoltat ningú del PP criticar la política antiimmigració del dictador taronja. El novel·lista alemany Thomas Mann va dir l’any 1940 que el feixisme tornaria en nom de la llibertat. Doncs ja el tenim ací.
Al meu parer, Isabelita està completament enfollida. Sincerament, sembla una distopia, el vídeo que ha projectat en un esdeveniment a Mar-a-Lago pareix que estiga fet amb intel·ligència artificial, però és real, fou l’estupidesa de l’11 de febrer, la que tocava aquell dia. Com gosa enviar-li un missatge a Trump en castellà? Deu tindre ja l’ICE en l’àtic! A mi em provoca una gran preocupació que hi haja persones que aplaudisquen unes declaracions tan vergonyoses com aquestes. Per a mi, fa el ridícul (de fet, no es cansa de fer-lo) i no sé com pot alçar-de cada dia del llit amb eixe capell de taujana, però per a uns altres, com més grossa l’amolla, més li riuen les gràcies i, cosa que és pitjor, més li voten. Només li va faltar ballar a l’estil de Trump, com ja va fer Javier Milei, a vore qui ho feia pitjor.
Si els EUA és, segons Ayuso, el far que il·lumina el món, deu estar fos perquè ben poca llum arriba a la Puerta del Sol. Si tant li agrada el país del seu amic Trump, per què no se’n va a viure allí amb ell? Ja vaig explicar que allò que pretén la líder és estar sempre en la primera línia de la polèmica, és la seua estratègia, ho aconsegueix i li funciona. Madrid es su casa al otro lado del Atlántico, va assenyalar. Això no és efecte crida? Ja voreu, acabarà enfadant el seu germà Abascal. De moment, la Comunitat de Madrid ja s’ha convertit en l’estat número 51 dels EUA.
La desafortunada medalla de la Comunitat de Madrid, que està més devaluada que el Nobel de la Pau després de donar-li’l a María Corina Machado, és una condecoració no en nom propi, sinó del poble de Madrid, de manera que està utilitzant com a ostatges els madrilenys per a donar regals als seus amics. Parlant de noms, Yoselin, Liam, Renée Good, Alex Pretti… Són persones de Minneapolis que hui coneixem perquè han sigut víctimes de la brutalitat dels agents antiimmigració. Per què no dona el reconeixement a qualsevol d’aquests ciutadans nord-americans que el mereixen infinitament molt més que el multimilionari destrellatat de Trump? Com a bona vassalla, tracta d’acontentar el seu amo: l’un maltracta els hispans, l’altra li dona un premi. Com va dir el ministre Pablo Bustinduy, és una lamebotas del poder. És el feixisme premiant el feixisme. Més enllà del seu habitual afany de protagonisme, és pura maldat. Repugnant. Fastigós. Vomitiu.
Fet i fet, la llista d’ignomínies d’Ayuso és infinita, però potser aquesta és, en aquests precisos moments, la pitjor, perquè si alguna cosa no són els Estats Units és un far al món lliure. No sé com ho fa, però la madrilenya, tan oportuna, eficaç i congruent com acostuma, està sempre en el costat erroni de la història. Ella sí que és un far, però de l’estupidesa, perquè li concedeix una medalla a un país governat per un tirà que està matant la gent als carrers, engabiant xiquets, perseguint hispans i separant famílies. El món al revés. No cal ni dir-ho, però la política de Donald Trump no ha sigut mai, en absolut, una referència democràtica en drets humans. Nosaltres, en canvi, que no som súbdits com Ayuso ni autòcrates com Trump, hem de posicionar-nos com a persones de bé amb les llibertats fonamentals, i això ens humanitza. Espere de veritat que aquesta xalada, que sembla que acaba d’aterrar de Mart, torne a prendre’s la medicació prompte i deixe de soltar imbecil·litats. Li ho agrairem tots.
