En la Fira del Llibre de Frankfurt, que se celebra entre el 19 i el 23 d’octubre, està instal·lada l’exposició El llibret de falla: una oportunitat cultural, en un estand reservat per la Generalitat Valenciana dins el recinte firal. Una mostra formada per uns cent llibrets de falla i altres objectes complementaris que daten des del 1855 fins als nostres dies. L’exposició va ser estrenada en l’IVAM durant les Falles d’enguany, forma part dels esdeveniments organitzats dins de València Capital Mundial del Disseny 2022 i està comissariada i dissenyada per Ricardo Ruiz. Per això, arran d’esta important mostra, que du el món del llibret faller a Europa, volem fer una reflexió sobre la realitat d’esta singular publicació festiva en l’actualitat, que reelabora i actualitza una anterior publicada enguany en el llibret de la falla Duc de Gaeta-Pobla de Farnals (València).
D’entrada, hi ha moltes preguntes que ens podem fer sobre el present i futur dels llibrets de falla: sobre si el model actual és viable, sobre si els premis influïxen molt o poc, sobre si els que estan immersos en el món del llibret faller es repetixen, innoven o s’han clavat en una espiral que du no se sap ben bé a quin objectiu. Podem també indagar per la relació entre el llibret i la falla plantada, entre el llibret i la comissió que el sufraga, entre el llibret i la literatura que conté, o entre el llibret i els seus destinataris, si és que tenim clar quins són. Podem fer eixes i moltes preguntes més, però la resposta sols és possible intuir-la si sintetitzem totes eixes preguntes en una sola pregunta: és el llibret de falla un ritual festiu o una publicació per a llegir?
Sabem, d’una banda, que l’elaboració i difusió del llibret conforma en si mateix tot un ritual festiu dins l’entramat ritual de la festa fallera. Amb l’aparició pública del llibret es dona per oberta oficiosament la festa. L’acte de l’«arreplegà», si és que encara es fa, servix per a donar a conéixer el llibret a fallers i veïns i en altres casos s’organitza un acte públic o privat al casal per presentar-lo en societat. Fins i tot abans la delegació de llibret o els seus encarregats reben el mandat de la comissió d’enllestir la publicació que done fe de la vida de la comissió durant l’exercici. Al respecte és important no oblidar res, posar bé els noms de tots els fallers, falleres, col·laboradors i anunciants, que en les fotos de grups tothom es veja reflectit, que es puga satisfer un mínim d’exigències d’autocelebració de la comissió i que el llibret tinga certa imatge atractiva perquè quan passe la festa es convertirà en un objecte per al record i per a reactivar la memòria fallera personal i col·lectiva. El llibret, a diferència de la falla, no es crema, sinó que es conserva, s’arxiva, es consulta, queda com el testimoni material més fiable i complet de la festa d’una comunitat. Si ajuntem tots els llibrets el resultant és grandiós, amb una enorme quantitat d’informació sobre què és realment la festa, com funciona, com respira, com transpira i com experimenta transformacions. I encara més, els llibrets arrepleguen textos que també parlen de cultura, art, política, ciència i literatura. Els premis al llibret reforcen la seua dimensió ritual, ja que tenen lloc en un escenari, en una representació, amb figures simbòliques i de poder donant suport i un públic que va essencialment a celebrar, que això és l’essència del ritual. El llibret, doncs, acomplix una important funció ritual i simbòlica en la reproducció de la festa, ajudant a conformar els seus relats, els seus mites i els seus imaginaris.
D’altra banda, el llibret és una publicació, preferentment en format de llibre o revista, amb textos, fotografies, il·lustracions destinat al seu consum cultural en forma de lectura. És, doncs, un objecte cultural que sols té sentit si uns lectors se’l miren, lligen i obtenen informacions, impressions, valors i idees. I ací és on apareix el dubte essencial, ja que hi ha serioses sospites que el llibret es llija realment. Més aïna podria ocórrer tot el contrari: que importe més el seu valor ritual que d’ús de lectura. I si passa això el llibret potser es queda coix i orfe, i resta abandonat en la prestatgeria, mig oblidat, disponible sols per a alguna consulta esporàdica o el retrobament a posteriori amb la nostàlgia. Aleshores, si passa això, el llibret fracassa en el que té de literari, de descripció i anàlisi, d’il·lustració i imatge de la festa. Si el llibret no es llig, ja pot acumular premis i reconeixements, ja pot acollir les millors col·laboracions, ja pot exhibir-se en exposicions, ja pot omplir teatres on es lliuren premis amb gran desplegament de mitjans, ja pot ser gros, lluent, bonic o espectacular que si no es llig naufraga en la seua missió bàsica com a publicació: comunicar i fer sentir.
¿És aleshores el llibret una representació ritual del que podria ser, un simple enunciat simbòlic, o pot consumar la seua missió de revelar la falla, la raó de ser d’eixa falla i la necessitat del col·lectiu que la planta de mostrar-se i ser entés? El disseny de la publicació apareix connectat o desconnectat amb els seus continguts? L’aposta del llibret per l’expressió íntegra en valencià ajuda a la normalització de la nostra llengua o esdevé simple gesticulació identitària? És el llibret un simple objecte decoratiu o resulta funcional a la cultura o al que esta suposa com a reflexió, crítica, investigació i experiència enriquidora? En suma, ens creiem el llibret? I com? Per a què? És un objecte per a observar i saber que es té o és una obra amb la qual dialogar? Es podrien afegir més preguntes, però al remat tot implica contestar a la qüestió de si el llibret és sols un mitjà per a un fi o també un fi en si mateix.
Hi ha la tècnica, el pressupost, el paper, el color, la textura, l’originalitat en la presentació, la grandària, l’extensió, el disseny i maquetació, però sense la passió, sense la utopia, sense la il·lusió, sense la inquietud per arribar als altres, el llibret esdevé corfa sense ànima, estructura sense contingut, un poc a semblança d’eixes falles enormes que no ens diuen res o d’eixes pel·lícules espectaculars però banals. Què ens transmet el llibret? Què ens transmet la falla? Què ens transmet la comissió? Ens interessa, ens interpel·la, ens seduïx, ens remou? O queda tot en una simple representació formalista? El llibret, si és festa, ha de ser representació i celebració alhora, patrimoni i innovació, dissidència i comunitat, experiència i impressió. En última instància, llegir-se el llibret consuma el ritual sense deixar-lo a mitges, perquè el dota de contingut, sentit i transcendència. Llegim?
