A principis d’aquest mes ens arribava la notícia de que el municipi valencià de Vilafranca havia vist resolta una qüestió de caire geogràfic que portava dècades en reivindicació. Així, el municipi, que fins ara havia estat considerat per la Generalitat i pel mapa comarcal editat per aquesta mateixa entitat a finals dels anys 80 com a integrant de la comarca de l’Alt Maestrat, ha passat a pertànyer a la veïna comarca dels Ports.
Precisament, és amb aquesta comarca amb la que guarda una major relació històrica i cultural, donat que la població va formar part en temps medievals de l’antic terme general de Morella, esquelet històric de l’actual demarcació dels Ports.
La notícia s’ha arreplegat en diversos mitjans com un «canvi oficial» i la perplexitat per als que coneixem la història de la comarcalització valenciana no ha estat absent. Les generacions que ens hem criat dins el període autonòmic iniciat a finals dels anys 70 hem aprés a les escoles el mapa comarcal valencià i hem sabut sempre a quina comarca pertanyia el nostre poble o la nostra ciutat.
Tanmateix, per a la majoria de mortals la qüestió de les comarques no suposa un tema de rellevància, si més no, una cosa que plantejar-se seriosament i debatre amb profunditat en comparació amb altres preocupacions més importants dels valencians i les valencianes.
I parlem de «qüestió de les comarques» perquè és una qüestió encara hui pendent, després de quasi mig segle de democràcia i altres tants anys d’autonomia. Aquell mapa que tots hem aprés a l’escola, el mapa que els vilafranquins han reclamat modificar durant anys, ni ha sigut ni és oficial, i pel que sembla, ni ho serà almenys en un futur poc llunyà.
Açò que vol dir? Que la gent de Vilafranca (amb tota la raó del món) ha demanat canviar una cosa que no està vigent a efectes legals… Llavors, per què demanar eixe canvi? Doncs perquè paradoxalment, el mapa comarcal que tots hem aprés als col·legis, que ni ha sigut ni és oficial, és utilitzat per la Generalitat (i la majoria d’institucions d’abast autonòmic) a l’hora de realitzar enquestes, estudis, publicacions i mapes. És a dir, que a diferència dels nostres veïns aragonesos i catalans, ni tenim comarques, ni llei de comarcalització, ni tenim res.
Bé, sí, tenim un mapa que memoritzem de xicotets i que posa en peu de guerra amb la Generalitat algun que altre poble al que no li agrada la seua adscripció comarcal, reclamació sovint molt ben fonamentada, donada la més que citada, per diversos estudiosos, manca de rigor històric i funcional de la divisió comarcal valenciana realitzada pel govern autonòmic el 1987 (i és que hi ha una dotzena de propostes més, però això ho deixem per altre dia).
En definitiva, que en «el nostre territori» sols tenim províncies, que ja és prou. Per al lloc que deurien ocupar les comarques tenim: mancomunitats, partits judicials, districtes electorals, àrees sanitàries, comarques agràries, àrees funcionals, demarcacions de la seguretat social… El que es coneix com a plena eficiència administrativa.
