Durant molts anys, en la meua etapa com a professor dels cursos de valencià del Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant, una de les activitats per a la pràctica de l’oralitat consistia a fer llegir i comentar a l’alumnat un text titulat «Abús de poder» en què l’autor explicava el cas verídic d’una mare que havia acudit a un centre d’atenció primària de Breda (la Selva, Girona) amb el seu fill de tretze mesos perquè tenia febre molt alta. Qui els va rebre va ser un metge suplent que, després d’examinar el bebé, li va receptar uns antitèrmics per via oral. La dona li va preguntar per quina raó no li prescrivia supositoris, que fan abaixar la temperatura més de pressa. La resposta fou tan kafkiana com esborronadora: no ho feia perquè la introducció d’aquest medicament per via rectal podria induir la criatura a l’homosexualitat. Evidentment, aquest professional de la salut no solament va mentir en nom de la ciència, sinó que va fer gala d’un abús de poder en tota regla. I de tirania institucional en relació amb la diversitat sexual és del que us parlaré en aquest article.
Arranca juny, el mes per excel·lència de les celebracions, pertot arreu, de les diferents orientacions sexuals i identitats de gènere que té el seu punt àlgid la jornada del 28 amb el Dia Internacional de l’Orgull LGTBIQ+, una efemèride carregada de simbolisme per la defensa dels drets d’aquest col·lectiu històricament perseguit i denigrat i injustament marginat de la societat. Fa quasi un any, en aquest mateix diari, vaig publicar una columna titulada «L’alcaldessa no posa banderes». Em referia, òbviament, a M. José Catalá, que es va negar a col·locar la bandera amb els colors de l’arc de Sant Martí a la façana de l’Ajuntament de València perquè, segons va dir, tampoc no hi onejava la de malalties com el càncer, l’alzhèimer o l’ELA. La comparació no va poder ser més desafortunada, però venint de qui venia no sorprengué gens ni miqueta. El seu, com el del metge, va ser també un cas flagrant d’abús d’autoritat.
Ara que s’acosta de nou la data, el dubte és si enguany impedirà novament la col·locació d’aquesta ensenya després de la decisió del Tribunal Suprem, a final de l’any passat, d’avalar les banderes LGTBIQ+ en els edificis públics el dia de l’Orgull Gai. Els jutges de la sala tercera consideren que no són un símbol partidista o que propugne algun tipus d’enfrontament ni que vulneren la normativa espanyola de banderes de 1981, i afigen que ha de prevaldre altres normes que promouen la igualtat d’aquestes persones. Per tant, penjar en la façana d’un ajuntament aquest emblema no contradiu en cap cas l’exigència d’objectivitat de les administracions públiques ni trenca la neutralitat que han de mantindre, sinó que s’inscriu en la línia de les actuacions que han de dur a terme per a fomentar la paritat, segons els magistrats. Ara falta que la torrentina vulga complir la llei, cosa que no tinc clar, ja que el seu company de Madrid ja ha confirmat que no instal·larà la insígnia en el Palau de Cibeles malgrat l’esmentada sentència.
Ho diré clar i ras. No permetre que un distintiu tan important com la banderola que representa milions i milions de persones a tot el món puga ser exhibit en les institucions públiques no és una deliberació innocua. A banda de la seguretat que transmet vore-la-hi ondular, també hi ha la importància de la visibilitat d’una comunitat que, com he dit adés, tradicionalment ha sigut vilipendiada. I continua sent-ho, perquè segons la FELGTBI+, a Espanya augmenta més del doble la violència física o verbal a les persones gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i intersexuals aquest any respecte del 2024. Aquest fet ens hauria de preocupar a tots, també als edils de dues de les ciutats més poblades de l’Estat, i per això no entenc per què ells que haurien de donar exemple de convivència i de respecte no volen contribuir amb un petit gest a combatre la discriminació quan, en el segle XXI, segons xifres oficials, seguim patint agressions constants per part de fonamentalistes intolerants, alguns votants del seu partit.
L’abús de funcions de l’alcaldessa de València no té límits. Ho vam comprovar la setmana passada en la bronca sessió del Ple municipal del 27 de maig. L’oposició hi va portar una moció en defensa dels drets LGTBIQ+ retallats pel Partit Popular i Vox a escala autonòmica. A l’hora del recompte, dos regidors de la ultradreta s’havien absentat i no ocupaven l’escó (o siga, no treballen ni quan els interessa), raó per la qual van perdre. En adonar-se’n, va dir que calia repetir la votació, a la qual cosa es va plantar tota la bancada de l’oposició i el públic assistent. Catalá, repetint en bucle i de manera autoritària Yo dirijo el debate, pretenia ignorar la llei i les queixes, és a dir, sense amagar-se ni dissimular confiava a perpetrar un nou abús de poder. Després de mitja hora de pausa, el secretari va tombar l’estratagema d’aquesta autòcrata en donar com a vàlid el primer i únic sufragi a mà alçada. Almenys, per una vegada, hi va guanyar la coherència i la sensatesa, i a aquesta gent que no aprofita ni per a tac d’escopeta li va eixir el tir per la culata.
Per a la regidora, la votació era com l’horòscop: si diu allò que vols llegir, fantàstic, i si no, un bunyol. En aquest cas, com que no li interessava el resultat que havia eixit, volia fer trampes, faltar a l’obligació del càrrec que exerceix, prevaricar i, de pas, afavorir els seus socis de govern. Si aquest desgavell fou amb llums i taquígrafs, no vull ni pensar què deu ordir en la intimitat d’un despatx o d’un reservat. Després el PP critica les dictadures socialistes bolivarianes, però ni a Veneçuela fan aquests tripijocs. Quin nivell! Votem, i si el resultat no és de la nostra conveniència, doncs tornem a votar, degué pensar aquesta representant del poble conscient de la il·legalitat. O no, perquè tampoc la veig molt espavilada. Cada dia tinc més clar que quan diumenge els peperos es manifestaran a Madrid sota el lema «Màfia o democràcia», hi acudiran en massa per a defendre només i exclusivament la primera part de l’eslògan, les seues corrupteles.
Aquesta és la persona que, segons sembla, substituirà Mazón en la presidència molt prompte. Una xica jove, de 44 anys, encara que n’aparenta més, sobretot en les campanyes electorals en què la vesteixen i la maquillen com si fora una senyora major. Li falten les enagües de la meua besàvia. És, com diuen hui en dia, una viejoven. Personalment, em recorda Piluchi, la señora bien que apareix totes les nits en el programa El Intermedio de laSexta i que abomina el col·lectiu LGTBIQ+. M. José Catalá també ens detesta, i per això fa un any no li va eixir del parrús visibilitzar una bandera multicolor que el 17 d’agost del 2016 va arribar a l’espai i amb ella encara no ho ha fet al balcó de la casa de tots els valencians al Cap i Casal, i la setmana passada va intentar votar a favor de l’atac intolerant i irrespectuós del seu partit i Vox a la Llei trans valenciana, que obri de nou la porta a les perillosíssimes teràpies de conversió. Una homòfoba de llibre que, com hem vist, pren decisions arbitràries, s’extralimita en les seues funcions, fa un ús excessiu del poder i perpetua indegudament la seua autoritat. Si aquest és el seu modus operandi com a alcaldessa, tremolem quan pose el cul en la poltrona del Palau de la Generalitat. Agarrem-nos els matxos!
