La proliferació de pisos turístics a Alacant s’estén com la pólvora perquè el nombre de visitants continua creixent any rere any. Segons el portal de dades obertes sobre habitatges turístics de la Comunitat Valenciana, en són 4.042 d’oficials donats d’alta amb data de 31 de maig del 2024. I n’hi ha per tots els llocs: als barris humils de la zona nord, a les urbanitzacions més exclusives del Cap de l’Horta i de la platja de Sant Joan, al nucli antic i a les barriades que estan més pròximes al centre. No m’estranya gens. Espanya ha rebut, entre gener i abril d’enguany, 23,9 milions de turistes, un 14,5% més que l’any passat, que s’hi han deixat 31.500 milions d’euros. I eixes persones, a banda de sopar arròs a banda al carrer Major i de beure cervesa a doll, han de dormir.
Els veïns del districte de les Carolines Baixes-les Palmeretes es van manifestar fa uns quants dies per protestar contra aquest augment descontrolat dels apartaments turístics, que genera desconfiança entre el veïnat i afavoreix fenòmens com la gentrificació i l’especulació immobiliària. No és turismofòbia, com ha insinuat algú des de la corporació municipal, ja que en cap cas s’oposen als turistes, sinó a una massificació i una mala planificació que ho rebenta tot. En un perímetre de 500 metres hi ha en marxa tres obres de condicionament d’aquesta mena de vivendes sense que l’Ajuntament haja fet un estudi de l’impacte que tindran per a la zona. Mentre que els uns hi veuen llits, els altres, persones de tota la vida. Per això, en opinió dels representants veïnals, la recent creació de la Càtedra de Turisme Ciutat d’Alacant entre el consistori i la Universitat arriba massa tard.
Aquesta concentració de cases destinades a un ús turístic està expulsant la gent dels barris per l’increment abusiu del preu dels lloguers, la qual cosa també deixa poc marge de cara a la compra per part de les persones que busquen un habitatge per a ús propi. Aquest és el motiu pel qual recentment l’Ajuntament de València ha decidit suspendre durant almenys un any la concessió de llicències per a nous apartaments turístics, incloent-hi el canvi de l’ús de tot un edifici o una part. Al Cap i Casal, el lloguer no d’un pis complet, sinó tan sols d’una habitació no baixa de 400-450 euros al mes. Això explica que un 44% de la gent que comparteix pis ho faça per obligació. Estaria bé que Luis Barcala copiara la iniciativa de la seua companya de partit i l’aplicara on mana. Però quan ho voldrà fer, que serà quan li veja les orelles al llop, aleshores haurem arribat al col·lapse, a un punt de no retorn. Ja ho diu la dita: quan veges la barba de ton veí pelar, posa la teua a remullar.
Com a mínim, podria imitar la part que afecta el control mitjançant un pla local d’inspecció de vivendes turístiques. Però ni això. La comprovació de la multiplicació il·legal de pisos turístics a Alacant és inexistent o nul·la: tan sols 40 ridícules inspeccions i sense multes entre juny i desembre del 2023 per part de la Conselleria d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, fet que em fa pensar que els inspectors no deuen estar molt estressats si tenim en compte que només han fet 6,6 verificacions al mes.
Sembla que Barcala només se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona. Sí que ha mirat cap a València quan allí, de nou la popular M. José Catalá, ha anunciat que també restringiran l’arribada dels megacreuers a partir del 2026, una mesura presa en coordinació amb l’Autoritat Portuària per tal de prioritzar un turisme més sostenible i de més qualitat enfocat en el patrimoni cultural i esportiu de la ciutat, però sobretot amb l’objectiu de protegir l’interés general de la ciutadania. L’endemà de fer-se pública la notícia, l’edil alacantí, borratxo i fi, manifestà la intenció d’aprofitar l’oportunitat per a atraure-hi els creuers que València rebutge perquè, al seu parer, Alacant encara té un ampli marge de creixement turístic i l’arribada d’autèntiques ciutats flotants no és cap motiu de preocupació. El model comença a ser insostenible i ell ni se n’adona. Tot un vaixell a la deriva, mai millor dit.
