Ni tapes, ni hòsties!

L’última alarma de violència masclista i misògina generalitzada és, sens dubte, la submissió química. Tot el món ha sentit parlar d’esta nova moda masclista, del desconeixement dels seus efectes i, fins i tot, de com d’exagerades som les dones amb això de les punxadetes, perquè inocular suficient dosi de droga amb una punxada és quasi impossible. Sembla que és de ser normal i equilibrat eixir de festa a vore a qui li poses merdes al got, o a qui punxes, però tenir por perquè això et puga passar és una bogeria. En aquesta distopia se’ns acusa reiteradament de paranoiques, a les que som violentades quasi a diari. Se’ns titlla d’histèriques, a les que denunciem que es reinventen les maneres de violentar-nos en els espais públics. I últimament, se’ns recorda cada dia que no s’ha demostrat cap violació amb submissió química. Està clar: si t’adones que t’han punxat és perquè no ha arribat a haver-hi violació i, evidentment, no t’han inoculat suficient dosi, així que has sigut una exagerada.

Mentre ens diuen que, de nou, són tot imaginacions i una alarma social innecessària, se succeeixen les campanyes per a previndre la submissió química. La distopia està servida: no hi ha risc real però ens hem de protegir. Nosaltres, les dones i víctimes d’esta pràctica quasi paranormal, ens hem de protegir perquè la nostra seguretat es troba únicament i exclusivament en les nostres mans. En qualsevol cas, ja s’han inventat les tapes per als gots de la beguda, per a evitar que et llancen res a dins. Empresaris de l’oci nocturn a Barcelona en reparteixen a la porta de les discoteques. Si poses «tapes per a evitar la submissió química» a Google, en menys d’un segon tens quaranta mil resultats de notícies relacionades. Però, atenció: que no revisen a ningú perquè no entre a la discoteca amb les substàncies en qüestió per noestigmatitzar. Toca’t el nas.

Clar, ara que totes les institucions són d'allò més feministes, també al País Valencià, han començat les campanyes per a dir-nos a les dones com protegir-nos. A Gandia, l’Ajuntament i la Conselleria, han fet una enquesta i han publicat un pamflet amb els símptomes de la submissió química per a saber detectar-los. Sí, ho heu llegit bé: per a detectar els símptomes una vegada drogada i poder anar al centre mèdic o al Punt Violeta. Però ni una paraula dirigida als delinqüents que et pretenen drogar, ni un avís de les possibles sancions per fer-ho o sobre els drets sexuals de les dones. Això seria assenyalar-los, pobrets meus! La presumpció d’innocència és fonamental quan tens un piu entre cama i cama; la seguretat pública és individual quan el que tens entre cama i cama és un parrús. Això ho sabem des del principi dels temps, la naturalesa masculina fa impossible controlar els impulsos sexuals i cal respectar-ho, encara que això signifique que les dones siguen agredides.

Així que, seguint amb la distopia institucional, l’Ajuntament de Burjassot està repartint tapes per als gots, igual que a les discoteques de Barcelona o que molts altres ajuntaments com Alcoi, Barakaldo o Valladolid. De nou, ens responsabilitzen a les dones de la nostra seguretat, en lloc de perseguir els delinqüents perquè deixen de delinquir. Caldria informar-los del fet que els cossos de les dones no són públics, encara que no tinguen parella. Que SOM PERSONES, i que ens han de respectar. Se’ls ha de dir clar que follar, besar i/o tocar una dona (una PERSONA) drogada, beguda i/o inconscient és VIOLAR. Perquè no us oblideu, senyors: per moltes ganes que tingueu de posar-la en calent això no és cap dret inalienable; al contrari, la integritat del propi cos i la llibertat sexual sí que representen un dret fonamental.

Per molt que la ministra d’Igualtat diga que el sexe ha de ser consentit, ella també s’equivoca. El sexe ha de ser consensuat i desitjat per totes les persones que hi participen, i totes han de tenir plena consciència del que faran i voler fer-ho. Lògic, veritat? Doncs vos ho escriviu en un paperet i vos el poseu en un lloc visible perquè cada vegada que tingueu temptacions de taladrar una xica per a convèncer-la del bon partit que sou i de com de bé li ho fareu, el pugueu llegir i acceptar un no de bones a primeres. Això haurien d’estar dient les campanyes públiques contra qualsevol agressió sexual, i també la llei del Solo sí es sí.

Però en canvi, les campanyes que proliferen en les festes d’estiu ens tornen a deixar a les dones als peus dels cavalls, com quan ens ensenyàvem defensa personal per a poder matxacar els possibles agressors. Mai he vist una campanya o un curs de defensa personal per a poder evitar atracaments, per exemple. En canvi, les dones hem de saber violentar a qui ens violenta, pegar a qui ens pega i protegir-nos entre nosaltres. Si no actuem així, haurem sigut unes inconscients que hem eixit al carrer, de nit, soles i sense saber judo per a poder neutralitzar els possibles agressors, que tenen tot el dret a accedir a nosaltres quan i com els done la gana, perquè nosaltres ens hem exposat al que és la seua natura incontrolable sense protecció.

Això sí, si tot i les tapes, els mecanismes de control entre les amigues, anar sempre acompanyada i saber defensa personal et trobes en una situació d’abús perquè continuen sense saber guardar-se-la als pantalons, ves al Punt Violeta. Si hi ha sort i no s’han limitat al voluntariat, hi trobaràs professionals de l’àmbit social, segurament dones, amb un contracte per dies i una remuneració vergonyosa, però amb molta vocació (tot el món sap que la vocació ompli el carro de la compra). Elles s’encarregaran de gestionar la situació amb tu, fins i tot et derivaran a qualsevol servei especialitzat que pugues necessitar. Elles, professionals amb carrera universitària, un màster d’especialització en violència masclista i un contracte de set dies, també s’hauran passat la nit sentint insults de borratxos, gestionant les faltes de respecte constants i, fins i tot, mirant cap a un altre costat mentre un grup de maromos els pixen a la carpa violeta (això és una història real). Perquè, al remat, la violència masclista només s’acaba si s’assenyala el violent perquè les dones, professionals o voluntàries, exposades en els Punts Violeta són igual de vulnerables que la resta.

Als possibles ofesos per les meues paraules, vull dir-vos que no cal que vos preocupeu. Si mai heu drogat, ni violat, ni forçat cap dona; si sempre heu acceptat un no per resposta a la primera, sense insistir-hi fins a la sacietat; si no heu tocat el cul a cap dona mai en la vida en cap context sense la seua voluntat de ser tocada i cap dona vos ha hagut de dir el famós «tinc nòvio» perquè la deixeu tranquil·la una nit de festa, este article no vos interpel·la. Vosaltres no formeu part de la colla d’assetjadors i delinqüents, esteu tocats per la vareta del respecte i la igualtat, així que tireu una maneta perquè els vostres amics i familiars compartisquen la vostra visió. Si amb alguna de les coses que he dit et sets representat, disculpa però el problema no el tinc jo per dir-ho, el tens tu per no saber mantenir tancada la boqueta i la bragueta.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.