Si hom com cal és apegat a la terra, ho és també a la quotidianitat, i a l’hora a les mares, les vertaderes regines del dia a dia i de les frases fetes, entre elles la que dona títol al present article. Fent-me comptes, un servidor s’ha fet major en quatre dies, i no hi cap de dia que no pense en la meua mare, la qual cosa a hores d’ara, ves per on, acompanyat de la rutina, em fa més segur. Tot açò ve al cas perquè ma mare en especial, secundada amb naturalitat pel meu pare, ens han transmès l’idioma del País. Per tant, mil gràcies mare, mil gràcies pare. Parafrasejant l’Estellés de Burjassot, perdoneu-me aquesta «banalitat insuportable».
La introducció em dona peu a comentar que la presidenta d’Escola Valenciana, Alexandra Usó i Cariñena, ha estat recentment entrevistada per Marina Segura, del Levante-EMV, arran de l’inici de les Trobades d’Escola Valenciana de 2024, a Mutxamel i Picanya el lema de les quals per a totes les que se celebraran enguany és «Fem poble, parlem valencià» un lema que es fa necessari ja que està dirigit als centres educatius, i a la figura de Vicent Andrés Estellés motivat pel centenari del seu naixement, el qual ja celebrem des de l’any nou, a pesar de l’odi demostrat envers l’idioma del País per la majoria instal·lada al Palau dels Borja. Cal dir que de la plaça de Sant Llorenç i de la de Manises, han fotut el camp per la pudor la majoria de colomes i coloms.
Explica Alexandra Usó que allò que es vol transmetre amb el lema és per dos motius importants: d’una banda, perquè el govern sorgit de les votades de l’any passat, està en contra de la nostra llengua i de la nostra identitat com a poble, i pel que fa al vincle en el centenari d’Estellés la frase «fer poble» és anar més enllà, ja que el poble és casa nostra, són totes les persones en les seues diferents diversitats, i endemés, la llengua és l’element primordial i bàsic de la defensa que fem en les Trobades any rere any.
Abundant Usó en les activitats d’Escola Valenciana referent a Cent d’Estellés, manifesta que s’han organitzat diferents programes entre l’alumnat de secundària i el tercer cicle de Primària, que s’està elaborant al Mural del País Valencià (Tres i Quatre Edicions). I en col·laboració amb la Fundació FULL, s’enceta «Llibres al Cim d’Estellés», un projecte esperonador consistent a triar un llibre del poeta i fer una passejada pel teu poble o un lloc emblemàtic, amb el llibre i gent acompanyant i amb el paisatge fer-te una fotografia i pujar-les a les xarxes socials.
Incideix Usó en l’entrevista, davant de preguntes de la periodista del Levante-EMV, que les Trobades és una festa multitudinària per la llengua necessitada per la família que es creu el sistema educatiu públic, com els docents que precisem sentir-nos empoderats, partint d’una base lúdica i connectar així mateix llengua i educació, un vincle que perilla. Significant a l’hora que, la Conselleria d’Educació al desembre proppassat, va possibilitar per la porta de darrere que els pobles de predomini castellanoparlants reduïren el seu Projecte lingüístic a l’assignatura de valencià, sense vehicular-lo en cap altra llengua. Hi ha altres condicionants, com ara el districte únic, el qual beneficia l’escola concertada en detriment de la pública. Una amenaça, per altra banda, que no s’ha deixat de tenir mai. Per les quals circumstàncies, totes plegades. Les Trobades són fonamentals per sensibilitzar les famílies que aquestes circumstàncies estan ocorrent.
A títol informatiu, a la vegada, heus ací on se celebraran les del 2024, a banda de les del dia 22 de març que ja s’han celebrat: Agost, Estivella, Cabanes, Benimodo, Burjassot, Pego, Argeleta, Monòver, Santa Pola, València, Novetlè, Albocàsser, Llíria, Benissanó, Tibi, Benidorm, Lloc Nou de Sant Jeroni i Ontinyent.
Al mateix temps, i extret del Manifest de les Trobades de 2024, heus ací també alguns paràgrafs que formula Escola Valenciana:
«Històricament, el valencià ha estat la llengua del País Valencià. Encara ara és l’element més important que ens identifica i ens singularitza, independentment dels orígens de cadascú. Com qualsevol país d’acollida amb llengua pròpia, la millor manera de formar part de la seua societat és parlar-la, sentir-la i, per això, els seus parlants han de mostrar-la, donar-la ensenyar-la, no amagar-la. Per eixe motiu ens trobem ací, per a teixir els llaços.
Tot i que l’horitzó potser és més incert que en altres ocasions, des d’Escola Valenciana i cadascuna de les coordinadores que la formen, seguim treballant per assolir la plena normalització lingüística. Per a això, necessitem persones activistes, compromeses i amb consciència lingüística i cultural, com tu. La pervivència del valencià, però, no depèn de l’escola: cal garantir contextos socialitzadors on la gent puga expressar-se lliurement en la nostra llengua, com també espais que faciliten l’ús del valencià fora dels espais educatius: activitats esportives, artístiques, grups culturals… per a normalitzar la llengua en tots els àmbits.
A Escola valenciana venim de lluny, i més lluny arribarem perquè any rere any omplim els carrers, com hui, com cada any. I els haurem de continuar omplint: ens pariren per a vetllar en la llarga nit del nostre poble. Així doncs, hui cal que et sumes, que et faces activista per la nostra llengua i per la nostra cultura. Pel nostre futur. Fem poble, parlem valencià!
Dani Miquel, el nostre estimat músic i contacontes del poble de l’Alcúdia, va més enllà, i amb un fil important de sinergia o conjuminació, en allò del principi de ma mare i mon pare i Escola Valenciana, i en una entrevista recent que li fa Vilaweb País Valencià manifesta: «Vaig més enllà de cantar en valencià, adoctrine els xiquets en l’estima de la nostra cultura».
Parafrasejant l’Estellés, vos deixe amb ell i en el poema «He pensat molt el País que es farà» del Mural del País Valencià, editat per l’AVL a cura de Honorat Ros i Pardo:
«He pensat molt el País, que es farà a cops de puny o no es farà en la vida: he pensat molt aquest País, el nostre, que s’ha de fer de forma alegre i clara, mai no admetent les veus de la prudència la falsedat que hem patit anys enrere, i edificant edificis de llum, de claredat i combativa gràcia».