L’Il·lustríssim, que en comptes de pupil·les té el signe del dòlar gravat als ulls, destaca que aquest tipus de turisme hi genera més de 60 milions d’euros i hi crea nombrosos llocs de treball. Tot ho porta al terreny econòmic, com la celebració del bou embolat del pròxim dissabte, quan no tot en aquesta vida són els diners. Com a primer regidor, hauria de mirar més pels alacantins i les alacantines, però com que no ho ha fet mai perquè és un d’eixos alcaldes que no ama la seua ciutat, per això tan sols li interessen les xifres econòmiques, i la nòmina ingressada a final de mes, per descomptat. Fa falta una estratègia clara i sostenible en matèria turística, i que explique com pensa preparar la ciutat per a una allau tan massiva i desaforada de visitants sense causar un impacte negatiu en el veïnat i en els serveis locals. Cal, en definitiva, un pla contra la turistificació excessiva i destructiva d’Alacant.
¡Bienvenid@s a Alicante, cruceristas! pot ser la pancarta que deuen estar preparant des del Patronat Municipal de Turisme i Platges. Allò que no volen a València, la terreta ho arreplega. Les deixalles, les aigües brutes i la contaminació dels transatlàntics en forma d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, entre moltes altres amenaces per al medi ambient, vindran a parar al nostre port. O dit amb altres paraules, tota la merda que no vol la senyora Catalá, el senyor Barcala la recull amb gust. Total, tot queda a casa i merda és, ací i allà. El Molt Honorable president de la Generalitat considera que no és comparable la situació d’una ciutat i l’altra. Per això, ha eixit en defensa de l’alcaldessa valenciana per la mesura de la suspensió de les llicències turístiques, però també del seu amic per l’esforç continu de fer d’Alacant un port base de creuers. I els tres tan contents.
Així, doncs, és evident que cal més control dels pisos turístics, especialment els il·legals, menys embarcacions de grans dimensions heretades del port veí que contaminen les nostres aigües i que solten els viatgers pel centre històric com si foren un ramat d’ovelles que ho avarroten tot i, sobretot, més neteja. Perquè convé recordar que continuem sent la segona ciutat més bruta d’Espanya aquest 2024 segons un estudi publicat per l’OCU. Sincerament, a mi em faria vergonya ser la màxima autoritat de la segona localitat més porca de tot un país. A Luis, sembla que no. No sé si Barcala allò que vol ensenyar-los són les cagades i les pixades de gos que hi ha a terra pertot arreu, la brutícia i les olors al voltant dels contenidors de la brossa, les voreres que fan literalment fàstic i que no hi ha manera que les arruixen, les papereres del centre històric plenes a vessar a l’estiu, els grafits o la manca de neteja general que hi ha en els barris perifèrics. Aquesta és la vertadera Alacant i no la del castell de Santa Bàrbara (si funciona l’ascensor, evidentment), la platja del Postiguet, l’Esplanada o la plaça dels Cavalls que freqüenten els turistes. L’Ajuntament podria destinar una part d’eixa quantitat ingent de milions d’euros que diu que obté amb tant de turisme al sanejament de la ciutat, que està feta una autèntica porqueria. Té els alacantins, que són els que hi paguen els impostos, ben cabrejats i insatisfets, i els guiris, devanits. Però devanits de carregar-s’ho tot, és clar. De fora vindran que de casa ens tiraran.
Alacant, la millor terreta del món. L’origen d’aquest conegut lema es troba en l’ús de la terra d’aquesta zona des de ben antic per a tasques de neteja, eixa que ara necessita la ciutat amb caràcter urgent. Lluny queda l’esplendor que tingué en el passat aquest petit racó del Mediterrani, últim reducte republicà durant la Guerra Civil, amb una lluminositat ben particular, convertit ara per culpa dels polítics que l’han governat però que no l’han sabut cuidar en una urbs desllavassada, sense substància, aigualida, terriblement castellanitzada, que ha perdut la seua essència identitària, la seua idiosincràsia i bona part del patrimoni lingüístic, etnogràfic, arquitectònic, històric i cultural. Si els dirigents actuals volen mostrar a eixos milions de persones que hi arriben cada any per aire, mar i terra una Alacant neta, bonica i atractiva, de gent oberta i hospitalària, amb un clima, una gastronomia i una qualitat de vida immillorables, que comencen per creure-se-la, per respectar-ne els habitants i, sobretot i molt especialment, per estimar-la molt més. Els alacantins i les alacantines els ho agrairem de tot cor, i els turistes, de retruc, també.
