Terrorisme feixista i censura informativa. I periodistes convertits en herois involuntaris per salvar per a la història unes imatges que anaven a ser destruïdes. Això va ocórrer amb l’atemptat de l’extrema dreta contra Joan Fuster el 1981, que intentà acabar amb la seua vida. L’aleshores periodista de Televisió Espanyola Alfons Llorenç acudí amb un reporter gràfic a casa de Fuster a «fer la notícia». En vore la censura i la manipulació que els seus caps, José Llorca, director, i José Luis Torró, cap d’informatius, imposaren sobre l’esdeveniment, va amagar a l’arxiu les capses de llanda amb la filmació cinematogràfica. Una còpia en vídeo d’aquelles imatges inèdites la trobaren fa uns dies al centre territorial de TVE al País Valencià, i divendres les van emetre en un reportatge en què la cadena reconeixia explícitament que foren censurades a l’endemà de l’atemptat i els dies següents.
La matinada de l’11 de setembre de 1981 dues bombes explotaven a casa de l’escriptor Joan Fuster quan es trobava de tertúlia amb dos amics escriptors, Jaume Pérez Muntaner i Vicent Salvador. El primer artefacte pretenia portar la víctima al carrer, una trampa perquè el segon explosiu, de major potència (dos quilos de dinamita goma-2), acabara amb la vida de l’intel·lectual. Pérez Muntaner, de casualitat, es va adonar que eixia fum d’una altra finestra i, a crits, va alertar el veïnat que s’hi havia congregat, evitant així la que hauria pogut ser la major massacre terrorista de tota la Transició al País Valencià. El cas quedà ràpidament arxivat i la policia mai no n’atrapà els responsables. Un capítol més de clavegueres de l’Estat en un període en què la violència ultradretana contra l’esquerra i la resistència al nacionalisme espanyol era plat de diari.
✍️ Enguany és l’Any Fuster i l’11 de setembre en farà 41 de l’atemptat terrorista que va intentar acabar amb la seua vida a sa casa de Sueca, i quasi provoca una massacre.
? TVE ha recuperat imàtgens inèdites que no s’emeteren perquè foren censurades en aquella època pic.twitter.com/rBAfkUf6SG
— RTVE Comunitat Valenciana (@RTVEValencia) September 9, 2022
El periodista Alfons Llorenç estava aquell matí en la redacció de Televisió Espanyola al carrer de Lebón de València. La telefonada d’un bon amic seu, Jaume Pérez Muntaner, que feia només unes hores havia sobreviscut a l’atemptat, el va posar al corrent. «Vaig fer com tocava: entrí al despatx del director i el vaig informar de la notícia. Una hora i mitja de debat en què ell em deia “això no, no es pot fer, no té prou entitat…”. Finalment va acceptar, però digué que “no calia” gravar àudio: ni entrevistes ni so ambient », recorda.
Llorenç i el càmera Jesús de Val acudiren a Sueca. Captaren imatges, en aquella època de cine, del carrer de Sant Josep ple de gent que desfilava per davant del número 10 per a observar les destrosses de les bombes. Al rodatge es veuen les reixes de les finestres mig arrancades, amb la biblioteca cremada a dins, els efectes de l’ona expansiva als vehicles aparcats i en l’entrada a una cotxera pròxima a la casa.
En tornar, la pel·lícula es va revelar al laboratori i passà a la sala de muntatge. Mentrestant, Llorenç va escriure una notícia de dos o tres minuts. Abans de locutar-la havia de passar pel revisor de continguts, José Luis Torró. «Passava el temps i el text no me’l tornaven. Ja sabíem tots que l’havien llançat a la paperera. No calia ni preguntar-ho», exposa. El muntatge que s’havia preparat no s’emet, i el text tampoc.
