Ara, que viatge un poc més, veig que a cada pas que pegue pel món en molts indrets em cobren la taxa turística. On siga, a Barcelona, a Roma, a Palerm… Ací no, ja que els nostres governs municipals i autonòmics deuen anar sobrats i no necessiten pidolar quatre duros als turistes que venen a «la terreta» ni als empresaris que se’n beneficien, que són els que diuen que aporten molta part de la riquesa al nostre país. Ara, no toca detenir-se en els «corrents de fons», però, si ens hi detinguérem, veuríem com les nostres elits van saber abandonar la política industrial i dedicar-se a guanyar molt més diners amb l’especulació, la construcció, el monocultius del turisme i… Ho tenien molt clar: per a què fer esforç a introduir les noves tecnologies en la industria; per a què posar èmfasi en la productivitat; en les xarxes comercials sòlides i buscar aliances estratègiques de projecció a través de l’Eix mediterrani que… És molt millor guanyar diners ràpids i que els polítics els ho preparen bé perquè gestionen «la terreta». «La terreta» és la seua paradeta. I com que el turisme és un sector tan vital, cal afavorir els turistes i els sectors que viuen d’aquest negoci. I afavorir significa, entre altres moltes coses, no haver d’explicar per què no volen cobrar la taxa turística. Nomes en al·legar que perjudica el sector en tenen prou. I no cal avaluar si l’arribada dels turistes es veuria afectada, o no, per la instauració d’aquesta taxa… Crec que ningú no es planteja fins que no li ho recorden a l’hotel que ha de pagar la taxa turística. Quan m’ho recorden, la pague sense qüestionar-m’ho, però, quan llig que ací no es paga, em sent discriminat. Em fan sentir com quan els valencians érem dels pocs que pagàvem l’autopista.
I si visite València, no puc evitar comprovar com, d’acord amb les tendències actuals, la situació arriba al límit. Per molt que m’agrade la ciutat, caminar pel seu centre històric esdevé una gesta impossible a causa dels nombrosos grups que volen descobrir el nostre patrimoni cultural. Sé que, potser, jo faig el mateix amb les ciutats que visite, i reconec que, tal com indica un recent estudi de la Universitat Politècnica de València, el turisme massiu comporta riscos. Supose que ací i a tota ciutat que reba visitants. I calen mesures de protecció per als edificis i els centres històrics, i això requereix diners. No vull entrar en xifres, però per donar-vos una idea, el 19 de març, un dia especialment assenyalat, es van registrar 215.289 visites al carrer del Micalet, sobrepassant la capacitat de càrrega dels visitants i provocant nivells excessius de CO₂. L’estudi recomana un replantejament per tal que les visites siguen sostenibles i de millor qualitat. És evident, i tot això costa diners. Qui ha de fer aquest desembossament? No és el moment de parlar d’altres assumptes derivats, com és la impossibilitat que els joves tinguen accés a un lloguer assequible, que puguen pagar, sense compartir-lo amb altres persones…
La terreta de Mazón consisteix en el fet que els guanys i les dificultats són per als mateixos de sempre. Els guanys per a les elits que ho cobren tot i les dificultats per als mateixos matats que ho paguem tot. País de cambrers en diuen alguns. Cambrers de la terreta i emigrants. I molts dels joves qualificats d’aquests país també se n’han d’anar si volen tindre una professió digna. Molts a Catalunya, Mazón! No aconseguim donar una faena digna a les persones que formem, ni tan sols a professionalitzar els cambrers. I no hi ha prou cambrers, perquè paguen molt poc i… Com en tot i com sempre. Un autèntic desastre. Jo, si manara, faria cobrar la taxa turística, perquè no crec que perjudicara les pernoctacions i perquè tota pedra fa paret.
