[Aquest és el darrer dels 49 articles de la sèrie que Manel Joan i Arinyó ha dedicat a la seua etapa com a regidor de l’Ajuntament de Cullera.]
Si l’equip de govern dels pròxims 4 anys és del PSOE, i tenim veu, ens comprometem a ajudar-los, però sobretot a fiscalitzar-los perquè llauren dret, si em permeten la llicència agrícola.
La ciutadania ha de saber, però, que votar PSOE significa: no al polígon industrial, no a l’ús de l’energia solar, una zona blava sense trellat, cap ajuda a l’agricultura, no lluitar per la creació d’un hospital a la Ribera Baixa, no a la separació política-església, no als patis d’escola oberts perquè els xiquets hi puguen jugar, no a la igualtat davant les necessitats, sinó tracte de favor als familiars i militants socialistes, no a la vivenda social, no a la taxa turística, no als restaurants oberts tot l’any…
Un equip de govern ha d’escoltar el poble. S’ha d’avançar als problemes. Ha de començar abans les obres i procurar que s’acaben en un termini raonable.
No pot ser que es tarde 2 anys a arreglar la teulada de l’Escolaica. Fa 100 anys la van construir en 11 mesos!
No pot ser que es tarde tot un any per arreglar unes goteres de l’escola de Sant Antoni.
Les obres del Passeig han sigut eternes i el terra és un poema de mal gust.
La circulació és caòtica.
Hi ha acumulació de deixalles a diari al costat dels contenidors i en paratges naturals. Els excrements de gos converteixen el caminar en un esport de risc.
No es compleix la normativa: gossos perillosos sense rodal, motos amb el tub d’escapament lliure, patinets i bicicletes a tota velocitat per les voreres.
Quan preguntes en què s’invertiran els fons del Next Generation et responen destrellats.
L’Ajuntament és una agència d’ocupació per als afins al règim.
I, com si no hi haguera més faena a fer, molts treballadors contractats a l’estiu es dediquen a agranar les passarel·les de vora mar. Qualsevol dia els passaran l’aspiradora i tot! Demencial!
Senyores, senyors: s’ha fet hora de sopar i hem de tancar la paradeta.
D’ací quatre anys potser ens tornarem a trobar en aquest escenari, però jo no estaré davant el micro, sinó Carles, Vicky, Lola, Vicent, Paula, Marc i tots els qui vulgueu participar en el projecte d’una Cullera més humana, més bonica, més social, més solidària, més valenciana…
Nosaltres volem ser un corrent d’aire nou en l’Ajuntament.
Volem ser la veu dels qui no tenen veu.
Necessitem els vostres vots per transformar el poble, per millorar-lo.
De segur que entre tots ho farem possible.
El dia 28 voteu Coalició per Cullera i no us en penedireu. Som el vot útil.
No tenim més aspiracions que viure ací i viure bé. Nosaltres i tot el veïnat.
No aspirem a tindre càrrecs per a figurar, sinó per a servir.
Només volem millorar la qualitat de vida de les cullerenques i dels cullerencs.
El nostre sentiment està en el poble, en la gent.
Visca Cullera!
El poble vota les persones. I, malgrat que Coalició per Cullera tenia un bon programa i un equip humà extraordinari, quedàrem els sisens, els últims. Podem adduir que el nostre pressupost era molt limitat, que no fórem prou professionals en la campanya, que no teníem prou recursos humans. Recorde que més d’una volta Carles, el número 2, em va dir: «Només dones pamflets a gent de dreta o d’extrema dreta!» «Ei, jo què vols que faça si tots els meus amics s’han fet rics i no volen saber res dels pobres?!» També se’ns pot retraure que fórem covards per no tirar endavant el tema de Rabosot i del mobiliari, que potser ens hauria donat rèdit.
No us calfaré més el cap. Vam fracassar perquè teníem el cap de llista més impresentable de tots, aquest pobre desgraciat, aquest polític desnonat que amb aquestes paraules fa les últimes cuades del peix en el món de la política local. En el supòsit que escriure en negre sobre blanc unes tristes memòries puga considerar-se política.
Divendres, 15 de desembre de 2023, ens reunirem en un dinar els 8 proscrits, vull dir, les 8 persones que fórem regidors en el mandat 2019-23 i que en aquest no ho som.
Emprant un llenguatge col·loquial podríem dir que hi haurà representants des de l’extrema dreta fins a l’extrema esquerra. O més correctament des dels extremistes de dreta fins als radicalment d’esquerres.
Alguns diran que ens uneix l’ego, les ganes de figurar i l’ànsia de fer-nos rics. Potser sí. Jo, benèvolament, ho expressaré d’una altra manera: ens uneix l’amor al poble i l’enyorament, la pena terrible, la síndrome d’abstinència provocada per haver estat apartats de la primera línia política.
Com en molts altres oficis o facetes de la vida, un aprén a ser regidor sent regidor. Per açò m’atrevisc a afirmar que qualsevol de nosaltres 8 està avui dia molt més preparat que no els 8 que han estrenat càrrec. D’ací uns mesos ells ja seran molt millor i de nosaltres no quedarà rastre.
Tal vegada formarem una associació: AERC. Associació d’exregidors de Cullera. En les reunions contarem batalletes i oferirem de franc la nostra experiència a l’Ajuntament si mai ens la demanen. Ah i no sol·licitarem subvencions.
Ací ho deixe.
