«Mansplaining» de manual

Si eres dona, probablement més d’un home ha tractat d’explicar-te coses alguna volta en ta vida. Per descomptat —o no— pensem immediatament que tant se val, dones o hòmens, tothom necessita que alguna vegada li expliquen allò que desconeix. No obstant això, si eres dona, de segur que algun home o fins i tot més d’un han tractat d’explicar-te fins i tot allò que coneixes professionalment o amb més profunditat que ells.

L’anglicisme mansplaining s’incorpora al «lèxic feminista» a partir de la publicació d’Els homes mexpliquen coses de l’escriptora estatunidenca Rebecca Solnit. Ella conta l’anècdota d’una festa en què l’amfitrió li recomana, amb un to paternalista, condescendent, un llibre importantíssim que s’acaba de publicar perquè entenga un tema sobre el qual, òbviament, li falten dades. L’escriptora li diu fins a tres vegades ―amb successives interrupcions― que és l’autora del llibre importantíssim, i el senyoro ha de reconéixer, finalment, que ha pontificat a partir de la simple lectura d’una ressenya… Un home explicant coses a una dona sense preocupar-se del que esta sap sobre qualsevol qüestió. Malauradament, una situació habitual.

Parlem, per tant, d’un nou terme per a identificar i definir el «calla, que no tens ni idea» de tota la vida, i que justament he viscut a la meua pròpia carn de manera pública la darrera setmana. Este hàbit masculí d’explicar coses a les dones, amb independència de si se sap res del tema i fent servir habitualment un to paternalista i condescendent està instaurat en tota la societat, i la política no n’és cap excepció. Recordem Ruiz Gallardón qui, en la seua temptativa de reformar la Llei de l’avortament, ens explicava a les dones que «la llibertat (la seua) d’exercir la maternitat, fa les dones autènticament dones». I les dones sense saber-ho! O l’eurodiputat popular, Arias Cañete, que després de debatre amb la socialista Elena Valenciano va dir que era complicat mantindre un debat amb una dona perquè «si s’abusa de la superioritat intel·lectual sembla que eres un masclista perquè s’acorrala una dona indefensa». En definitiva, un pobre home que no va saber rebatre a Valenciano en molts assumptes, però que s’excusava en el fet que no volia que l’acusaren de masclista. És dura la vida dels hòmens que t’han d’explicar les coses!

Desgraciadament, este tic no sols és qüestió de la dreta, ja que a l’esquerra també són molts els hòmens que t’ho explicaran tot fil per randa, et poses com et poses. A Vila-real, amb el nostre alcalde tenim un exemple de ben manifest. Alguns hòmens tenen la necessitat d’estar en una posició de superioritat davant de la resta, especialment si eres dona, i intenten que quedes silenciada i menyspreada amb esta conducta arrogant i paternalista, independentment de si eres companya de partit o no.

La darrera setmana al ple municipal vila-realenc vam comprovar, una vegada més, com les relacions i demostracions de poder també es juguen en terrenys invisibles, com el del discurs o la paraula. La regidora de Tradicions, del partit socialista, presentava una moció, i després de la seua intervenció vaig voler debatre amb ella sobre l’assumpte. Quan ens trobàvem immerses en el debat, l’alcalde (eixe home…) li va llevar a la seua companya el torn de paraula per a explicar-nos ell mateix la postura del seu partit. Ho va fer menystenint la regidora delegada i encetant una dissertació sense cap argument, limitada a l’ús de desqualificacions. Assumia que jo en sabia menys que ell, i fins i tot s’adreçava a un company meu de partit (home també) per a deixar caure que algú m’havia preparat el discurs, i entrava a valorar altres aspectes lluny del tema que estàvem tractant.

El fet que ocórrega també en este àmbit és una mostra que l’espai polític, com molts altres, ha estat normalitzat com a propi ―en el sentit de «propietat»― dels hòmens en esta societat patriarcal. Tradicionalment, el paper de l’home s’ha associat a l’autoritat i la iniciativa, era el subjecte important, el transcendent. En canvi, la dona ha ocupat un paper secundari, de subordinació i submissió. Afortunadament i cada vegada més, estos rols estan canviant. Les dones ocupem més i més espais. I no, no necessitem ningú que ens explique com hem de desenvolupar la nostra tasca!

 

 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.