És dissabte 1 d’octubre i Pilar Medrano i vint-i-vuit o vint-i-nou pensionistes més sortiran de la plaça Major d’Alzira, en un autobús, cap a les deu del matí. Iniciaran així la marxa cap a Madrid, on tenen previst arribar el 14 d’octubre, per anar a la manifestació que es farà l’endemà. No hi ha prevista cap altra marxa des de cap altre lloc. Només seran ells. Ells i els qui, pel camí, se’ls voldran afegir. La primera parada la faran a Minglanilla, al costat de l’autovia A-3. Des d’allà seguiran el camí, unes vegades a peu i d’altres en autobús, perquè alguns dels voluntaris tenen molts anys i estan una mica atrotinats. Caminaran, en realitat, per fer durar la protesta. I per mostrar que estan disposats a fer alguna cosa més que posar-se una samarreta i anar un dissabte a una manifestació.
La manifestació on volen anar diuen que es farà davant del Congrés de Diputats. I el lema serà «Per la recuperació de les pensions dignes i els salaris». Al Congrés de Diputats, hi passen coses ben rares relacionades amb les estafes matemàtiques, com ara que s’aproven lleis que vinculen l’actualització de les pensions a la inflació mitjana i no a la inflació acumulada al final d’any. És que no és igual? No. No ho és. La mitjana resulta prou més baixa, ara com ara. Passa també que el govern s’havia compromès per llei a fer una auditoria per poder descobrir què havia passat amb els milers de milions que s’havien volatilitzat de la caixa de la Seguretat Social i no ho ha fet. Millor no remenar en el passat. Al capdavall, el que ara és ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions –el nom del càrrec s’inventà expressament per ell– era abans president d’un organisme que no tenia un nom tan afectuós: l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. És curiós que el PP de Rajoy el posés en aquell càrrec, al qual es va aferrar fins que el PSOE de Sánchez el nomenà ministre, l’any 2020. Pel que sembla hi ha persones d’una eficàcia tan contrastada que tan aviat s’enfilen als alts càrrecs amb el PSOE com amb el PP. Per a qui treballen, però? El ministre José Luis Escrivá treballà cinc anys per al Banc Central Europeu. Però on més pals de golf va estrenar, per dir-ho d’alguna manera, va ser als despatxos emmoquetats del banc BBVA. Després encara tingué temps de passar un parell d’anys pencant per al Banc de Pagaments Internacionals, que és una mena de banc central dels bancs centrals de tots els estats. A això es dedicava quan Rajoy el va cridar perquè s’ocupés de dirigir l’oficina de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, creada expressament perquè el cul d’Escrivá disposés d’un seient. Segurament Rajoy tenia tantes ganes de deixar que Escrivà li fiscalitzés els pressupostos com les que té Sánchez de fer-lo seure a la taula del consell de ministres. Per a qui treballa Escrivá? La llei per a l’impuls dels plans de pensions d’ocupació que es promulgà el 30 de juny ha obert les portes a la privatització del sistema de pensions. L’estat promourà un fons de pensions i els bancs i les companyies asseguradores el gestionaran. En deu anys, calcula el ministre, la meitat del peix serà dins la xarxa.
