El local més apropiat que trobàrem per a seu electoral va ser una antiga botiga de cànnabis i productes auxiliars per col·locar-te i perdre el món de vista. Els primers dies d’ocupar-lo no havíem fet encara el cartell de la coalició per a la façana i vam mantenir el de la botiga al·lucinògena.
I començà la dinàmica de totes les campanyes. En aquesta, a més dels esmorzars i dels sopars de treball, s’hi afegiren els berenars, gentilesa del mític Joan Bolufer, incombustible lluitador republicà.
En l’acte per presentar la candidatura vam reunir uns 100 persones, que no estava gens malament.
Coalició per Cullera – Presentació de la candidatura
Sala Multiusos del Mercat, 11/05/23
Bona vesprada.
Moltes gràcies per l’assistència.
Soc Manel Joan i Arinyó. Escriptor i mestre jubilat. Els últims 16 anys vaig treballar a l’institut Llopis Marí.
Soc soci d’Acció Cultural del País Valencià, de K-lidoscopi, de Plataforma per la Llengua, de Cullera Laica, de la Muixeranga i de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
En Coalició per Cullera no anem amb romanços i proclamem en veu alta i clara que farem una política d’esquerres. Esquerres com a sinònim de llibertat, de justícia i de correcció de desigualtats socials.
Som una esquerra valenta que ha assumit un pacte que feia anys que es reclamava: la unió dels partits que estem a l’esquerra del PSOE.
Som una opció que desitja governar. I, si no ens en deixen, farem una oposició progressista, valencianista, ecologista, inclusiva, feminista, transparent, animalista, compromesa. Amb les persones com a centre de l’acció política.
Tenim molta il·lusió, tenim un projecte per a Cullera; projecte que ens agradaria que abraçàreu i que féreu també vostre. És vostre.
Som un equip cohesionat i amb ganes de treballar. Hi ha joventut i experiència. Som gent de molts oficis diferents.
Me n’he eixit de Compromís perquè no han volgut integrar-se en la coalició d’esquerres. Ells, els qui s’han quedat, són la marca blanca del PSOE. Ho han demostrat. L’excusa per no acceptar el pacte va ser que volien una xica jove com a cap de llista. Ja veieu quina cap de llista tan xica i tan jove que tenen!
Els companys m’han prohibit que parle malament de ningú, però si calle faig un mal servei al poble.
Jo puc ser roí, i fins i tot molt roí, però l’individu que encapçala Compromís és el pitjor candidat que s’ha presentat mai a Cullera. Començaria a enumerar defectes seus i no acabaria mai. La sort que té és que no el coneix pràcticament ningú, perquè estic segur que els pocs que el coneixen no li votaran.
A hores d’ara aquest personatge deu estar ja fregant-se les mans. Es farà el compte d’eixir elegit i passar 4 anys en l’equip de govern. O 8, com el seu antecessor Hugo Font, sense fer un brot. Potser ja té signat el pacte, de silenci, amb el PSOE.
No es mereixen cap vot. Hui no es pot demanar el vot encara, però crec que no hi ha cap article que prohibisca que demanes a qui no s’ha de votar: a Compromís per Cullera. Cap ni un vot!
Em sap mal pels amics i coneguts que s’han prestat a anar en la llista de Compromís…
L’única alternativa possible al PSOE som nosaltres, que li hem plantat cara els últims 4 anys.
Nosaltres entenem que tots tenen dret de guanyar-se la vida dignament. I, si pot ser a Cullera, millor que millor.
Ací ja fa anys, massa anys, que hi ha una fugida de cervells, de gent que ha estudiat i de gent que té ganes de treballar. A Cullera no pot perquè dissortadament hem col·locat tots els ous a la mateixa cistella: la del turisme. I si la cistella cau, es trencaran els ous. Poden produir-se circumstàncies adverses. Imagineu-vos una crisi econòmica important. Penseu que la contaminació de l’aigua de la mar siga imparable. Considereu que al nord d’Àfrica deixe d’haver guerres. El turisme europeu se’n podrà anar allí, on la vida és més barata. I no diguem la mala vida: droga, alcohol, sexe…
I per descomptat som partidaris d’aplicar la taxa turística.
Cullera Laica organitzà un debat sobre laïcisme i política local. Hi vam participar el líder d’Ucin, la número 3 de Compromís i jo.
Vet ací, millorada, la intervenció de la representant de Compromís:
Jo no sé res de lacisme, llecisme, loïsme, ajudeu-me a dir-ho.
Abans de vindre ho he mirat a Internet i és el que ha dit el senyor Arinyó.
En Compromís volem que els noms dels carrers del poble estiguen en valencià i les cartes dels restaurants també.
Açò és tot el que aquella bona dona aportà al debat sobre el laïcisme.
