Joan Fuster no era ni sociòleg ni historiador, però això no li va impedir escriure Nosaltres els valencians. Al llibre llançava una provocació als científics socials valencians de la seua època i també als qui el precediren: «i heus ací que aquest llibre que no serà el que hauria de ser, però, hi ha ara avui un sociòleg o un historiador valencians que puguin encarregar-se de la feina? Sincerament, jo no els veig enlloc».
El 19 de novembre del 2021, el Consell de la Generalitat va aprovar el decret que declarava el 2022 com a Any Joan Fuster. Des d’aleshores s’han succeït tota una sèrie d’actes públics, exposicions, aules didàctiques i espectacles que commemoraven la figura d’un dels intel·lectuals valencians més influents de la nostra història. L’any, si més no, ha acabat i toca preguntar-nos: i ara què?
Si fem una mirada al passat, veiem que el pensament de Fuster s’ha vist traslladat a diversos àmbits de la nostra societat. El profeta, més que endevinar, provoca i hui és evident que la societat valenciana ja és un objecte d’estudi per si mateix per a les ciències socials, però també per a les jurídiques i naturals. Els valencians ja no necessitem englobar-nos en un marc més ampli perquè s’estudie la nostra història, les nostres lleis o fins i tot la nostra geografia com a entitat pròpia. Només cal donar una ullada als repositoris de tesis doctorals, a les llibreries o a les assignatures de determinades carreres universitàries per veure reflectit el terme País Valencià o Comunitat Valenciana en molts dels seus títols.
També és cert que la influència de Fuster sobre l’ús i la promoció de la llengua va tindre els seus efectes i que, tot i les seues limitacions, la idea sobre l’ús i ensenyament del valencià s’ha plasmat en Llei i normativa jurídica.
Però, què passa amb l’estructura territorial? Què hi ha de les comarques que Fuster nomenava en Nosaltres els valencians en un total de quasi 90 ocasions? No és només que no hi haja cap llei que regule les comarques valencianes, és que tampoc hi trobem un coneixement generalitzat en la societat valenciana sobre la nostra pròpia geografia comarcal. El Grup La Veu i La Comarca Científica férem una mena d’experiment sociològic per a comprovar si la gent coneixia més les 52 províncies espanyoles o les 33 comarques valencianes. Començàvem amb una pregunta inicial on demanàvem que se’ns digués quantes províncies espanyoles hi ha. Moltes persones s’aproximaven al nombre exacte. Després preguntàvem si sabrien esmentar-les i la majoria de persones que havien viscut la transició sabien dir-ne un bon grapat. La següent pregunta era si coneixien el nombre total de comarques valencianes i de sobte esta qüestió agafava a contrapeu a molts entrevistats. La pregunta que anava a continuació era si s’atrevirien a esmentar-les i allí l’assumpte es va complicar massa. Finalment, ja no ens atrevírem a preguntar sobre les capitals de comarca. La reflexió que hauríem de fer és: per què com a valencians coneixem més el nom de territoris que no hem visitat o no visitarem mai i, en canvi, desconeixem moltes de les comarques que xafem dia a dia?
Per a avançar en un tema —la comarcalització—, necessitem conéixer qui tenim enfront, és a dir, qui s’oposa. Hauríem de pensar, en este cas, en els provincialistes, si és que existeix tal cosa. Per exemple, algú d’Almoradí en la comarca del Baix Segura, podria no compartir el pensament de Joan Fuster, o no conéixer-lo o fins i tot estar-hi en contra, però, en canvi, que es promocione el Baix Segura com a comarca li podria semblar bé. Això, de fet, Joan Fuster també ho il·lustrava en un cas on explicava que el provincialisme no era tan intens com havia comentat prèviament en un capítol de Nosaltres els valencians i a continuació, però, assenyalava que «el provincialisme hi és com un càncer ridícul». En altres paraules, qui s’oposa a la comarcalització podríem dir que no té consciència de si mateix, però hi està. I, com deia Fuster, «necessites un rival per a afirmar-te. No el destrueixis! Preserva-te’l».
I ara què? Doncs aprofitant el nou mapa comarcal de la Generalitat que acaba d’entrar en vigor i els propòsits d’any nou, propose un 2023 on donem a conéixer les nostres comarques, divulguem la seua cultura, la seua història, la geografia i sociologia… I aprofundim, com a conseqüència, en la vertebració territorial. «En la terminologia d’un il·lustre barbut, explicar serà una invitació a transformar».
