Ara fa un any, el 27 de juny del 2024 en l’Holtel Inglés de València, vaig assistir a unes conferències amb el títol: «El Regne d’Aragó i el Regne de València després del decret de conquesta del 29 de juny de 1707» que amb gran rigor feren els juristes: Guillermo Vicente Guerrero (Àrea de Filosofia del Dret, Facultat de Dret-Universitat de Saragossa) i Javier Palao Gil (Àrea d’Història del Dret, Facultat de Dret-Universitat de València).
La conferència va deixar en mi un fort impacte i em va fer replantejar algunes veritats que fins aleshores no tenien rèplica. Coneixia des de menuda la dita popular que «quan el mal ve d’Almansa a tots alcança» però no era prou conscient de les repercussions juridicopolítiques del decret que es va promulgar dos mesos després de la batalla d’Almansa, ni dels diferents relats interessats que s’han popularitzat fins a l’actualitat.
Una cosa que va desvetllar el professor aragonés van ser les incongruències legals i de com Felip de Borbó va aprofitar la conjuntura per abolir tots els furs i els Regnes d’Aragó i de València, saltant-se les disposicions legals més elementals per tal que imperaren les lleis del Regne de Castella.
El segon conferenciant, el professor valencià Javier Palao, va començar dient que l’acusació de rebel·lió a la qual al·ludeix el Decret no era creïble, fet que tenia documentat que els municipis valencians no adscrits a cap pretendent eren majoria i el que volien era que acabés prompte el conflicte i a ser possible sense que els cremaren les collites ni violaren les filles. També va exposar una qüestió que em va sobtar, i que també tenia perfectament documentada, que botiflers i maulets, malgrat que eren seguidors del Borbó i de l’austríac, respectivament, tots els dos estaven a favor del Furs i del Regne. De fet cap dels dos pretendents havia dit res d’abolir Furs i molt menys d’eliminar Regnes. De fet Felip V (IV) va jurar els furs d’Aragó i de Catalunya en el 1701. En 1707 i anys següents, tots els valencians, maulets, botiflers o indiferents cap a un o altre pretendent, tots, eren partidaris dels Furs i del Regne!!!
Una vegada abolits els Furs i eliminat el Regne, tant els uns (maulets), com els altres (botiflers), van continuar reivindicant els Furs (com el professor Palao va documentar) fins i tot amb més energia i indignats els botiflers per sentir-se traïts.
Esta informació ens ha fet arribar a la conclusió que hi ha hagut una manipulació a l’associar com a bons els partidaris de la causa austriacista i com a dolents els partidaris dels Borbons, i que és un relat interessat per part del partits de l’statu quo, PP/PSOE i adlàters, per tal de tenir un motiu més a l’hora de repartir-se les clienteles i impossibilitar el valencianisme polític que pretén una base transversal dels que, considerant-se valencians, volen avançar.
De fet, continuant la meua humil investigació, el general Joan Baptiste Basset, el nostre heroi nacional, associat a la causa austriacista, quan va succeir la batalla d’Almansa estava empresonat. El motiu va ser que havia promès als llauradors valencians (maulets) l’exempció de càrregues i tributs senyorials, i per això l’arxiduc Carles va manar empresonar-lo. L’ocasió per a fer-lo va aparèixer quan Carles derrotà els Borbons a Castella i va entrar a Madrid el 27 de juny de 1706. Durant les celebracions populars, es van enviar, en secret, tropes a Xàtiva, amb l’ordre d’arrestar Basset i empresonar-lo en una fortalesa en mans angleses. I, quan la notícia es feu pública, el poble es revoltà. A València, els crits de “Visca Basset, abans que Carles III” demostraven, en cas de dubte, quin era el sentiment majoritari dels valencians. De fet, les tropes de l’Arxiduc van haver de girar els canons, que en un principi eren per defensar la ciutat dels Borbons, per a apuntar a l’interior de la ciutat i controlar la plebs. Com per a tenir el nom de l’arxiduc a les places de Dénia. Més valdria que la canviaren per la plaça dels Furs.