«Han explotado dos artefactos en la la fachada del domicilio del escritor Joan Fuster en Sueca. No ha habido víctimas». A penes dues frases. Eixa va ser l’única informació que llegí en directe de manera brevíssima el presentador de l’informatiu Aitana de Televisió Espanyola sobre una fotografia de la façana de la casa de Fuster, segons recorda Llorenç. «Semblava que havien començat les festes de Sueca, o que els artefactes havien anat a parar allí a soles per la marjal», ironitza.
Davant de la manipulació i la censura, Llorenç va rescatar la cinta de l’atemptat amagant-la gràcies al que el periodista batejà com a «comitè clandestí de salvació d’imatges». «Érem dos o tres persones que ens encarregàvem de protegir les filmacions que sabíem que no s’emetrien, de manifestacions o vagues, i que es destruïen. Agafàvem els rotllos de cine i els ocultàvem en caixes en l’arxiu; en altres ocasions, quan les llançaven al fem, les tréiem de la tele i les guardàvem fora», revela.
L’estratègia del silenci mediàtic
Llorenç té setanta anys i va treballar tres dècades a Televisió Espanyola des del 1976. Nascut a Alcoi, va ser el primer periodista que va elaborar un contingut en valencià en la cadena pública espanyola. Com que havia estat cap de gabinet del president preautonòmic Josep Lluís Albinyana en la Transició, el van arraconar per «roig i catalanista»: el confinaren en un despatx sense cap atribució. Però recorda una etapa inicial dolça quan la delegació valenciana de TVE estava dirigida pel periodista Eduardo Sancho, impulsor de l’informatiu d’Aitana, que actuà amb criteris professionals i creà un consell de redacció per a decidir quins temes eren notícia. En desembre del 1978 apartaren Sancho de la direcció del Centre Regional de Televisió Espanyola a València i el destinaren a la corresponsalia de la cadena a Londres. En el seu lloc posaren José Llorca, un comissari polític nomenat a dit pel govern de la Unión de Centro Democrático (UCD). Com a cap de redacció «col·locaren» José Luis Torró.
«Començaren a contractar persones alienes a la redacció i a l’empresa que, disfressats de caps i de coordinadors, exercien un control polític sobre la informació», denuncia Llorenç. L’extreballador de l’ens públic, ja jubilat, recorda una broma interna que defineix a la perfecció el paper dels censors en TVE. «Vaig penjar un cartell a la porta del despatx de Torró que deia “UVI”, que en l’argot dels treballadors volia dir “Unitat de Vigilància Intensiva”. Tothom sabia què significava», rememora amb sorna.
Torró hi va estar tres anys, des del seu nomenament en 1979, com a cap d’informatius d’Aitana. Posteriorment, es va fer càrrec de programes com ara Hui, debat i Bon dia, Comunitat Valenciana. També va ser secretari autonòmic de comunicació d’Alberto Fabra. Actualment publica columnes d’opinió al diari conservador Abc, des d’on ha contribuït activament en la campanya de desprestigi de l’extrema dreta contra l’exvicepresidenta Mónica Oltra. En les seues xarxes socials Torró no amaga el seu suport incondicional al Partit Popular.
José Llorca Bertomeu, sense cap titulació ni carnet professional de periodista tret d’una credencial d’informador esportiu, ocupà el càrrec de director de TVE al País Valencià fins al 1983, quan la cadena restituí Sancho en el càrrec. Llorca tornà a la direcció en 1995 en guanyar el PP d’Eduardo Zaplana les eleccions a la Generalitat, i es va mantindre al capdavant de l’ens públic fins a la victòria de José Luis Rodríguez Zapatero a les eleccions estatals el 2004. Llorca fou director de Canal 9 Televisió Valenciana i va ser condemnat a un any i deu mesos de presó, juntament amb altres set exdirectius de RTVV, en el cas Gürtel per col·laborar en contractacions irregulars per a la retransmissió de la visita del papa a València, segons recull la sentència. No ha arribat a entrar a presó.
