Aquest divendres TVE va emetre imatges inèdites de l’atemptat contra Joan Fuster la matinada de l’11 de setembre del 1981, quan dos artefactes explosius col·locats a les finestres de la seua casa, al carrer de Sant Josep de Sueca (la Ribera Baixa), van esclatar amb pocs minuts de diferència per intentar provocar el dany més gran possible. La mateixa cadena ha reconegut que no es van publicar llavors perquè van ser censurades.
La primera bomba només havia estat un parany. La segona, programada per explotar uns pocs minuts més tard, estava pensada sens dubte per a caçar Fuster, per assassinar-lo. El comando terrorista havia utilitzat dinamita Goma-2, aleshores un material d’ús comú en l’exèrcit i en obres d’enginyeria. No hi va haver desgràcies personals, però l’interior de la casa va quedar seriosament danyat pels impactes, especialment la biblioteca.
L’atac, que hauria pogut saldar-se amb la mort de sis persones, finalment va quedar en un no-res com tants altres comesos al País Valencià contra valencianistes durant els anys de plom. Els autors no van ser detinguts mai.
✍️ Enguany és l’Any Fuster i l’11 de setembre en farà 41 de l’atemptat terrorista que va intentar acabar amb la seua vida a sa casa de Sueca, i quasi provoca una massacre.
? TVE ha recuperat imàtgens inèdites que no s’emeteren perquè foren censurades en aquella època pic.twitter.com/rBAfkUf6SG
— RTVE Comunitat Valenciana (@RTVEValencia) September 9, 2022
«El País Valenciano de Joan Fuster», a TVE
Quasi dos anys després de l’atemptat i de la censura de les imatges d’aquest per part de TVE, el mateix canal va emetre el reportatge titulat «El País Valenciano de Joan Fuster», sobre l’assagista suecà, en l’espai documental Esta es mi tierra, dedicat a escriptors. El programa va ser produït a Madrid en maig del 1982, és a dir, dos mesos abans de la firma de l’Estatut d’Autonomia valencià.
Aquella emissió va indignar la dreta, que havia aconseguit imposar els seus símbols després de l’anomenada «Batalla de València». Alianza Popular va presentar dues preguntes parlamentàries per exigir al Consell iniciatives contra la televisió. A més, l’aleshores regidor González Lizondo va demanar a l’Ajuntament de València que declararen persona non grata Raimon, Andreu Alfaro, Eliseu Climent i Joan Oleza per particpar en el documental, i al mateix Joan Fuster. Fins i tot el president Joan Lerma va dir l’endemà del documental que demanaria explicacions a TVE.