Llavors concretem: ni maulets ni botiflers diferien en res a l’hora de defensar els Furs i el Regne i ni el pretendent austríac era per a res el nostre rei nacional. La divisió entre bons i roïns és un relat interessat per amagar els objectius d’unitat necessària entre els valencians per tornar assolir, ara al segle XXI, la nostra sobirania nacional.
Però anem per parts. Per què és una data clau pel poble valencià el 29 de juny i ha estat recordat en diferents moments històrics del valencianisme, com una data de reafirmació? Per què esta data juntament amb la del 9 d’Octubre són símbols fonamentals del nostre projecte polític col·lectiu com a poble?
La contestació és que som un poble que té el seu naixement el 9 d’octubre de 1238 i al qual li promulguen un decret el 29 de juny de 1707, des del retiro de Madrid, per a convertir-lo en una colònia del Regne de Castella.
Este decret, que molts volen fer veure que no té relació amb l’actualitat, sí que en té.
Hi ha precedents històrics destacats del recordatori d’esta data, per la influència nefasta que té pel nostre creixement i desenvolupament. Enumerem-ne alguns: el 29 i 30 de juny de 1907 se celebrà l’Assemblea Regionalista Valenciana al Paranimf de la Universitat de València; al 1914, a l’Acte d’Afirmació Valencianista al Teatre Eslava s’aprovaren les bases del moviment valencianista, entre elles figurava la commemoració del 29 de juny com a aniversari de la pèrdua de les nostres llibertats. Per altra part, la premsa d’abans de la Guerra Civil ja assenyalava les conseqüències nefastes de l’abolició dels Furs. Al 1931 la llista de greuges al govern central era llarga i continuava sense solució al 1933, tot i els esforços de polítics com Sigfrido Blasco Ibáñez i la força del PURA, que presidia la Diputació de València i comptava amb més de 200 alcaldes.
Amb l’Estatut d’Autonomia (que no oblidem és una LOE aprovada en Madrid) hem recuperat, de manera formal, institucions com el Consell i el Govern de la Generalitat, tanmateix, la llarga llista de desatencions del govern central continua sent una constant, siga quin siga el color polític i el tipus de govern central que s’haja tingut: monarquies, 1a república, època de la primera Restauració borbònica, dictadura de Primo de Rivera, la 2a república, dictadura franquista i segona restauració borbònica actual:
- Desinterés per retornar el dret valencià.
- Desinterés per afrontar les necessitats d’inversió.
- Desinterés per corregir l’infrafinançament.
- Desinterés i falta de suport per mantindre els nostres signes d’identitat.
Enguany, al 2025, la comissió proabolició del Decret del 29 de juny de 1707 formada per dos fundacions, (Aragonum i Constantí Llombart) dos partits (Estat Valencià i Estat Aragonés) i la nostra associació, l’ACR VICENT BALAGUER i oberta a les entitats que es vullguen sumar, convoca un aplec proabolició del decret al Castell de Dénia el diumenge 29 de juny, amb diferents actes valencianistes i una ofrena floral al monòlit dedicat als defensors dels Furs. També amb un dinar de cabasset als espais habilitats del recinte, en un horari d’11 a 16 hores (1) PERQUÈ:
Recordar no és viure en el passat, sinó entendre’l per construir un futur amb consciència i dignitat i els valencians ens hem de fer valdre i com veiem que històricament no hi ha hagut solució possible amb l’estat central, cal promoure, ara, per al futur, l’Estat valencià de Nació valenciana com l’única solució possible que supere estes disfuncions que ens aboquen com a poble, a un retrocés en la nostra existència. Per l’Estat Valencià de la Nació Valenciana que defenga els nostres interessos, el nostre progrés i el nostre desenvolupament.
Dolors Alexandre és membre de l’ACR Vicent Balaguer (comissió proabolició del decret del 29 de juny de 1707).
(1) L’Ajuntament de Dénia (PSOE-Compromís) ha contestat a la Subdelegació del Govern d’Alacant que NO AUTORIZA l’Aplec al Castell i reenvia als abolicionistes a la plaça Jaume I.