Un atemptat al periodisme
Alfons Llorenç va amagar la pel·lícula de cine en color de l’atemptat contra Fuster. 41 anys després, amb motiu de l’aniversari de l’atemptat, periodistes joves que no coneixien aquella època fosca de la cadena van cercar-lo a l’arxiu d’imatges digitalitzades de RTVE. En no trobar-hi res, van demanar ajuda a Documentació. I sí, a l’arxiu de les cintes de vídeo encara no digitalitzades, de seguida van trobar-ne una que contenia una còpia d’una gravació en cine dels danys exteriors de l’atemptat i d’un homenatge posterior, amb presència de Fuster i membres del Consell, en la inauguració de l’escola Joan Fuster de Manises i d’una escultura d’Andreu Alfaro, també present a l’acte, dedicada a l’assagista.
La història es rescata de l’oblit. Però Llorenç indica que només s’ha trobat una part de la filmació. «No està tot. M’ha estranyat no veure imatges de l’interior de l’habitació on Fuster tenia els llibres. Era molt impressionant, tot mig cremat i per terra», com es veu en la foto d’Ana Torralva. No sap si el material es va perdre, com ha passat en molts altres casos, però Llorenç pensa que alguna pel·lícula de l’atemptat de Fuster podria trobar-se entre les cintes que s’emportaren a Madrid en un trasllat de l’arxiu d’Aitana. És una possibilitat, però queda una altra cosa per aclarir: qui va decidir, en un moment determinat, copiar a vídeo una filmació de cine de tres minuts, la duració d’un cartutx de cine? I on és el cel·luloide original, i els altres que podia haver-n’hi? El reporter gràfic Jesús de Val suggereix que la còpia es podia haver fet quan, fa uns anys, la Filmoteca de la Generalitat va espigolar a l’arxiu de TVE. Què en tindran, en aquest fons documental valencià?
«TVE ha fet justícia»
Per al periodista Francesc Bayarri, autor de la investigació Matar Joan Fuster (i altres històries), les imatges inèdites emeses per TVE confirmen els danys materials que les bombes van causar i, sobretot, la magnitud de les explosions. «Si els artefactes tenien aquesta potència per a destruir finestres, façanes, cotxes aparcats… Haurien pogut causar la mort de persones indefenses que es trobaven just al costat», constata. El document gràfic confirma els danys materials detallats a les diligències. «Òbviament, resta fora de pla un altre dany més important encara: el moral. Que va provocar por entre l’esquerra i el nacionalisme de l’època. I que va contribuir al fet que Fuster abandonara la primera línia de la producció literària i assagística», afegeix Bayarri.
Salvador Ortells, director de l’Espai Joan Fuster de Sueca, certifica que són «les primeres imatges en moviment» documentades. Fins ara només tenia constància del material gràfic de la fotoperiodista Ana Torralva per a El País i del fotògraf Manuel Llinares, recollides al llibre L’ull compromés. Ortells es mostra satisfet per l’aparició de la cinta de l’atemptat i se’n felicita: «És una novetat que ens agrada, com qualsevol documentació que ajude a esclarir què va passar en aquell acte terrorista que les institucions judicials i policials no van voler resoldre».
Bayarri assegura que el reconeixement per part de TVE de la censura és «un pas més» en la restitució d’uns fets criminals que es van minimitzar en tots els àmbits: judicial, policial i mediàtic. «En aquesta estratègia del silenci resultava clau que els mitjans de comunicació restaren importància als fets –informant poc o res– perquè l’Estat no se sentira pressionat i obligat a investigar a fons», opina.
Llorenç, el periodista que salvà les imatges de l’atemptat, defuig de penjar-se «cap medalla», però reconeix que li fa «goig i satisfacció» que s’hagen recuperat. «TVE ha fet justícia. És important que les imatges s’hagen entregat a l’únic amo que tenen, que és el poble valencià», proclama.
